Snoopy no es jubila als 65

En la vida d’un gos 65 anys equivalen a 450, però el petit beagle creat el 1950 per Charles M. Schulz (1922-2000) celebra aquest aniversari desbordant vitalitat i sense pensar en la jubilació. Un llibre homenatge, Los tesoros de Snoopy (Planeta Cómic), acaba d’arribar a les llibreries; llueix des del novembre en una estrella al passeig de la Fama de Hollywood; i al costat de Charlie Brown i tota la colla –Lucy, Linus, Sally…– protagonitza Carlitos i Snoopy. La pel·lícula de Peanuts,Carlitos i Snoopy. La pel·lícula de Peanuts que s’estrenarà a Espanya el 25 de desembre, dirigida per Steve Martino (Ice age) i amb guió del fill i el nét de Schulz.

La primera tira de la llegendària sèrie es va publicar en la premsa nord-americana el 2 d’octubre de 1950. Tan sols dos dies després debutava al costat de Carlitos el mític beagle, però segons l’autor de Los tesoros de Snoopy, Nat Gertler, «tot i que era un gosset molt bufó» encara no era l’«adorable icona» que coneixem avui: «no caminava, no pensava ni portava un casc d’aviador». La seva vida interior emergiria el 1952, amb el primer globus de pensament. De fet, fins als anys 60 Snoopy tenia una visible taca negra al llom (que després gairebé no es veuria) i caminava a quatre potes; a partir de llavors ho faria com un humà.  

EL MÉS FAMÓS ESCRIPTOR

Aviat va adquirir protagonisme juntament amb Carlitos –per a ell «el nen del cap rodó» que el cuida i li dóna menjar– i fantasiejaria, sense moure’s de la teulada de la seva omnipresent caseta, a ser l’As de l’aviació de la primera guerra mundial (debuta com a tal el 10 d’octubre de 1965) abatut una vegada i una altra per l’autèntic Baró Roig; l’astronauta que va trepitjar la Lluna el 1969, uns mesos abans que Neil Amstrong (fins i tot hi té un cràter amb el seu nom), o l’escriptor més famós, que tecleja a la seva màquina d’escriure la primera frase d’una obra mestra: «Era una fosca i tempestuosa nit» (que Schulz va robar de la novel·la Paul Clifford, del novel·lista britànic del segle XIX Edward George Bulwer-Lytton, que va inventar frases com «La ploma és més poderosa que l’espasa», que també apareix a les tires).

El llibre de Gertler, amb continguts extres –un pòster, un adhesiu, un punt de llibre, un banderí o reproduccions d’originals de Schulz–, recorre anècdotes i curiositats de Snoopy, un famós esportista, com el seu creador, que tants cops dóna a la pilota, al pal de golf o practica el beisbol, el tennis, el fúting i patina sobre gel o fa surf (l’agost del 1965 està sobre la planxa, en banyador vermell i cridant «cowabunga», intentant impressionar la seva exnòvia, que es passeja en bikini amb un golden retriever).

DE SNIFFY A SNUPI

Notícies relacionades

'Charlie Brown i Snoopy: la pel·lícula de Peanuts': senzillesa i fondària

Marga Ximenez: Un art que va més enllà del tèxtil

El primer nom que Schulz va pensar per a Snoopy va ser Sniffy, però va canviar d’idea al descobrir al quiosc un còmic amb un gosset marró que es deia igual. Llavors va recordar que la seva mare, ja morta, havia dit que si un dia tenien un altre gos li dirien Snupi, que en el seu país d’origen, Noruega, era un terme afectuós. D’aquí ve el nom d’Snoopy. No obstant, el seu diminut amic Woodstock, el petit ocell groc, va trigar quatre anys a tenir nom, fins que el dibuixant es va inspirar en el logo d’un colom sobre una guitarra del famós concert hippy del 1969.

La seva inseparable caseta, que tant li serveix d’oficina, com d’avió de caça, de camp de golf o d’escriptori, es mereix tot un capítol. La primera vegada que se l’hi va veure al damunt va ser l’11 de desembre de l’any 1951, encara que no dormiria sobre la seva teulada fins a set anys i un dia després. No va tornar a fer-ho mai més a dins, plogués o nevés. No en vam veure mai l’interior però sí que vam saber, quan es cremava a la vinyeta del 19 de setembre del 1966, que a dins hi guardava discos, llibres i fins i tot un quadro de Van Gogh. Un incendi havia reduït a cendres l’estudi de Schulz.