'El desafío': mitja hora al filferro

Robert Zemeckis és un dels directors nord-americans que utilitzen més bé el digital en el cine hollywoodià. En això rivalitza amb J. J. Abrams (que li dóna sempre un toc molt físic) i Michael Mann (que realça la profunditat de camp). Tots tres utilitzen la tecnologia amb criteri: la forma numèrica mai devora el fons.

El problema amb l’últim film de Zemeckis és que explica com a ficció una història que el mateix cine (documental) ha fet molt coneguda: la de Philippe Petit, l’equilibrista francès amb ínfules d’artista anarquista conceptual que, el 1974, va disposar un cable entre les encara no inaugurades Torres Bessones (a les quals està dedicada la pel·lícula en l’última imatge, pel que van ser i pel que representen després de l’11-S) i va estar caminant i fent cabrioles en aquell cable durant mitja hora.

Notícies relacionades

'La odisea de Alice': calma chicha

'Palmeras en la nieve': memòries fallides d'Àfrica

És un cas real i també un documental cèlebre de James Marsh, 'Man on wire', guardonat amb l’Oscar el 2008. La història és tan coneguda que la idea de portar-lo als terrenys de la ficció digital i comercial només es pot entendre en funció d’aquella última mitja hora prodigiosa, en què Zemeckis filma Petit en les altures com un magnífic exercici de suspens.

La resta fins i tot sobra. Zemeckis no pretén embellir el protagonista (James Gordon-Levitt reforça més la seva molesta i egocèntrica personalitat) i posa tota la carn a la graella en aquells 30 minuts tensos i fulgurants que valen per tota la seva obra (amb perdó dels fans de 'Retorn al futur' i 'Forrest Gump').