García & Portet: cimera de família

El retrobament de Manolo García i Quimi Portet s’ha consumat, però no en una gira de reunió d’El Último de la Fila, que tan feliços faria molts promotors, sinó en una operació en què han remogut records, han creat música nova i s’han sentit, diu el cantant, «com una reunió de xavals del col·le que feia anys que no es veien». El fruit, Historia de una banda (Autobiografía sónica), és una capsa de cinc compactes amb enregistraments d’ahir i avui associats a les seves successives marques artístiques: Los Rápidos, Los Burros i El Último de la Fila.

El relat d’una família de músics a través de diversos projectes reunits en un: el boxset ofereix el remasteritzat primer àlbum de Los Rápidos (1981); un disc gravat el 2015 amb revisions del que havia de ser el seu segon treball i cançons d’estrena; la regravació del disc de Los Burros i, culminant el paquet, dos compactes en directe d’El Último procedents de la seva gira final, el 1995. «No és una operació de passar per caixa», subratlla Manolo García a aquest diari. «Ho hauria sigut llançar un disc en directe d’El Último després de separar-nos. No hi va haver mai aquesta intenció», raona.

EL PRIMER DISC EN DIRECTE / Han hagut de passar 20 anys perquè veiessin la llum gravacions en directe oficials d’El Último de la Fila. Per Portet, molt poc amic dels discos live, aquest va ser el punt de partida real del boxset. «El 1995 el grup estava molt assajat, en el seu millor moment, i aquella gira la vam gravar en multipista, amb un equip que anava enregistrant els concerts en cinta. Sabíem que era l’última gira i volíem documentar-la. I aquesta és la idea que va estirar de tot aquest projecte», explica el guitarrista.

DISC RESSUSCITAT / Manolo García, en canvi, posa l’accent en el material de Los Rápidos. «Per mi és el que més sentit té de tota la capsa», afirma. Una trobada amb el qui va ser bateria del grup, Lluís Visiers, «per prendre un tallat en un bar de Pau Claris amb Casp», va desencadenar la idea. «Los Rápidos és el meu fill predilecte perquè va ser l’inici i representa la il·lusió de la joventut. Aquest grup és la mare de tot», assenyala el cantant, que veu aquell primer disc com «una canonada» i es mostra entusiasmat amb les noves cançons. «Les hem fet a l’antiga i amb l’esperit de 1981. Si el bateria diu ‘aquí clavo un cop’, doncs que el clavi», assenyala.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Amb aquestes noves cançons tanquen un cercle, ja que EMI no va voler editar Los Rápidos 2 i aquell material només va veure la llum el 1995 en forma de les rudimentàries maquetes originals. Tant aquesta banda com la successora, Los Burros, van expressar, segons Portet, «una part d’herència laietana, un humor diferent del de la Movida madrilenya, que connectava amb Gato Pérez, Secta Sònica, Pau Riba, Sisa…». Aquests grups van cohabitar a Barcelona amb els primers Rebeldes, Loquillo, Decibelios… «¡I la Banda Trapera del Río, els millors per a mi! ¡A part de Los Rápidos, que eren boníssims!», fa broma García, que, com apunta Portet, va explorar per primera vegada a Portugal, de Los Burros, el segell vocal aflamencat que més tard donaria identitat a El Último. «Aquí va trobar una manera pròpia de cantar, el que busca tot cantant», estima el guitarrista.

EL TESTAMENT / I després d’aquesta operació, ¿n’hi haurà més? Sembla improbable. «Hi ha tones de material inèdit en directe d’El Último», revela Portet, però la seva qualitat tècnica els dissuadeix. Així, aquesta Historia de una banda pot ser el testament d’un gegant musical que es va acomiadar al punt més alt, amb una gira que a Barcelona, ara fa 20 anys, va omplir la Monumental i quatre nits el Palau d’Esports. «Havia arribat a pensar que el grup era per a tota la vida, que seríem com el Dúo Dinámico. Però em vaig adonar que a certa edat vols tenir un discurs propi. Per això ens vam separar», conclou García.