Nacho Vegas porta al Palau la lluita de la PAH

Situació estranya ahir a la nit al Palau de la Música Catalana: allà els concerts solen ser puntuals, però uns minuts abans del suposat inici de l'actuació de Nacho Vegas, a les 21.00 hores, no es permetia al públic ocupar les butaques. Alguna cosa feia pudor de socarrim. Alguns fans preguntaven per Twitter, però no obtenien cap resposta.

Més endavant, el motiu del retard, finalment de 45 minuts, era clar: Vegas havia decidit iniciar el seu concert amb una protesta contra els desnonaments en la forma d'un vídeo paròdic de les ‘Converses sobre el futur’ de Banc Sabadell, ni més ni menys que el patrocinador del Festival del Mil·lenni, en què s'emmarcava l'actuació. Al vídeo, l'artista i la cantant Fee Reega mantenien una conversa pseudopoètica que desembocava en un cru eslògan: “No et quedis a casa, te la podem prendre”.

Trolleo épico de @NachoVegasTwit al @BancoSabadell esta noche en Barcelona pic.twitter.com/b5Cq4RI7U8

— Afectadas por la hipoteca (@LA_PAH) 21 de enero de 2016

Mentrestant, membres de la PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca) ocupaven l'escenari amb pancartes reivindicatives, en un gest que va ser rebut amb una poderosa ovació per part del públic que omplia el Palau.

Dedicado a todas las que cada día paran desahucios, aunque el #SiSePuede no se oiga entre los aplausos :) pic.twitter.com/MuBEHa3CQv

— Afectadas por la hipoteca (@LA_PAH) 21 de enero de 2016

El cas recorda el protagonitzat per la banda noise-rock No Age fa quatre anys a La 2 d'Apolo: van aprofitar el seu pas per un acte patrocinat per Converse per denunciar les condicions laborals i humanes de les fàbriques d'aquesta marca (i de Nike, propietària de Converse des del 2003). No sabem què van fer No Age amb els diners obtinguts pel concert, però Nacho Vegas va assegurar des de l'escenari que els beneficis de la seva actuació anirien destinats a la PAH.

La primera part del xou es va concentrar en el Vegas polític, molt polític, dels últims temps, amb material abundant del disc ‘Resituación’ (2014) i la presentació del material de l'epé ‘Canciones populistas’ (2015). Vegas va començar, després del final del polèmic vídeo, amb ‘Canción para la PAH’, publicada oficialment fa poc; els membres de la plataforma van seguir a l'escenari i van fer tants cors com el mateix cor que acompanya Vegas, L’Altu la Lleva. Després, temes de ‘Resituación’ com ‘Ciudad vampira’, la moguda ‘Polvorado’ i ‘Rum-rum’, amb l'artista ben entonat vocalment i una banda sempre sòlida en què destacaven les guitarres de l'excel·lent Joseba Irazoki.

LA GUITARRA DE WOODY GUTHRIE

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

En un escenari presidit per una il·lustració de la famosa guitarra acústica de Woody Guthrie (i la seva llegenda ‘aquesta màquina mata feixistes’), Vegas va desplegar un repertori reivindicatiu que va incloure la seva adaptació de ‘Love me, I’m a liberal’ (Phil Ochs), ahir a la nit amb Hans Laguna. També en una segona part més elèctrica, la política respirava en temes com ‘Actores poco memorables’ i ‘Cómo hacer crac’, una de les millors mostres, si no la millor, d'aquesta fase militant de Vegas. Altres grans moments a prop del desenllaç van ser ‘La gran broma final’ i, com a final dels bisos, un clàssic de fa una dècada, ‘El hombre que casi conoció a Michi Panero’.

El comiat de l'artista no va ser un simple “fins després”, sinó un agraïment a la PAH i el crit: “Visca la República Catalana!”.