Una comèdia gruixuda amb Depardieu tanca la Berlinale

Que la Berlinale donés el protagonisme de l'última jornada a una comedieta tan sofisticada com la cansalada no s'hauria entès si no hagués estat perquè fer-ho li va permetre posar Gérard Depardieu davant d'un micròfon. "Amb un president com Hollande, un no té més remei que sentir-se més rus que francès", va fer broma ahir l'actor respecte a la nacionalitat que va adquirir el 2013 per motius fiscals, i en general va mostrar tan bon humor com el que la comèdia en qüestió intenta encomanar.

Presentada en la Secció Oficial, però no a concurs, 'Saint-Amour' vindria a ser com una versió d''Entre copas' ambientada a les vinyes franceses, per on dos grangers i un taxista transporten vi negre i intenten tenir sexe. Els directors Benoît Delépine i Gustave Kevern sempre recorren a l'opció còmica més fàcil, i hi ha un punt condescendent en la seva celebració de la França pagerola (d'aquella de què, la pel·lícula no ho diu, es nodreix el Front Nacional), però tot i així inclou un hilarant cameo de Michel Houellebecq que ja la justifica. "És millor que les pel·lícules a competició. Hauríem de guanyar", va afirmar Depardieu de broma però no del tot desencaminat.

MEDIOCRITAT GENERAL

Al final, en aquesta última jornada la competició es va mostrar tan instal·lada en la mediocritat com ha estat durant tot el certamen. La segona pel·lícula del polonès Tomasz Wasilewski, 'United States of Love', està dissenyada per encaixar com un guant en la fórmula de cert cine amb ínfules. Recorre a la narrativa fracturada en diverses històries connectades que va triomfar fa més o menys una dècada (i que avui ja fa tuf de llet agra), inclou grans dosis de misèria i les legitima abanderant un rerefons polític.

Notícies relacionades

¿Un concert pot competir amb un Barça-Madrid?

Jordi Herreruela: «A Barcelona fa falta un escenari de 60.000 o 80.000 espectadors dissenyat per a la música»

En concret, Wasilewski retrata quatre dones profundament infelices que reflecteixen la societat polonesa dels 90, cada vegada més occidentalitzada però encara coixa per les restes d'un règim repressiu. I per fer-ho posa tant d'èmfasi en la lletjor humana que acaba sent misògina i andròfoba a parts iguals. D'altra banda, llança els protagonistes al fang sense que arribem a conèixer-los, així que el seu patiment ens commou tant com contemplar peixos en un aquari.

'United States of Love' hauria de tenir escasses opcions a l'Ós d'Or, però no tan escasses com la pel·lícula iraniana que va tancar el concurs, 'A dragon arrives!', desconcertant barreja de documental amb ficció i de 'thriller' polític amb fantasia lisèrgica que no té cap ni peus. Però ningú s'atreveix a fer prediccions. La lògica dicta que el guardó a la millor pel·lícula hauria d'anar a parar a 'L’avenir', de Mia Hansen-Love, i que la maratoniana 'A lullaby to the sorrowful mistery, de Lav Diaz, té a la butxaca el premi del Jurat. No obstant, Meryl Streep i la resta de jutges potser recorreran a criteris humanitaris per arribar a un acord, i això podria impulsar 'Fuoco ammare', de Gianfranco Rossi, a dalt de tot del palmarès. Falten unes hores per saber-ho.