Cesc Gay: "'Truman' m'ha ensenyat a tenir paciència"

El gran triomfador dels Goya arriba a la sala de premsa menjant un entrepà embolicat en paper de plata (¿portat de casa?) La llarga cerimònia s'a acabat fa una estona. És de matinada i hi ha gana. També set. "Ningú m'ha donat una cervesa", fa broma l'immutable Cesc Gay (Barcelona, 1967). A falta d'una birra, té entre les mans el màxim premi del cine espanyol, un guardó que fins ara se li havia resistit. Les nominacions que va obtenir per 'A la ciutat' i 'Krámpack' no es van traduir en guardons. El vencedor de la nit, el cineasta que millor ha disseccionat la seva generació a la gran pantalla, somriu quan els periodistes li comenten que en la porra prèvia a la gala, 'Truman'  'Truman'guanyava per golejada. "Nosaltres [referint-se al seu equip] som una petita família. Quin 'tsunami' ens ha passat per sobre", admet el director d''Una pistola a cada mà'.

Se'l veia una mica escèptic aquests dies. És necessari per relaxar-te. Et relaxes millor si penses així. A cada gala a què he anat, els Forqué i els Gaudí, he pensat: a veure què passa. És la millor forma de fer-ho, treure pes a la cosa.

És la primera vegada que roda a Madrid i no a Barcelona. Li ha portat sort la ciutat. ¿Ho repetirà? No ho sé. Crec que les pel·lícules et porten. 'Truman' la vaig escriure sense pensar on la faríem. Podia ser a qualsevol ciutat. Quan Ricardo Darín em va dir que volia fer-la, no el veia a Barcelona. I tampoc Javier Cámara. Tots dos tenen casa a Madrid. A més, em venia de gust rodar en altres carrers. No ho vaig dubtar. La meva productora [Marta Esteban] ho va pensar quatre dies. Em va agradar la ciutat. Vaig descobrir un Madrid que no coneixia.

¿Què creu que han premiat els acadèmics? ¿Potser la subtilesa d'una pel·lícula que fuig de sentimentalismes malgrat que narra com una persona malalta [Ricardo Darín] s'enfronta a una mort imminent? Potser l'equilibri, una cosa que vaig tenir clara que era la gran qüestió de la pel·lícula. Ja estava al guió. 'Truman' és un comiat. Els comiats són tristos, i aquest, més. Però s'hi havia d'afegir un cert humor. Els assajos a la casa de Cámara ens van servir per analitzar-ho tot i preguntar-nos, gràcies a les antenes de Ricardo i Javier, si ens havíem passat de seriosos o tristos. Ho vam modular tot. Hi vam donar un to adequat.

¿Quina lliçó ha après? Que s'ha de tenir paciència, que les pel·lícules s'han de fer quan toca. A vegades en la indústria es precipiten projectes, però només s'haurien de tirar endavant quan estan verdaderament a punt. Tenia 'Truman' des de fa quatre anys. I l'he rodat quan he sentit que podia fer-la. Així les pel·lícules surten millor.

Es va estrenar a finals d'octubre i encara està en alguna sala de Barcelona i Madrid. Segons el Ministeri de Cultura, ha tingut unes xifres d'espectadors gens menyspreable (491.213) i el 19 de febrer arriba a la plataforma 'online' Filmin. ¿Espera una segona vida en taquilla arran dels Goya? Per descomptat. I la meva productora més. I la meva distribuïdora [Filmax], encara més.

¿Li hauria sortit un film molt diferent si l'hagués fet amb el suport d'Antena 3 TV o Tele 5? No ho sé. Jo sempre treballo amb TVE i amb la televisió catalana. Potser hauria treballat igual. Encara que no ho sé. No sé si els hauria interessat fer-la.

Parla d'una cosa molt dura, la mort. Has d'ajudar l'espectador a mirar. Una pel·lícula és una invitació al públic. Jo vaig al cine, i faig un esforç per fer-lo. Em gasto diners en una cangur que cuida els meus fills i pago l'entrada, així que vull que em tinguin en compte. Visc a Barcelona, al costat del Verdi. Però tinc amics que per anar al cine agafen el cotxe i fan diversos quilòmetres. Als meus espectadors els poden agradar més o menys els meus treballs, però em doldria que em diguessin: 'Tio, he perdut el temps al cine'. És igual que quan vas a un restaurant. Pot ser que el menjar t'hagi agradat més o menys, però n'has de sortir satisfet.

Sempre diu que la comèdia se li resisteix. Ja he decidit que només en faig en el teatre ['Els veïns de dalt'].

Ara escriurà una sèrie de televisió per a MoviStar+. Sí, tinc ganes de fer una cosa diferent. Estem començant a donar-hi forma.

Tornant a la gala dels Goya, quina presència massiva de polítics. No he vist ningú.

Doncs no n'hi havia hagut mai tants. No me'ls han presentat. Però, vaja, no m'hauria importat anar a prendre alguna cosa amb ells.

¿Què els diria? No ho sé, una cosa així com espavileu-vos, poseu-vos d'acord.  

¿Ha vist 'La nòvia'? Sí. És estupenda. Quan vaig recollir un dels meus premis ja li vaig dir a la seva directora, Paula Ortiz, que és jove i té talent

Notícies relacionades

Premis Goya 2016, en directe

'Truman' arrasa en els premis Gaudí

¿I les altres pel·lícules que aspiraven al Goya? Sí.

L'hi pregunto perquè fa gala d'anar al cine... Però, ¿quin examen em vol fer passar? (somriu). Només he vist la de Paula Ortiz i la d'Isabel Coixet ['Ningú no vol la nit']. Sóc veí d'Isabel, ens trobem al supermercat. El meu germà ha treballat amb ella. És estupenda. Estupendes totes.