Palmeres i testos

Quatre dies abans que ens deixés, José Manuel Lara ens va rebre a Jesús Badenes, director de Planeta, Ignacio Segura, màxim responsable de Dea, i a qui escriu això. Eren reunions de feina, però també d'amics convocats per algú que ja feia temps que s'havia distanciat generosament del dia a dia, per centrar-se en el que més li agradava: pensar, imaginar-se el futur, fer-se preguntes i buscar les respostes per establir estratègies i avançar-se als esdeveniments. Més lliure que mai, en aquelles reunions ens parlava sobre l'actualitat, els reptes del sector i la vida en general.

La reunió va ser com sempre molt interessant, perquè sempre apreníem alguna cosa, però per ser l'última també va resultar inoblidable. En el despatx alguns mobles havien canviat i al fer-l'hi notar ens va dir que tot era mèrit de la seva dona, Consuelo . «Si no fos per ella jo ja no seria aquí», va afegir . I a continuació ens va parlar de la seva família, definint-los a tots com el més important de la seva vida i una cosa que l'hi devia a ella. No era la primera vegada que ens ho deia, però en aquesta ocasió es va aturar a ensenyar-nos fotografies de fills i néts, i se'l veia content i orgullós al fer-ho. Algú de nosaltres va sentenciar que família i amics eren l'imprescindible en la vida, cosa a què ell va assentir, i va acabar dient que s'havia d'acumular amistats i prescindir dels ressentiments; que davant aquells que ens fan mal o ho intenten, la nostra resposta havia de ser ignorar-los sense caure en l'enfrontament o el rancor. «Si algú t'odia, tracta'l com un test i no li donis importància», va dir amb un somriure trapella i en pau.

Notícies relacionades

La il·lusió per un projecte

Entre l’atractiu i l’excés

I per descomptat vam parlar de llibres i de l'audiovisual. José Manuel sabia que en els nous temps s'havien de fer canvis estructurals i també d'índole jurídica per adaptar-se als reptes que el futur imposava. Feia anys s'havia entusiasmat amb les narratives transmèdia i somiava a generar i distribuir una mateixa història a través de tots els suports que tenia a disposició el grup multinacional i multimèdia que havia construït partint d'una editorial nacional. Com a conseqüència d'aquesta voluntat seva, va néixer l'adaptació a sèrie de televisió de la novel·la de María Dueñas El tiempo entre costuras, i en aquella reunió va preguntar per com anava la pel·lícula basada en la novel·la de Luz Gabas Palmeras en la nieve. Li'n vam ensenyar les primeres imatges i ens va dir que vindria a l'estrena.

Quan va arribar el moment, el seu director en nom de tot l'equip l'hi va dedicar igual que es fa en els títols de crèdit. Avui dia més de dos milions d'espectadors han vist i han disfrutat d'una història que s'ha fet possible gràcies a la seva visió. Un any després que ens deixés, aquell home bo i savi; exigent i afectuós; assenyat i audaç que era José Manuel ens segueix fent millors a tots. Gràcies, amic.