Pep Puig, premi Sant Jordi de novel·la

La Nit de Santa Llúcia, la Festa de les Lletres Catalanes d'Òmnium Cultural, s'ha celebrat aquest any a Tortosa, amb un muntatge escènic dedicat al riu Ebre. Però el principal premi de la vetllada, el Sant Jordi de novel·la, ha anat a parar a les mans d'un escriptor més aviat guadianesc que no pas ebrenc. Pep Puig (Terrassa, 1969), que amb 'La vida sense la Sara Amat' s'ha emportat el guardó i els seus 60.000 euros, la principal dotació econòmica per a un premi literari en català, va publicar dues novel·les el 2005 i el 2007 ('L'home que torna' i 'Les llàgrimes de la senyoreta Marta'), però va desaparèixer del panorama durant una bona temporada fins que aquest mateix any va tornar amb els contes de 'L'amor de la meva vida de moment'.

El perfil de Puig trenca amb la tònica dels últims anys, en què els autors novells o amb una obra més aviat curta anaven encaminats al més modestament dotat premi Josep Pla mentre que el Sant Jordi quedava reservat a autors d'èxit en català o escriptors amb reconeixement crític i obra extensa però a qui els faltava una última empenta per arribar al gran públic.

'La vida sense la Sara Amat' novel·la les desaparició d'una adolescent de 13 anys en el poble vallesà d'Ullastrell. Durant 10 dies la refugia en una habitació un nen més jove, el Pep. El seu autor, Pep Puig, es va proposar escriure "una novel·la popular en el sentit més noble del terme", el que es podria aplicar, ha dit, "a les novel·les de Mercè Rodoreda o Juan Marsé, a les cançons dels Beatles o Serrat o a les pel·lícules de John Huston".

Vagin amb compte els que escoltin Puig explicar la seva novel·la: poden creure que està basada en fets reals, i no. Però l'important és que siguin veritat en el món intern de la novel·la, apunta, que "tingui versemblança una història aparentment inversemblant".

Sara és "ferotge i rebel" i odia el poble en què viu, "i les tares de la seva gent", i és a través del seu diàleg amb el Pep, "el nen obedient, conformat amb el seu entorn", com coneixem els seus motius.  A part de l'"erotisme meravellós" que segons la membre del jurat Isona Passola es desenvolupa entre els dos nois.

EL MERCÈ RODOREDA PER A EMPAR MOLINER

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Aquest any, al contrari de l'habitual, té més ganxo comercial el nom de la guanyadora del Mercè Rodoreda de contes, Empar Moliner amb 'Tot això ho faig perquè tinc molta por'. Segons Moliner, alguns dels contes són divertits, i altres terrorífics, però tots ells neixen de la por que va descobrir al convertir-se en mare i començar a pensar "en totes les coses terrorífiques que els poden succeir als teus fills a mesura que van creixent".

I el premi Carles Riba de poesia (amb 3.000 euros, dotat encara més modestament que els 6.000 del Mercè Rodoreda) ha premiat els 40 anys de persistència com a poeta de Víctor Obiols, que en un rampell d'inconsciència es va presentar al guardó i va arribar a finalista en la seva adolescència.  Víctor Obiols (Víctor Bocanegra en la seva altra faceta, la musical), ha reunit a 'Dret al miracle' (títol sense "cap al·lusió a una investidura presidencial", ha fet broma) un viatge en tres parts "que comença sota terra, puja a la terra i vol pujar cap al cel".