Albertí i Homar porten al TNC l'Schnitzler que va anticipar els fantasmes del nazisme

'El professor Bernhardi', el clàssic del 1912 del metge i dramaturg jueu Arthur Schnitzler (1862-1931), censurat per l’Imperi austrohongarès durant anys, «anticipa els fantasmes a què s’enfrontarà la societat europea del segle XX amb l’arribada del nazisme», valora Xavier Albertí, director del muntatge que demà estrenarà a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), amb Lluís Homar, Joel Joan, Pep Cruz i Manel Barceló, en un repartiment format per 14 actors. 

A la Viena del 1900 –encara que amb una escenografia d’avui que permet reflexionar sobre l’actualitat–, «en la qual Nietzsche ha testificat la mort de Déu, perquè els homes l’han fet fora del seu imaginari  ja que no el necessiten», Schnitzler, neuròleg i escriptor austríac, «fill, nét, germà i cunyat de metges» i amic de Freud, planteja, afegeix el director artístic del TNC, a més d’un debat entre ciència i religió, una cosa més profunda: «Veure com s’articulen els comportaments ideològics contemporanis i amb què hem construït la nostra ideologia», és a dir, «¿per què som com som, per què pensem com pensem?». 

UNA JOVE MORIBUNDA

L’obra de l’autor de 'La Ronda' i 'Anatol' parteix d’un episodi inicial on el doctor Bernhardi (Homar), en una policlínica que evoca la que va fundar el pare de Schnitzler, atén una jove de 18 anys amb septicèmia després d’un avortament clandestí. Li queda poc de vida i li ha administrat un fàrmac euforitzant que li ha fet creure que no morirà. Per no espatllar els últims moments de la pacient, el doctor impedeix a un sacerdot (Albert Prat) que entri a donar-li l’extremunció. 

 Aquest debat ètic encarna, segons Pep Cruz, la «defensa de la llibertat de consciència» sense que l’autor «prengui una posició moral», cosa que obliga l’espectador a fer la seva pròpia reflexió per decidir en quin bàndol està. Però, avisa Albertí, «aquest petit incident creixerà com una bola de neu amb una sèrie de conflictes en un camí ple de manipulacions que posen en qüestió la salubritat de les institucions polítiques, culturals, periodístiques i econòmiques de la societat».

TRADUCCIÓ DE FELIU FORMOSA

Notícies relacionades

Suport teatral als titellaires

Barcelona, capital de la innovació social

'El professor Bernhardi' arriba per primera vegada a Catalunya, amb traducció de Feliu Formosa i adaptació de Lluïsa Cunillé, que ha convertit en tres les cinc hores originals, i amb música del mateix Albertí, que destaca els elements autobiogràfics d’un Schnitzler que «fa justícia a la memòria del seu pare», que, influït pel clima antisemita, sempre va pensar que no havia defensat prou un empleat jueu de la seva clínica. No hi ha bons ni dolents, l’espectador ha de jutjar per si mateix, adverteixen actors i director. Però sí que hi ha un «Darth Vader», confessa Joel Joan sobre el seu personatge. «És un eficient cirurgià, un grimpador, un arrogant disposat a arribar a dalt de tot a qualsevol preu. Veu l’antisemitisme com un vehicle per a les seves ambicions i no dubta d’utilitzar-lo. És un protonazi».

Homar, que destaca l’«enorme teatralitat» del muntatge que es podrà veure al TNC fins al 20 de març, de dimecres a diumenge, encarna un humanista creat per qui «fa més de 100 anys va tenir la clarividència de plantejar en teatre que Déu ha mort». En el paper del ministre de Cultura i Educació hi ha Manel Barceló: «Vol modernitzar la societat –diu del seu personatge– però l’escàndol li esclata a les mans i es troba lligat per la gent que no vol aquests avanços».