Els Goya coronen 'Truman'

Mira que anava guapa La novia, lluint les seves 12 nominacions. Però no hi va haver casament a l’hotel Auditorium de Madrid. L’Acadèmia va preferir casar-se amb una altra. Amb Truman. En la 30a edició dels premis Goya –una gala molt poc política malgrat la brutal i inèdita presència de polítics– la pel·lícula subtil va vèncer la pel·lícula extrema. Es va emportar cinc dels sis premis  a què aspirava, inclòs el de millor pel·lícula i millor direcció. Triplet, doncs, per al director Cesc Gay, que ja va sortir vencedor als Forqué i als Gaudí. «Tens talent i ets jove», li va dir des de l’estrada a Paula Ortiz, directora de La novia. «Tu tens molts Goya, que els he vist», li va comentar, entre rialles, a Isabel Coixet (Ningú no vol la nit). «Aquest és per a mi», va concloure acariciant el seu ca­bezón.  

    El màxim premi del cine espanyol corona així un bellíssim i subtil film (el primer que el cineasta català roda a Madrid) que parla de la malaltia i la imminència de la mort sense el menor indici de sentimentalisme i que està protagonitzat per un número u: Ricardo Darín. L’argentí va conquistar el seu cantat cabezón, igual que el seu company de repartiment, un actor experimentat en nominacions: Javier Cámara. «Fa 30 anys estava treballant al camp amb el meu pare. No tenia somnis», va recordar davant el sincer aplaudiment de l’oscaritzat Tim Robbins (Un día perfecto), que ja a l’alfombra vermella va vaticinar que seria el nom de Cámara i no el seu el que s’escoltaria en l’apartat d’actor de repartiment. La pel·lícula de Fernando León de Aranoa, de fet, només va ser reconeguda pel seu guió adaptat.

NATALIA DE MOLINA / La novia, que també va punxar als Gaudí, es va haver de conformar amb dos premis, un de tècnic (fotografia) i un altre d’artístic (Luisa Gavasa). Inma Cuesta, la soferta nòvia, no es va quedar el guardó. Tampoc Penélope Cruz (ma ma)  sinó una reivindicativa i feminista Natalia de Molina per la seva interpretació de mare soltera i desnonada a Techo y comida. Dalt de l’estrada, la noia va veure com els organitzadors van tallar les seves paraules d’agraïment, que van ser per als seus pares.

    Ja ho va advertir el mestre de cerimònies, Dani Rovira. Brevetat. Però no li van fer gaire cas. No només els discursos llargs van fer perdre ritme sinó els números del mag Jorge Blass, que, fins i tot sent bons, van acabar semblant simple farciment. ¿La màgia del cine era això? Menys fresc com a còmic i amb un guió més fluix que el de l’any passat, Rovira va ser el primer a trencar la regla de la brevetat. Durant el seu excessiu monòleg inicial va perdre la preciosa oportunitat de demanar perdó a Isabel Coixet, que en declaracions a EL PERIÓDICO va qualificar d’«indigne» el vídeo promocional dels Goya en què el protagonista d’Ocho apellidos catalanes es burlava d’ella. «No em vols ni veure, ¿oi?», es va limitar a dir Rovira davant la directora de Ningú no vol la nit, que va esbossar un somriure. Coixet també va veure amb mig somriure com Ningú no vol la nit es va quedar amb quatre de les nou estatuetes a què aspirava (música, maquillatge, direcció de producció i vestuari).

Notícies relacionades

Premis Goya 2016, en directe

Obertures i escots vertiginosos van regnar en l'alfombra vermella dels Goya

DANIEL GUZMÁN, EMOCIONAT / Un dels discursos més emocionats va ser el de Daniel Guzmán, que ha passat deu anys de la seva vida intentat tirar endavant A cambio de nada, pel·lícula en què reflecteix la seva vida de xaval de barri i amb què ha aixecant infinites simpaties des que va vèncer al Festival de Màlaga. Entre llàgrimes, el popular actor de la sèrie Aquí no hau quien viva li va dedicar el cabezón a la direcció debutant a la seva àvia Antonia, el seu bastó durant una adolescència problemàtica que, fins i tot, va acabar la paciència als seus pares. Antonia, que s’interpreta a si mateixa al film, també estava nominada en l’apartat d’actriu revelació, encara que el premi l’hi va robar, per dret propi, una professional: la immensa Irene Escolar (Un otoño sin Berlín), que va agrair als seus pares haver-li ensenyat a viure i a estimar el cine.   

    El moment seriós de la vetllada va arribar amb el discurs del president de l’Acadèmia de Cine, Antonio Resines. Va assegurar que no «donaria el conyàs amb l’IVA» però va posar l’accent en un altre dels seus cavalls de batalla: la pirateria. L’actor i productor va demanar als polítics (i n’hi havia uns quants de presents a la sala) que l’Estat lluiti amb fermesa contra la pirateria. «El 2015 s’han descarregat il·legalment 1.900 pel·lícules per minut», va recordar en un auditori, en què, per primera vegada i rivalitzant en estilisme, hi havia els líders dels principals partits: Pedro Sánchez (PSOE), Pablo Iglesias (Podem), Albert Rivera (Ciutadans) i Alberto Garzón (IU).