Noa, amb l'ajuda dels amics

Noa va voler que la celebració del seu 25è aniversari al Liceu reflectís les grans línies de la seva carrera: el diàleg entre l’artesania ancestral i el 'hit', els viatges i els encreuaments de llengües, les col·laboracions i l’aura de misticisme, en què les cançons volen ser alguna cosa més que això i busquen una transcendència. Total, que li va sortir un concert de dues hores i 40 minuts, reflex de la seva recerca, de la mà del fidel guitarrista Gil Dor, al voltant del «matrimoni mític entre la música i les paraules», va dir llegint un text en castellà.

Recital amb meandres i racons, dimecres al Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona, que va tenir presentadora i tot, Anne Igartiburu. La seva filla gran es diu Noa perquè la seva música, ens va dir, la va acompanyar els quatre anys que va durar el període d’adopció. Les complicitats van ser el fil conductor: amb els seus músics, als quals va deixar sols en una seqüència massa llarga, i amb convidats com Jorge Drexler, còmplice a 'Otra vez' ('Again and again') i 'Milonga del moro judio', i Miguel Poveda, exaltat en el clímax d’'Uno queriendo ser dos'.

La cantant ens va presentar el seu compatriota Lionel Faretein, que va interpretar una peça pròpia titulada 'Hallelujah' amb veu i maneres de trobador commovedor a l’estil de Jeff Buckley.

DIÀLEG BILINGÜE

Notícies relacionades

L’‘home’ de dos caps

Estopa: "Patim una mica la síndrome de l’impostor, però, és clar, és un honor"

Entre duo i duo, feia pinya amb els seus a cavall de 'Mishaela', 'Eye opener' ('Pokeach') o 'I don’t know', unes peces que semblen arrossegar el pes d’una llarga història i que va cantar amb vigor, en molts moments tocant a la vegada un set de percussió, com si emfatitzés cada síl·laba a cop de conga. A un costat de l’escenari, en una tauleta i unes cadires, l’esperava Igartiburu, amb qui es va asseure a xerrar en diversos moments, i on va anar a parar Serrat.

Diàleg bilingüe amb aires molt informals («¿com ha anat l’última gira?», li va preguntar la israeliana en anglès: «'well', molt 'well'», li va respondre el del Poble-sec) i dues cançons compartides per a la galeria del record, 'Mediterráneo' i 'Es caprichoso el azar'. La cantant va repescar després el seu 'Eye in the sky', d’Alan Parsons, i 'Beautiful that way', i va tancar cantant a la hanukkà, una festivitat jueva que té lloc aquesta setmana. Tornant així al punt de partida, que Noa no ha perdut mai de vista.