Els còmics que apassionen Santiago García

Santiago García (Madrid, 1968) té una tardor moguda. A més de tornar a Espanya després de viure uns quants anys a Baltimore (Estats Units), ha rebut per 'Las Meninas' (Astiberri) el Premio Nacional de Cómic 2015 juntament amb el dibuixant Javier Olivares; ha publicat aquest setembre el primer volum de 'García' (amb Luis Bustos); està a punt de llançar 'Yuma', amb Juaco Vizuete (totes dues també a Astiberri), i acaba d'arribar a les llibreries 'Cómics sensacionales' (Larousse), que, a diferència dels títols anteriors, no és un còmic ni una novel·la gràfica, sinó un llibre que parla de còmics, d'aquells que han sigut importants en la seva vida. "'Cómics sensacionales' no és un cànon ni una bíblia ni una llista dels millors, sinó una selecció d'aquells amb qui he tingut una vinculació personal o que han significat alguna cosa en algun moment de la meva vida. Per exemple, n'hi ha alguns d'importants, com Corto Maltés, Blueberry o el Príncipe Valiente, que no hi són perquè no em van atraure. No volia escriure sobre obres que no m'haguessin apassionat", aclareix García. El guionista ha accedit a escollir per a EL PERIÓDICO 10 dels 79 que destaca en el volum i a comentar per què són especials per a ell: 

Superman Per a mi, el Superman dels anys 50 i 60 no és només el color de la infància, sinó que és el color de la infància que persisteix en la meva vida d'adult. He tornat a ell al llarg de tota la meva vida i cada vegada em resulta més misteriós i fascinant. Tinc sempre la impressió que les seves vinyetes aparentment ingènues contenen un terrible secret còsmic.

Tintín Vaig aprendre tantes coses amb Tintín que gairebé em fa por pensar fins a quin punt ha pogut influir en la meva visió del món. Al contrari que en el cas de Superman, prefereixo no tornar-hi d'adult: la seva perfecció només es comprèn plenament quan un és nen.

Spiderman Si hi ha un personatge amb qui tinc la sensació d'haver conviscut com si formés part de la meva família, és Spiderman. Les seves primeres aventures, en concret, les recordo com si fossin successos de la meva pròpia vida. Se'm fa estrany que avui sigui tan popular a tot el món.

'Arsène Schrauwen' Olivier Schrauwen és un dels autors que més m'han impressionat en els últims anys, i aquesta novel·la gràfica en concret és la millor prova que al còmic encara li queda molt recorregut com a llenguatge i moltes fronteres per conquistar com a forma artística. És molt possible que els anys vinents siguin els millors.

'Fabricar historias' Chris Ware és probablement l'autor més important dels nostres temps, i 'Fabricar historias' és un manual per al còmic contemporani. A part: emotiu, esgarrifós, veraç.

'Taxista' Sento adoració per Martí Riera. El seu 'Taxista' i el seu 'Doctor Vértigo' són dues de les obres més revolucionàries i arriscades que s'han publicat mai a Espanya. Un talent immens que, com de costum, potser no hem sabut apreciar com ho havíem de fer.

'Fénix' L'obra magna del més magne autor de manga. Osamu Tezuka va dedicar dècades a aquesta immensa epopeia humana que recorre el passat remot i el llunyà futur, i no va aconseguir acabar-la. Com a tal, és una de les ruïnes inconcluses més belles que han deixat les vinyetes universals.

'Los surcos del azar' A Paco Roca li devem en bona mesura l'existència de la novel·la gràfica espanyola contemporània. Amb 'Los surcos del azar', Paco va fer un monument a la memòria dels republicans que van lluitar per la llibertat de les democràcies europees després d'escapar-se d'Espanya. Un dels millors còmics dibuixats al nostre país.

'Locas' Gràcies als germans Hernandez vaig descobrir que el còmic podia ser adult i tractar de les nostres vides, sense grans aventures ni personatges estrafolaris. Durant més de 30 anys, Jaime Hernandez ha construït minuciosament la vida de Maggie, Hopey i tot el microunivers que les envolta, i van crear un món de ficció d'impressionant veracitat.

'Silvio José' Paco Alcázar és l'últim gran geni dels nostres còmics, i en aquesta sèrie satírica retrata tota una generació d'homes nens amb sarcasme despietat. Leo 'Silvio José' amb el nerviosisme de qui tem veure's representat, amb l'excitació de qui sap que es veurà representat.

A 'Cómics sensacionales' hi ha absències, admet García, ja que la seva llista de favorits era més llarga i va haver d'eliminar-ne bastants, cosa que va sentir gairebé com "un assassinat o una traïció". Però la selecció final, diu, "dóna una idea del que s'ha pogut llegir en aquest país als últims 40 anys". No hi falten clàssics d'ahir i avui del tebeo nacional com '13, Rue del Percebe' i Mortadel·lo i Filemó, d'Ibáñez; 'La familia Ulises', de Buigas i Benejam; el Superlópez de Jan; historietes del TBO de Coll, l'Anacleto de Vázquez; Makoki, de Gallardo i Mediavilla; 'Torpede 1936'Torpede 1936, de Sánchez Abulí i Jordi Bernet, o Paracuellos, de Carlos Giménez. També hi ha referents del mitjà com Joe Sacco i el seu 'Notas al pie de Gaza', 'Whatchmen', Batman, Astèrix, 'Krazy Kat', Carlitos i Snoopy, de Charles Schulz, la Mafalda de Quino, o el 'Maus' d'Art Spiegelman.

PORTADA DE PACO ROCA

A les ressenyes de cadascun de ells, l'autor fuig de la Viquipèdia i explica en primera persona les seves impressions, quina importància té cada còmic per a ell i per al mitjà i per què val la pena llegir-los. La portada és obra d'un altre Premio Nacional, Paco Roca ('Arrugues', 'El invierno del dibujante'), que retrata el mateix García assegut en una taula plena de còmics davant un fons en què es colen des de Popeye fins a Superman o Spiderman.   

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El guionista no recorda a quina edat es va veure amb un tebeo a les mans --"des de sempre, llegia tot el que em queia a les mans del que hi havia a casa", explica--, però sí que li vénen imatges de quan, cap als 6 anys, anava amb la seva àvia o els seus pares al quiosc a comprar-los. "No sé quins van ser els primers, però sí que tinc una imatge molt intensa d'un Capitán América de Jack Kirby publicat per Vértice i d'un Superman editat per Novaro. Devia ser a mitjans dels 70".

"El còmic és la meva passió. M'he passat la vida dedicant-me a això, fins i tot he sigut llibreter en una botiga de còmics i no he perdut gens d'entusiasme. És un plaer. Gairebé m'envejo a mi mateix", confessa l'autor de novel·les gràfiques com 'Beowulf' (amb David Rubín), 'Fútbol' (amb Pablo Ríos) o la sèrie 'El vecino' (amb Pepo Pérez), d'assajos com 'La novela gráfica' (premiat al Saló del Còmic de Barcelona) i coordinador de les antologies 'Supercómic' i 'Panorama'.