«Ser Bond és molt dolorós, però és un dolor agradable»

Daniel Craig es va posar mig món en contra quan va decidir posar-se en la pell de James Bond i avui, una dècada després, molts consideren que és ell, i no Sean Connery, el millor 007 de la història. Per això, va causar un enrenou planetari quan, fa només unes setmanes, va declarar que preferia «tallar-se les venes» abans que tornar a fer ús de la llicència per matar. Envoltada d'aquest clima d'incertesa, avui arriba a les sales Spectre, l'aventura de Bond més gran i més cara mai explicada.

-¿Com el va afectar l'èxit de 'Skyfall' a l'hora d'afrontar 'Spectre'?

-Sincerament, va fer que Sam [Mendes, director de Spectre] i jo ens sentíssim totalment perduts. I que ens preguntéssim: «¿I ara què dimonis fem?».

-¿Va ser llavors quan van decidir que, en certa mesura, 'Spectre' funcionés com a homenatge a l'univers Bond?  

-Més o menys. És una cosa que jo sempre he volgut fer des que vaig començar aquest viatge a bord de la saga. I encara que a Casino Royale vam retratar un 007 més auster i humà, l'objectiu era partir d'aquí per portar el personatge fins a un punt en què poguéssim jugar amb tota la seva mitologia. Per això hem volgut que Spectre inclogués tot el que ens agrada de les pel·lícules de Bond.

-Per una altra part, ¿hi ha alguna cosa que no li agradi de les altres?

-El seu tradicional masclisme sempre m'ha fet sentir incòmode. Per això m'enorgulleix que el Bond que jo encarno estigui envoltat de dones menys passives. La societat ha canviat i jo no podria donar vida a un heroi masclista. No sóc així.

-¿De quina forma ha canviat la seva relació amb Mendes des de 'Skyfall'?

-A Skyfall ell era un principiant en la saga, i suposo que això creava dubtes al seu voltant de la mena, ¿serà capaç de rodar escenes d'acció? I Sam va demostrar que pot fer qualsevol cosa. El que té de bo és que arribats a aquest punt amb en Sam ens coneixem molt bé i sabem què volem l'un de l'altre. Ara no cal ni que parlem. Ens grunyim i ja en tenim prou. Això va fer el rodatge una mica més suportable.

-¿Va ser el més dur de la seva carrera?

-Sens dubte. Van ser nou mesos de rodatge allunyat de casa meva i de la meva família, als quals has d'afegir tres o quatre mesos més de preparació prèvia i, abans que això, un any d'escriptura de guió. En total, dos anys de feina. En el procés, a més a més, em vaig lesionar la cama i vaig haver de passar pel quiròfan. Sí, és molt dur. A l'acabar l'única cosa que volia era tornar a casa i emborratxar-me. I em costarà un temps ser capaç de dormir com un tronc, sense despertar-me sobresaltat a les cinc de la matinada pensant que arribo tard al rodatge. Ser Bond és molt dolorós, però és un dolor agradable.

-¿És cert que no tornarà a donar vida a Bond?

-¡No sé de què em parla!

-En una entrevista recent va assegurar que preferia tallar-se les venes abans que tornar a interpretar-lo.

-Ja ho sé, ja ho sé, però això són coses que es diuen. Tot just havia acabat el rodatge de la pel·lícula feia quatre dies abans de dir-ho i estava exhaust. I crec que tinc dret a canviar d'opinió.

-¿Així que ha canviat d'opinió?

-¡No m'havia formar una opinió en primer lloc! Són decisions que s'han de pensar molt, i jo no ho he fet encara. Ja ho veurem.

-Quan es va anunciar que vostè donaria vida a Bond, les reaccions van ser dispars…

-Terribles, diria jo. Crec que fins i tot vaig rebre amenaces de mort.

-Una dècada després, ¿sent que ha fet callar algunes boques? 

-No penso en aquests termes. Però va ser difícil. Quan es va fer oficial jo ja feia sis setmanes que estava rodant Casino Royale a Bahames, i llavors el meu agent em va trucar i em va dir: «Hauries de fer un cop d'ull a internet». I al fer-ho vaig comprovar que les reaccions eren de verdader odi. I vaig pensar, ¿què puc fer? Em vaig adonar que l'única resposta que podia donar era fer una gran pel·lícula.

-¿Quina relació té amb internet actualment?

-Cap. Internet és una eina perillosíssima quan ets famós. Pot elevar els teus nivells de vanitat o de paranoia fins a extrems insuportables.

-¿Quina és la cosa més positiva que aquest personatge li ha proporcionat?

-Ha canviat la meva vida i la meva carrera de mil maneres, i m'ha donat poder per fer el que em vingui de gust en el futur. A més a més, n'he après molt. Sempre m'he involucrat molt en tot el procés. Abans de rodar Casino Royale vaig parlar amb els productors, Barbara Broccoli i Michael Wilson, i els vaig dir: vosaltres voleu que jo surti aquí fora i pretengui ser James Bond, i això és una responsabilitat enorme en termes d'imatge i compromís. Per tant, necessito estar involucrat en la producció. I m'ho van posar molt fàcil.

Notícies relacionades

Fi de cicle i motius referencials

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

-Des d'aquest punt de vista, ¿quina opinió té del fracàs de 'Quantum of Solace'? ¿Què es va fer malament?

-La seva producció va coincidir amb la vaga de guionistes de Hollywood, i llavots no teníem guió. I no pots fer una pel·lícula sense tenir un guió. El director Marc Foster i jo vam acabar escrivint-lo plegats. I jo no sóc un guionista, no sé com es fa. Tinc idees, però no sé construir escenes, ni planificar estructures. Vam haver de posar en pantalla una pel·lícula que estava a mig fer. Però, ei, de tot se n'aprèn.