'Charlie Brown i Snoopy: la pel·lícula de Peanuts': senzillesa i fondària

Els estudis Blue Sky sempre han anat 10 passos per darrere de Pixar. Per més èxit que aconseguissin amb els seus Ice Age i per més que es van esforçar amb Rio, la veritat és que mai han arribat a assolir la complexitat expressiva i emocional que bategava fins i tot en el pitjor treball dels seus màxims competidors.

Amb 'Charlie Brown i Snoopy: la pel·lícula de Peanuts', però, aconsegueixen aquella excel·lència que fa temps que estaven buscant. I ho  han aconseguit, precisament, abandonant l’histrionisme, el colorit i la cinètica devastadora de les seves anteriors propostes i deixant-se portar per la senzillesa, la puresa de línies i el traç minimalista de l’univers de Schulz.

Notícies relacionades

Snoopy no es jubila als 65

'El desafío': mitja hora al filferro

El resultat és una peça d’animació delicada i refinadíssima, plena d’una imaginació visual en la qual les tècniques modernes s’acoblen de forma orgànica a la pulcritud de les vinyetes originals, i en la qual batega la tendresa i la ironia a través d’una història d’amistat i de creixement, d’inseguretats infantils i d’incomprensió davant el món que ens envolta narrada des de la desconcertada mirada d’aquell icònic nen perdedor que és Charlie Brown i de la seva fidel i fantasiosa mascota canina.

La seva primera aventura junts és un prodigi de senzillesa estilística i fondària sentimental a l’hora de descriure aquelles petites diatribes quotidianes que, passades pel filtre de la innocència, adquireixen nou i reconfortant sentit.