Els concerts de Bowie a Espanya

‘THE GLASS SPIDER TOUR’, 1987

Bowie va prescindir d'Espanya als 70, la va esquivar també en el sonat ‘Serious moonlight tour’ (1983) i no va travessar els Pirineus fins que Gay Mercader el va portar amb la gira ‘The glass spider’, que pretenia ser una versió corregida i augmentada de l'espectacle teatralitzat de ‘Diamond dogs’ (1974). Problema: el repertori es va basar en la seva producció comercial dels 80, en particular el disc més feble, ‘Never let me down’, cosa que va perjudicar la proposta, que va ser cordialment destrossada per la crítica. Amb tot, la urgència històrica va permetre disfrutar d'alguns clàssics inclosos en el repertori, com ‘Heroes’, ‘Time’ i ‘Fame’, en particular quan l'estrident guitarra de Peter Frampton ho permetia. Van ser dues nits al Miniestadi del Barça (7 i 8 de juliol) i, abans, una al Vicente Calderón madrileny (6).

---

SOUND + VISION TOUR’, 1990

Va tornar tres anys després amb un menú antagònic: un ‘greatest hits’ afí a la capsa d'èxits del mateix títol, en una versió essencialista, recolzat per un senzill quartet que incloïa l'heterodox guitarrista Adrian Belew (Zappa, King Crimson, Talking Heads), amb qui havia treballat en la gira de ‘Heroes’ (1978). Segona i última actuació de Bowie a Barcelona, el 16 de setembre, aquesta vegada en un Estadi Olímpic amb mitja entrada, concert als quals es van sumar els de Madrid (Rockódromo) i Gijón (Las Mestas), organitzats per Creative (Pino Sagliocco). Va començar amb ‘Space oddity’ i va recórrer la majoria de les seves cançons més venerades, des de les rockeres ‘Rebel rebel’, ‘Sufraggette city’ i ‘Panic in Detroit’ a fites com ‘Ashes to ashes’, ‘Life on Mars?’, ‘Changes’ i un convuls ‘Station to station’ amb lluïment de Belew. En els bisos, culte a The Velvet Underground amb ‘White light / white heat’.

---

OUTSIDE TOUR’, 1996

Notícies relacionades

Els 10 millors vídeos de Bowie (però en podrien ser molts més)

Mor David Bowie, el visionari pop

La tercera visita es va limitar a la localitat pirinenca d'Escalarre, un 12 de juliol, com a estrella del primer Doctor Music Festival, que aquells feliços dies també va portar també Lou Reed i Iggy Pop. Va ser en l'‘Outside tour’, que, en la primera etapa, havia sigut qualificat sarcàsticament per alguna capçalera britànica com “la gira de les cara b”, considerant el seu rebuscat repertori. En la segona fase, enfocada als festivals, el guió va ser més lleuger, cosa que va permetre al públic, notablement jove, disfrutar d'alguns clàssics i èxits (‘Aladdin Sane’, ‘Heroes’, ‘Under pressure’). En la banda, el veterà teclista Mike Garson, que el va acompanyar a mitjans dels 70, i el guitarrista artificier Reeves Gabrels, refugiat de Tin Machine.

---

EARTHLING TOUR’, 1997

Un any després, Doctor Music va programar tres dates de Bowie, cap d'elles a Catalunya, que van reflectir un descens del seu grau de popularitat. El concert de Madrid (15 de juliol) s'havia de celebrar a Las Ventas, però va acabar a Aqualung, sala amb un aforament per a 3.000 persones, i el van seguir els de Saragossa (Pavelló Príncipe Felipe, 16) i Sant Sebastià (Velòdrom d'Anoeta, 17), tots dos amb una convocatòria discreta. Una llàstima: era un Bowie intrèpid, el d'‘Earthling’, que obria els recitals amb ‘Quicksand’, amb la guitarra acústica a la mà, i citava Laurie Anderson (‘O Superman’). Ja no ha tornat.