Dani de la Orden: "L'amor és com màgia, existeix si hi creus"
El director català estrena aquest divendres 'Barcelona, nit d'hivern', continuació de l'exitosa comèdia romàntica 'Barcelona nit d'estiu'
En un clar desafiament al cinisme i la descreença pròpia dels nostres dies, 'Barcelona, nit d’estiu' (2013) va saber conquistar el públic en la seva transparent reivindicació de l’amor a través de sis històries romàntiques que succeïen al pas d’un cometa. El seu director, Dani de la Orden (Barcelona, 1989), repeteix la fórmula de l’èxit a 'Barcelona, nit d’hivern', que arriba demà als cines i en què es trasllada l’acció a la màgica nit de Reis. En la pel·lícula, veiem el rei Melcior (encarnat per Alberto San Juan) saltant de la carrossa en plena cavalcada al veure entre la multitud el seu amor perdut de joventut. O dues octogenàries (Montserrat Carulla i Asunción Balaguer) comunicant a la seva família que mantenen una relació sentimental. Històries mínimes cavalcant a cavall d’aquesta cosa irresistible anomenada amor.
–Un dels personatges clau de la seva pel·lícula diu en un moment donat: «S’ha de deixar que l’amor et tergiversi la vida». ¿A què es refereix exactament?
–L’amor és una cosa que fa que la vida se’t capgiri. Li semblarà un tòpic, però és així. Volia parlar d’això en la pel·lícula, de com hi ha persones que, de sobte, veuen com la vida se’ls posa de cap per avall a causa de l’amor. Persones que acaben fent alguna cosa il·lògica i irracional per amor.
–Com el rei Melcior que salta de la carrossa per buscar el seu vell amor.
–Per mi el personatge del rei mag és un quixot amorós, és un ideal. És algú que recorre tot Barcelona amb barba i perruca buscant l’única dona a qui ha estimat en la seva vida i a la qual no veu des de fa 20 anys. L’amor és com la màgia, existeix si hi creus.
–Sembla molt romàntic, vostè.
–Molt, sóc molt enamoradís. Un remolí emocional.
–Hi ha molta gent que considera el cine d’amor massa tou, ensucrat.
–Pot ser. Encara que jo crec que les meves pel·lícules no són ensucrades. Parlen d’amor i estan fetes perquè la gent surti contenta del cine. Però les històries que explico també tenen la seva part negativa. Algunes acaben bé; altres, com el rosari de l’aurora. Sóc un home molt dolç, m’agrada molt el sucre en el cine, però sempre amb un punt amarg. Crec que les meves pel·lícules tenen aquest punt… En cap moment he volgut vendre la moto que la vida és meravellosa. M’atrau la idea que les històries romàntiques no tenen mai un punt final, que la noia sempre torna; que potser alguna vegada a la teva vida et podies haver deixat anar i no vas tenir el valor de fer-ho. De l’estil d’Els ponts de Madison.
Dani de la Orden
DIRECTOR
"M'agrada molt el sucre en el cine, però sempre amb un punt amarg. En cap moment vull vendre la moto que la vida és meravellosa"
–¿Quina és la seva pel·lícula romàntica favorita?
–'Love actually' [Richard Curtis, 2003] és sens dubte el meu top one. Tant me fa que em diguin que li he fet un homenatge o una còpia o el que sigui [rialles]. Aquesta pel·lícula m’ha fet somiar, passar-m’ho molt bé. Sóc molt fan també de la trilogia romàntica de Richard Linklater [amb Ethan Hawke i Julie Delpy]. I d’aquest any, la meva pel·lícula favorita és Mistress America. Noah Baumbach és, per mi, el nou Woody Allen.
–¿Quines diferències veu entre 'Barcelona, nit d’estiu' i 'Barcelona, nit d’hivern'?
–El tema és més madur en la segona. L’emoció i la comèdia hi conviuen millor, crec. És més rodona, no té serrells. La primera està ben embolicada, però si la veus amb atenció t’adones que hi ha algunes coses que fallen. Aquesta és més bonica, llueix més. I… aquesta vegada no ens hem hagut de preocupar per si ens arribava per menjar. En la primera vam arribar a canviar birres per frankfurts per poder sopar alguna nit. Hem anat justets, com passa en totes les pel·lícules, però aquesta vegada [rialles] el menjar estava assegurat.
–Quan va començar a rodar 'Barcelona, nit d’estiu', ¿es podia imaginar l’èxit que acabaria tenint?
–Em pensava que s’estrenaria als cines Girona amb públic reduït, quatre aplaudiments i la meva mare dient que estava molt bé, i que després la penjaria gratis a Youtube. Però va ser tot al contrari. La va veure molta gent i va agradar. Això és el que em fa por d’aquesta, que el llistó està alt. En tot cas, tampoc he fet' Barcelona, nit d’hivern' buscant res especial. L’he fet simplement perquè tenia ganes de fer-la, no per aprofitar l’èxit de la primera. Crec que hem fet una cosa molt honesta. Estic content perquè ningú m’ha fet anar de pressa ni m’ha imposat res. És la pel·lícula que volia fer.
–Voldria preguntar-li pel fenomen d’'Ocho apellidos'… ¿Què li sembla?
–Doncs… em sembla de puta mare. Omple sales, fa feliç la gent. Et pot agradar més la primera, la segona o cap, però és igual, omple les sales i el públic riu, ¿no?
Notícies relacionades–Estrena aquesta setmana 'Barcelona, nit d’hivern', però té a punt 'El pregón', amb Andreu Buenafuente i Berto Romero.
–Sí, l’estrenarem el 2016. És una comèdia bastant boja, en el bon sentit. Estic content perquè he pogut donar un aire emotiu, una mica d’ànima, a la pel·li, que ho necessitava, perquè una comèdia tan cafre és fàcil que et caigui a sobre. ¡Per ser una comèdia rural crec que m’ha quedat bonica! H
