Lucas Vidal, de 'Fast & furious 6' als Goya

El vell perfil d'estudiant de Lucas Vidal al Berklee College of Music de BostonLucas Vidal , datat el 2006, revela la seva primera incursió en el món del cine, bastant abans de dedicar-se, amb èxit, a la composició de bandes sonores. Vidal tenia 12 o 13 anys. Tocava la flauta en una orquestra juvenil de Madrid i el seu millor amic, Curro, era fill de Paco de Lucía. Però en lloc de fer música, com tot feia preveure, tots dos van decidir bolcar el seu enginy a fabricar pel·lícules casolanes amb els col·legues del barri. “Pensàvem que fèiem pel·lícules de terror, però més aviat fèiem riure”, recorda Vidal. Aquest primer contacte amb el procés creatiu del cine, unit al seu imparable interès per la música des de petit, va dibuixar en l'aire la conjunció astral perfecta: algun dia, faria música per a pel·lícules.

Així ha sigut. I en gran. Lucas Vidal (Madrid, 1984) opta aquest dissabte a dos premis Goya: un, a la millor banda sonora de 'Ningú no vol la nit', d'Isabel Coixet, i un altre a la millor cançó, pel tema principal de ‘Palmeras en la nieve’, que interpreta Pablo Alborán.

Al mateix temps, Vidal ha sigut capaç d'obrir de bat a bat les portes de Hollywood, on s'ha començat a forjar una carrera d'èxit amb ‘scores’ per a pel·lícules de culte, com 'Vanishing on 7th Street', de Brad Anderson, o rutilants 'blockbusters' com 'Fast & furious 6', de Justin Lin.

NÉT DEL FUNDADOR D'HISPAVOX

Afable i educat, Lucas Vidal és un talent precoç en perpètua ebullició creativa. “Sóc una mica hiperactiu, sí”, diu fent broma en conversa telefònica amb aquest diari. El seu avi, José Manuel Vidal Zapater, va fundar la històrica discogràfica HispavoxHispavox el 1953, i els seus pares li van inculcar, des de molt petit, la passió per la música i la cultura en general. “Sempre m'ha interessat la música, que a casa s'ha viscut molt. Els meus pares em portaven a l'Auditori Nacional tots els caps de setmana”. L'avi José Manuel, a part dirigir Hispavox, tocava el piano a casa. “Deu ser genètic. Ell improvisava música clàssica i jo també ho feia de petit. Música de Bach, Chopin. També tinc bastanta família que es dedica a la dansa. Molts dels meus cosins són ballarins”.

Un sentit artístic innat que el va portar pel camí de la música d'una forma tranquil·la, sense pressió. “Als 15 anys vaig anar a un programa d'estiu de nens al Berklee i allà vaig descobrir que hi havia una carrera específica de música de cine. I em vaig voler dedicar a això”, explica. Durant dos anys va treballar a preu fet per aconseguir una beca d'estudis i, quan semblava que finalment es dedicaria a estudiar Empresa i Dret, una trucada del prestigiós col·legi musical de Boston li va canviar la vida per sempre. “Llavors va començar tot. Em van donar la beca i me n'hi vaig anar corrent.”

Als 20 anys, no obstant, se li va diagnosticar un càncer que el va obligar a aturar en sec els estudis i tornar a Espanya per sotmetre's a quimioteràpia. “En aquells moments, va ser  devastador, però el fet d'haver-lo superat m'ha fet canviar, i molt, la percepció de la vida. El càncer va ser un pols positiu per poder-me realitzar com a músic i sobretot per lluitar pel meu somni. Ja que només vivim una vegada i morirem, aprofitem el temps, fem al màxim el que ens agrada fer”, afirma, entusiasta, el jove músic madrileny, que es declara fan d'Alberto Iglesias, Alexandre Desplat, Enio Morricone i, "és clar, John Williams i Bernard Herrmann". 

Avui, Vidal viu a cavall entre Los Angeles i Madrid. “Més allà que aquí”, riu a l'altre costat del fil telefònic. "A Los Angeles treballo molt, però porto una vida tranquil·la. Vaig en bici a la feina i faig surf de tant en tant...". A part de les bandes sonores de pel·lícules, Vidal es dedica a la composició de música de tràilers a través de l'empresa que ha muntat amb dos socis i amics. “La música que sentim als tràilers no és la mateixa que la de les pel·lícules. La veritat és que ens va molt bé: hem fet les músiques dels tràilers d''Interstellar', de 'Lucy', d''Els jocs de la fam', de 'Terminator salvation'. ¡Fins i tot de 'Juego de tronos'!”.

RENDIT A ISABEL COIXET

Notícies relacionades

Isabel Coixet: "El vídeo promocional dels Goya em va semblar indigne"

'La novia' surt amb avantatge en la carrera dels Goya

¿I és molt diferent treballar a Hollywood que a Espanya? "Sí. Als Estats Units hi ha més filtres. Els estudis, la distribuïdora, la productora. A Espanya s'acostuma a respectar més la visió del director". Vidal es mostra rendit a Isabel Coixet, directora de 'Ningú no vol la nit'Isabel Coixet. "¡És la persona que conec que més sap de cine! La veritat és que m'agrada molt treballar a Espanya. Tenim una indústria i uns professionals fantàstics", afirma. A Espanya, Vidal també ha compost les bandes sonores de 'Mentre dorms', de Jaume Balagueró, o 'Invasor', de Daniel Calparsoro.

Sobre la cerimònia dels Goya de dissabte, Vidal no s'ho planteja com una competició, sinó com un "sortiu i disfruteu" al més pur estil Johan Cruyff. "En cas que guanyi el premi, voldria transmetre un missatge positiu a la gent jove que amb esforç i sacrifici s'arriba on un vol. Has de lluitar pels teus somnis", afirma. ¿I després del Goya? "Imparable, com sempre. He acabat una pel·lícula amb Mateo Gil, 'Real life', estic fent un ballet per al Boston Ballet... I tinc dos projectes l'any que ve amb una cosa molt important per a l'abril o el maig...». I potser al juny el veurem a Barcelona... com a espectador del festival Sónar. M'encanta l'electrònica i sóc molt fan de Jean Michel Jarre. ¡Faré tot el que pugui per veure'l en directe!", assegura.