'Reset' a la Fundació Tàpies

La Fundació Tàpies estrena nou director, Carles Guerra, i nova etapa. Els 25 anys complerts aquest 2015 imposen examinar el passat i enfocar cap a un nou futur. Les coses no són ara com eren el 1990. Llavors el MNAC estava tancat per obres i el Macba era només un projecte. Antoni Tàpies estava viu i amb forces per impulsar la institució que porta el seu nom. I el país i la societat no tenien res a veure amb el país i la societat d’avui dia. Per no parlar de la conjuntura econòmica actual i la de fa un quart de segle. Tot plegat ha portat els seus responsables a fer balanç del que s’ha fet i decidir posar la fundació al dia: «A abordar una transformació integral que suposa un autèntic reset, amb continuïtat amb el més positiu d’aquests 25 anys però també amb plantejaments de nous reptes», explica Xavier Antich, president del patronat de la institució. Un reset que comença ara però tenen el 2020 com a horitzó.

    El que s’ha aconseguit fins ara no és poca cosa. En aquests 25 anys s’ha situat la fundació com a centre de referència al mapa internacional, no només com un espai que gira al voltant de l’obra d’un artista, Tàpies, sinó també com un lloc on s’aborden les pràctiques contemporànies de manera innovadora i experimental. El repte, ara, és redreçar el centre impulsant el mecenatge i el patrocini, i la captació de recursos propis que permetin la supervivència de la fundació i la seva singularitat d’institució privada amb vocació de servei públic. «No es tracta tant de fatiga com de consciència que el model que ha funcionat fins ara ja no se sosté», apunta Guerra. Té molt a veure amb això la disminució en cinc anys de les aportacions públiques en 250.000 euros, de manera que la dotació de les administracions suposa avui només el 44% del pressupost total (1,9 milions d’euros).

    L’aposta per la «transformació integral», en paraules d’An-

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

tich, passa per la relectura dels tres grans vèrtexs que sustenten la fundació: la governança, l’equip i el públic. Els primers canvis ja estan en marxa: el patronat acollirà quatre nous membres ben aviat i s’ha alliberat una planta de l’edifici per oferir-la a col·lectius i professionals de la ciutat. No en va, «el gran repte és no pensar que l’única cosa que necessitem per funcionar són diners, també són necessaris una complicitat i un contacte permanent amb els públics», segons Guerra.

REVISIÓ I INVESTIGACIÓ / La nova etapa comença amb canvis i anunci de gran transformacions, però també amb nova programació. Un programa que començarà al gener amb la mostra Documents d’acció. Obres de les col·leccions Denney i Cordier (1947-1965), centrada en l’art informal i amb peces de Fontana, Mathieu, Dubuffet i el grup Gutai, entre altres. I continuarà amb una monogràfica, al juny, d’un dels referents més importants de la segona meitat del segle XX: el cineasta, crític i activista Harun Farocki. L’exposició, realitzada conjuntament amb l’IVAM, presentarà les pel·lícules militants de la dècada dels 60 i les seves grans instal·lacions dels últims anys, entre les quals hi ha la inèdita a Espanya Labour in a single shot. Tancarà la trilogia d’exposicions, al novembre, el jove creador Oriol Vilanova i el seu arxiu de més de 30.000 postals. I un programa que no oblida Tàpies, ni en l’exposició de la seva obra (que s’exhibirà entre els mesos de gener i maig), ni en la revisió i investigació de la seva producció, en la qual Guerra vol posar «molta energia», assegura.