Will Smith: "L'Acadèmia és una família i sabrà resoldre el conflicte dels Oscars"

És el rei del bon humor. Per a ell, ser feliç és una «necessitat física». Però ara, Will Smith (Filadèlfia, 1968) vol ser molt més. És una estrella de Hollywood que, amb 47 anys, desitja potenciar el seu costat més dramàtic. «Ja he lluitat contra molts extraterrestres», afirma amb un somriure l’'Home de negre'. El protagonista de 'Soy leyenda' és a Madrid promocionant la seva última pel·lícula, 'La verdad duele', que s’estrena el 12 de febrer i narra una història real: la del metge que va investigar els danys cerebrals soferts pels jugadors de futbol americà i com la milionària indústria de l’esport se’n va desentendre i li va voler tapar la boca. Smith està tan ficat en el seu paper d’actor seriós que aquesta vegada no visitarà 'El Hormiguero', on en altres ocasions ha mostrat el seu habitual bon humor. Ara no toca. Estem davant d’un drama.

A l’habitació d’un hotel de luxe on atén els periodistes, Smith sap que moltes de les preguntes d’aquests giraran al voltant dels Oscars. L’actor va anunciar fa dies que se suma al boicot a la gala per la nul·la presència d’intèrprets negres entre els nominats. Una protesta que van començar la seva dona i mare dels seus fills, Jada Pinkett, i el director Spike Lee. A les xarxes socials, el boicot va tenir molt ressò amb l’etiqueta #OscarSoWhite (Oscars tan blancs). 

Smith no està nominat a l’estatueta i algunes veus asseguren que la seva negativa a vestir-se d’etiqueta el pròxim 28 de febrer es deu a això. «No m’importa no ser candidat. De veritat. Ho he sigut altres vegades [per 'En busca de la felicidad' i 'Ali']. Però allò que fa que EUA sigui un país tan especial és, precisament, la diversitat. I Hollywood sempre ha liderat aquesta diversitat. Que consti que això tampoc és una baralla, sinó una qüestió més complexa. Hi ha un problema. Però l’Acadèmia, i ho dic perquè jo sóc acadèmic, és una família, i ho sabrem resoldre». 

 

OPTIMISME

Quan la seva dona va fer pública la protesta, apunta, es va limitar a «dir en veu alta el que molts pensen a Hollywood i no s’atreveixen a dir». «Jo no em vaig assabentar de res. Era a Tailàndia amb la meva filla. Tot just aterrar a Los Angeles em vaig trobar amb un bombardeig de periodistes que em preguntaven per una cosa de la qual jo no en tenia ni idea. Una altra vegada li demanaré a la meva dona que m’avanci els seus moviments. Però, hi insisteixo, estic segur que ho resoldrem. No estem discutint sobre els drets civils».

'La verdad duele' reflecteix com els EUA poden ser molt durs i racistes amb qui és de fora. En aquest cas, un immigrant africà. Amb vuit carreres, però negre. Així és el forense nigerià Bennet Omalu, en la gesta del qual està basada la pel·lícula. Smith assegura que la història d’Omalu «ens recorda com hauria de ser EUA, una nació fonamentada en uns preciosos ideals».

Quan Smith va rebre el guió de 'La verdad duele', la seva primera reacció va ser negar-se a fer la pel·lícula. Adora el cine, però més el futbol americà. Fins i tot el seu fill hi juga. Llavors va conèixer Omalu. Va conviure diverses setmanes amb ell i la seva família i el van impressionar la seva religiositat i el seu compromís. «És cert el que mostra la pel·lícula. Aquest home, quan fa una autòpsia, parla amb el cadàver. Per a ell, els morts són els seus pacients». L’actor va sentir una certa comunió amb el metge. «Tots dos tenim en comú la ingenuïtat de creure en la bondat de la gent. Quan Omalu va començar a investigar les malalties neurològiques que patien els jugadors de futbol i les va atribuir a la violència de l’esport, es va quedar atònit al veure que la lliga de futbol professional no el volia escoltar. Era tan evident el risc que per a ell va ser molt frustrant».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

L’equip de la pel·lícula no va tenir cap conversa amb els executius de la lliga professional de futbol, que surten bastant malparats al film. Amb els que sí que van parlar va ser amb els jugadors. «Han sigut un suport fonamental», subratlla l’actor. 

Smith està orgullós d’aquest paper. Considera que 'La verdad duele' és necessària. Explicar la història d’Omalu és una cosa així com un deure cívic. L’actor sent que li està donant la raó a la seva àvia, que li va demanar ser útil a la societat. «Tinc 47 anys i ja he lluitat contra molts extraterrestres. Ara sento d’una altra forma el poder del cine. Les pel·lícules llancen llavors que es planten en el públic. Encara em queden uns anys de potencial com a actor, així que vull trobar històries com aquesta, vull fer pel·lícules que portin llum i amor a la gent».