'Truman' arrasa en els premis Gaudí

Fins a sis vegades va pujar l’equip de Truman, el duel interpretatiu entre Ricardo Darín i Javier Cámara dirigit per Cesc Gay, a dalt de l’escenari de l’auditori del Fòrum en què es va celebrar ahir a la nit la gala d’entrega dels premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català per al cine produït a Catalunya. Truman va ser la gran vencedora, amb els premis a millor pel·lícula en llengua no catalana, director i guió (per a Gay), actor protagonista (Darín), actor secundari (Cámara) i actriu secundària (Dolores Fonzi). El protagonisme el va compartir la cinta de Gay amb El camí més llarg per tornar a casa, de Sergi Pérez, la millor pel·lícula en llengua catalana (en la terminologia de l’Acadèmia, senzillament la millor pel·lícula; encara que no va obtenir cap premi més). Absent, Rosa Maria Sardà va rebre el seu Gaudí d’Honor en les mans del seu fill Pol Mainat. 

    Del trio de pel·lícules que sortien amb la majoria de nominacions per als premis del cine català, van escortar Truman, «una pel·lícula molt especial» per a Gay, i repartint-se a parts iguals vuit dels premis a les categories tècniques, Anacleto: agent secret, de Javier Ruiz Caldera (direcció de producció, direcció artística, so i efectes visuals), i El Rey de La Habana, d’Agustí Villaronga (muntatge, música original, fotografia i vestuari).  

    Rossy de Palma, en un paper de mestra de cerimònia que va començar amb un esforçat català a mig camí entre Celia Cruz i Mary Santpere (i que va tenir moments més aviat dalinians, amb un pa al cap, i altres de més aviat moliners, amb un consolador de goma negre batejat com El Rey de La Habana), va prometre una «gala lleugereta», en què, va fer broma, dos soldats imperials de Star Wars amb faixa i barretina havien de tenir la funció de retirar els premiats que superessin el minut d’agraïments, tot i que no hi van poder participar per la negativa de Disney. Els seus substituts van ser dos musculosos fadrins que van tenir la seva primera oportunitat d’intervenir emportant-se amb compte un desprevingut Javier Cámara. Previnguts, els següents premiats van estimar-se més evitar ser acompanyats a la sortida de l’escenari i es van ajustar a l’escaleta (a excepció d’I­sona Passola). 

LES REIVINDICACIONS / Entre les intervencions reivindicatives que van anar desfilant, com és de rigor al llarg de la gala, la primera va ser la del protagonisme de les actrius enfront dels actors: modificant l’habitual ordre de les senyores primer, els actors secundari i protagonista van rebre els seus premis abans que les seves col·legues femenines. Va seguir la interpretació per part de Sílvia Pérez Cruz d’u­na cançó composta per a una pel·lícula sobre els desnonaments i la reclamació de la presidenta de l’Acadèmia, Isona Passola, de treballar per aconseguir atraure el públic i exigir més esforç a les administracions. I tampoc gaire cosa més, que tenir davant presidents (Carles Puigdemont), alcaldes (Ada Colau) i consellers de Cultura flamants dóna menys marge per al desaire que la presència, per epemple, d’un ministre del PP.

Notícies relacionades

Tots els guanyadors dels Gaudí 2016

No va ser una nit perfecta per volar

     En el repàs a les dones i homes del cinema desapareguts l’últim any els aplaudiments van ser especialment intensos quan van aparèixer en pantalla les cares d’Àngels Poch, Jaime Camino, Rosa Novell i José Sazatornil.

‘LA NOVIA’, LA GRAN DERROTADA /Les grans derrotades de la nit van ser  Barcelona, nit d’hivern, amb set nominacions, i Palmeras en la nieve i La novia, cadascuna d’elles amb quatre: cap d’aquestes tres cintes va obtenir ni un sol premi Gaudí. Un resultat que tot apunta que serà bastant diferent en els premis Goya del cap de setmana vinent. I una de les sorpreses va ser el premi al millor curtmetratge a El adiós, de Clara Roquet, desbancant Zero, la producció amb el suport de Movistar+, Youtube i Ridley Scott. El que per descomptat no va ser una sorpresa va ser el premi a l’única pel·lícula d’animació candidata, Atrapa la bandera, d’Enrique Gato.