Iñárritu: "Fer 'El renacido' ha sigut com arribar al cim de l'Everest"

Alejandro González Iñárritu (Ciutat de Mèxic, 1963) pot convertir-se la matinada de diumenge a dilluns en el tercer director de la història, després de grans com John Ford i Joseph L. Mankievicz, que conquista dos Oscars consecutius a la millor direcció. L'any passat, Iñárritu ja va fer saltar la banca amb 'Birdman' al guanyar quatre estatuetes, entre elles la de millor pel·lícula, director i guió original, i els pronòstics parlen que en aquest 2016 pot repetir èxit amb 'El renacido', l'epopeia protagonitzada per Leonardo DiCaprio que opta a 12 premis de l'Acadèmia de Hollywood i que ja va triomfar en els últims Globus d'Or.

Basada en la novel·la homònima del Michael Punke, amb guió de Mark L. Smith i del mateix Iñarritu, 'El renacido' relata la història de supervivència extrema de Hugh Glass (DiCaprio), un caçador que, després de ser atacat per un ós, és donat per mort i abandonat pels seus companys als Estats Units de principis del segle XIX. Un projecte titànic, marcat per la gran dificultat del seu rodatge, en les fredes terres del Canadà i la Patagònia argentina, que el mateix Iñárritu compara a la que devia viure Ernest Shackleton en la seva heroica exploració de l'Antàrtida.

Es parla del rodatge d''El renacido' com el més semblant a l'infern gelat. Si, pensava que aquesta pel·lícula anava acabar amb mi i gairebé ho fa (rialles). Em sento renascut després de veure que la pel·lícula ha sigut molt ben rebuda. Però també em sento reivindicat després de tots els comentaris negatius que s'han fet respecte a les dificultats del rodatge. Sempre he dit que tothom qui es va embarcar en aquesta aventura sabia perfectament les condicions en què treballaríem. Va ser un rodatge molt dur per a tots, vam treballar llargues hores a temperatures sota zero, hi va haver gent que no va aguantar, però el 99% de l'equip ho va fer fins al final. Quan un veu la pel·lícula entén per què vam filmar com ho vam fer. Tot el que es veu és real, aquí no hi ha efectes especials ni imatges creades en un ordinador. El paisatge i la llum eren naturals i per aconseguir disfrutar-ne, vam haver de treballar 11 mesos en plena naturalesa, en condicions extremes i experimentar aquesta en tota la seva dimensió, d'això tracta la pel·lícula.

¿Per què algú amb totes les facultats mentals s'embarca en una cosa així? Hi estic d'acord (rialles). Sóc l'únic idiota en aquest planeta que accepta treballar en aquestes condicions. Sincerament no sabia on m'estava ficant. Admeto que la pel·lícula és el resultat d'una decisió irresponsable, però en la vida a vegades cal ser una mica ingenu o cec davant la realitat, d'una altra manera mai ens embarcaríem en res. Ara m'alegro d'haver pres la decisió, encara que podia haver sigut un desastre. És com arribar al cim de l'Everest sense que ningú hagi mort, sabent que has estat a punt de morir. Sents un gran alleujament.

Senyor Iñárritu, se'l considera un visionari, però també un cineasta ambiciós i obsessivament perfeccionista. Si no fos per això, no hauria pogut fer 'El renacido' (somriu irònicament).

¿Que és el que va captar el seu interès per narrar aquesta història? Em va interessar la idea de recrear aquell període en la història dels Estats Units del qual se sap molt poc. Un període en què encara no s'havia colonitzat l'Oest. El país l'habitaven mexicans, espanyols, diferents tribus natives nord-americanes, anglesos, francesos, holandesos i canadencs. Era un gresol de cultures. L'esclavitud era legal, el racisme era enorme i la principal font d'ingressos era el comerç de pells. Així és que com Estats Units feia diners, enviant pells a Europa. Per una altra part em va interessar la relació de l'ésser humà amb la naturalesa, i la relació pare i fill, un tema que existeix en gairebé totes les meves pel·lícules.

¿Que va fer per convèncer Leonardo DiCaprio perquè acceptés el paper? Leo és un apassionat defensor de la naturalesa i sobretot de la seva conservació. No s'ho va pensar dues vegades quan li vaig oferir el paper. Sabia al que s'enfrontaria, però el va atraure el desafiament d'interpretar un personatge que expresses les seves emocions, les seves pors, la seva desolació, l'odi, el fred i l'esperança gairebé sense emetre ni una paraula, només amb el seu cos i els seus ulls. Per això ho va acceptar.

A més de narrar la història de Hugh Glass, ¿què ha volgut aconseguir amb aquesta pel·lícula? Fer que l'espectador experimenti la bellesa de la naturalesa i la relació de l'ésser humà amb la naturalesa. Vam filmar en 65 mm. amb aquesta idea al cap, oferir a l'espectador una verdadera experiència cinematogràfica, sense paraules, simplement contemplació i amb això motivar la gent a aixecar-se de la butaca i sortir a contemplar el món.

O sigui, una meditació espiritual sostinguda… Exacte. En part és el que buscava explicar. Jo he practicat la meditació en moments en què em trobava baix de moral i m'ha ajudat molt. Aquella imatge de Leo gairebé mort, mirant al cel i veient com els arbres es mouen pel vent i els núvols canvien de forma i color... És una cosa que he experimentat jo. Mai he vist res de tan espectacular.

Abans esmentava que en aquell període els Estats Units eren un gresol de cultures molt diferents. Vostè va arribar aquí fa 14 anys, ¿que el va motivar a canviar de país? Va ser una combinació de coses. En aquella època, 'Amores perros' es va estrenar als Estats Units i vaig venir diverses vegades per a acudir a diverses entregues de premis. Al mateix temps la vida a Mèxic s'estava complicant molt. Hi havia molta violència, la meva família i jo mateix en vam ser víctimes. La meva popularitat anava en augment i per això vaig decidir que no era un lloc segur per a la meva família. Irònicament vaig arribar a aquest país quatre dies abans dels atemptats a les Torre Bessones. Per desgràcia el món s'està convertint en un lloc molt insegur per a tothom.

Notícies relacionades

'El renacido' triomfa als Globus d'Or

Triomf d''El renacido' als Bafta

¿Ha afectat això a la manera com mostra la violència en les seves pel·lícules? És una de les raons per les quals mai m'ha interessat la violència en el cine, almenys la violència gratuïta, mostrar violència pel fet d'entretenir la gent. Precisament perquè he sigut testimoni i víctima de violència, l'evito. Mai he sigut un paio violent.

¿Que em diu de la violència que veiem en aquesta pel·lícula, en aquella lluita de l'home per la supervivència? No era la meva intenció fer una pel·lícula violenta. En aquest cas era inevitable perquè en aquells temps la vida era així, jo no he inventat res. Era la manera que tenien de caçar animals per menjar o per usar les seves pells i he volgut explicar les coses com eren, amb sinceritat i amb respecte, sense rabejar-me en la violència, però tampoc fugint-ne.