Txarango, revetlla amb jazz

Txarango al Festival Internacional de Jazz de Barcelona. Una associació inèdita per a un grup que fa cinc anys que fa ballar el públic amb els seus ritmes mestissos en un circuit que combina sales, festivals i abundants festes majors. Avui, al Sant Jordi Club, tancaran gira, abans d’obrir un descans d’«almenys un any», fent desembocar el seu disc Som riu en una platja amb vistes a Cuba, de la mà de la Barcelona Big Latin Band i amb el piano convidat de Chucho Valdés.

    Les entrades del concert, unes 4.500, es van esgotar al juliol (amb preu popular, 15 euros; «el més baix que ens permetia el festival», subratllen), però el grup va descartar reubicar-lo en un espai més gran o afegir més dates. «Ens ho vam plantejar com un concert únic. I encara que segurament podríem omplir la sala gran del Palau Sant Jordi, per a aquesta proposta el Club és adequat, d’una mesura més humana i millor so», explica el cantant de Txarango, Alguer Miquel. El concert es titula Som mar. De Barcelona a l’Havana, i la trobada amb Valdés, suggerida pel festival, els ha excitat. «És el pianista que més vegades he vist en directe. Cada vegada s’assembla més al seu pare [el desaparegut Bebo Valdés]: ha agafat el seu sentiment i sentit de la pausa, i posa cada nota al lloc precís», assenyala Sergi Carbonell, Hipi, que ha estudiat música a Cuba.

CINC ANYS DE GIRES / Serà un concert de Txarango, amb el seu repertori, i Valdés s’adaptarà en diverses cançons, cosa que té admirat el grup. «¡Chucho tocarà línies de tumbao compostes per Sergi!», se sorprèn Miquel. Però, el latin-jazz, ¿forma part del món de Txarango? «Sí, totalment. En tot Amèrica Llatina els patrons de música popular es toquen en clau de jazz mantenint la seva base de música de ball, el nostre terreny», explica Miquel. «Nosaltres fem cançons que parteixen d’una història, d’una línia melòdica, però, al final, els paisatges rítmics s’assemblen», afegeix.

    Txarango tanca així una etapa després de cinc anys «encadenant gires», actuant per mig Europa, a la Xina, el Japó, Mèxic i Palestina. Qualifiquen l’aturada de «creativa» perquè els ve de gust assimilar el que han viscut durant aquest temps «i transformar-ho en cançons». Estan ocupats en altres activitats, com un centre cultural a Casamance, el Senegal («al març anirem a inaugurar-lo»), i el festival Clownia, a Sant Joan de les Abadesses, que aquest any va acollir 5.000 persones barrejant música amb teatre i circ en un «punt de trobada i pensament que cultiva l’esperit crític».

Notícies relacionades

Txarango & Chucho

Txarango fa ballar el públic palestí

‘SO BARCELONA’ / En aquest temps, la banda diu haver constatat el poder que la marca so Barcelona, sorgida fa més d’una dècada amb l’onada mestissa d’Ojos de Brujo i Dusminguet, conserva al circuit internacional. «En un festival a Holanda hem arribat a veure un grup danès que es presentava com a so Barcelona. Els vam preguntar si coneixien la ciutat, ¡i ens van dir que no hi havien estat mai!», recorda perplex Miquel. Però el nom de Barcelona està encara, diu, associat a «una ciutat que ja no existeix perquè s’ha matat la seva cultura potenciant la ciutat-negoci». Així, un canvi en el govern municipal «era importantíssim», destaca el cantant. Txarango és un grup amb actitud política però amb poca tendència a la cançó explícita. «La política està en les accions, en els llocs en què toques, en la finalitat del concert», considera el cantant, que aquest any ha figurat a les llistes de la CUP en les eleccions municipals i en les catalanes del 27-S.

    Txarango discuteix un parell de percepcions sobre ells. Primer, la de grup dirigit als adolescents. «Un prejudici equivocat. La gent jove és la que més es mou i crida, però tenim públic de 60 i 70 anys, i Clownia és el festival més intergeneracional de Catalunya», emfatitza Miquel. I després, la seva filiació a les festes majors gratuïtes, un aparador d’aspecte fàcil. «És el circuit més gran que tenim, i és real i maco perquè el poble elegeix el grup que toca a la seva plaça», defensa el cantant. ¿I no pot fer que el públic es malacostumi la música gratis? «¿Per què? El grup que no ven entrades en una sala no deu ser per culpa dels concerts gratuïts. Nosaltres en som un bon exemple: exhaurim entrades a tot arreu. Però s’ha de treballar per connectar amb la gent», subratlla el cantant de Txarango, un grup que recalca en tot moment la seva connexió popular. «Les ciutats poden tenir centenars d’escoles de música, però els artistes que dibuixen les arrels musicals d’un lloc surten sempre del carrer».