Un complet 'Cellini' de La Fura

Un altre gran 'Benvenuto Cellini' era possible. Una setmana després de la triomfal posada en escena de Terry Gilliam al Liceu, La Fura va il·luminar diumenge l’Staatenhaus de Colònia en la inauguració de la temporada lírica de la ciutat alemanya. La versió completa del muntatge de l’òpera de Berlioz, amb prop de quatre hores de durada, va tenir una gran acollida i els components del grup català encapçalats per Carlus Padrissa es van veure obligats a sortir a saludar dues vegades, entre sincers bravos i aplaudiments del públic, que havia esgotat les entrades del recinte firal. Aquest espai seguirà sent seu durant dos anys més de la programació operística local al no poder acabar les obres de renovació del teatre oficial per fallida de l’empresa constructora. Hi va haver un minut de silenci en record de les víctimes de l’atemptat terrorista de França i l’orquestra va interpretar la versió de Berlioz de 'La Marsellesa' seguida dempeus pel públic.

Aquest edifici d’aire industrial ja va ser seu fa quatre anys de l’èxit de la posada en escena que Padrissa va fer de Sontag, una producció de nou hores de l’última part de la magna obra de Stockhausen Licht. Un posterior èxit amb Parsifal va propiciar l’encàrrec d’aquest Cellini, pensat per al renovat teatre, que havien d’inaugurar Angela Merkel i la recentment elegida alcaldessa Henriette Rilke, que encara no s’ha recuperat de les lesions que li va ocasionar fa menys d’un mes l’atac d’un fanàtic xenòfob.

PRODUCCIÓ ARRISCADA

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

El canvi d’escenari va obligar La Fura a readaptar el projecte, cosa que va suposar un estímul per a la desbordant imaginació del director. Les 16 columnes de la sala i l’amplada de 40 metres de la boca de l’escenari van obligar a fer un esforç suplementari. Per començar, l’orquestra i cors, molt ben dirigits per François-Xavier Roth, es van situar al fons de l’escenari per projectar una sonoritat més bona. L’estratègia va funcionar, així com també l’objectiu d’oferir una visió més completa de l’escultor renaixentista. El públic va disfrutar d’aquest muntatge de renovada i polida estètica furera, en què el grup va desplegar força visual i una gran agilitat narrativa.

Per superar el repte, Padrissa ha recorregut a l’autobiografia 'Vida de l’artista florentí', i ha centrat el relat en les tres capes superposades de la història: el Carnaval, la intriga amorosa i la relacionada amb l’art, el poder i el paper corruptor dels mecenes encapçalats pel Papa Climent VII (Nikolai Didenko). El trio format per Cellini (un bon Ferdinand von Bothmer), Teresa (esplèndida Emily Hindrichs) i Fieramosca (Nikolai Borchev) segueix capitalitzant el desenvolupament de la trama, però el muntatge incorpora aportacions que no apareixen en el llibret i que ajuden a configurar un complementari relat paral·lel.