Yall, des de Barcelona per al món

Si no és que vostè hagi viscut sota una pedra els últims mesos, és molt probable que hagi sentit Hundred miles, banda sonora de la campanya tardor-hivern de Desigual. El tema firmat pels barcelonins Yall ha copat llistes no tan sols a Espanya, sinó també a la resta de països europeus on s’ha emès l’anunci; a França en particular, va causar verdadera sensació i va arribar a superar en escoltes a Spotify els últims èxits d’Adele i Justin Bieber. 

Els components d’aquest projecte de múltiples braços, entre la música i el disseny i, en realitat, les més variades disciplines creatives, contemplen el petit fenomen amb una barreja d’alegria i incredulitat. No fa gaire temps van passar per Le petit journal, un programa clàssic del Canal+ francès, per interpretar el tema en directe amb la seva cantant, la també barcelonina Gabriela Richardson. «Va ser una bomba forta –diu Joan Sala –perquè el van veure sis milions de persones. És una brutalitat».

Yall ft. Gabriela Richardson - Hundred Miles - Le Petit Journal du 29/01

Sala (també conegut com a Nighty Max) s’encarrega de l’apartat compositiu. Al seu costat hi ha dos experts dissenyadors, Albert Pedrero i David A. Turover, encarregats de la imatge del projecte: des d’uns imponents visuals per a directe –part intrínseca del concepte Yall des del principi– fins a l’últim detall de la direcció creativa. 

VUIT ANYS FINS AL ‘HIT’

El trio, abans quartet, no ha arribat a l’èxit i al fitxatge per una multinacional des del no res. Al principi va ser una festa, un esdeveniment de club que van instal·lar a BeCool el 2008. (David): «El que nosaltres buscàvem, tant a nivell musical com de concepte, no existia a Barcelona». Yall era una festa centrada en el house, el rap i l’electro francesos i amb una imatge pròpia acurada; una raresa per a la ciutat. 

El grup d’amics va muntar la festa, sobretot, per portar els DJ que els agradaven, però també per saber si la seva pròpia música podia animar alguna gresca. (Albert): «Ja en l’esdeveniment vam començar a generar i a punxar la nostra pròpia música, però no ens hi havíem posat seriosament a l’hora de publicar». (Joan): «En aquella època no existia SoundCloud; enviàvem maquetes a l’estil antic, encara existia el rotllo físic».

L’ARRENCADA

Notícies relacionades

Un nazi a la Patagònia i un dictador que fingeix demència

Joshua Oppenheimer: "Ens dirigim cap a l’abisme, i se’ns acaba el temps per escapar-nos-en"

Pels volts del 2012, Yall començava a agafar empenta com a grup: només aquell any passen per festivals com SOS 4.8, Sónar o Montjuïc de Nit. El 2014 van llançar un single, Play on repeat, sense fer gaire soroll. La publicitat (i una cançó millor) ha obrat el miracle per a ells. A les possibles semblances de la seva exitosa criatura amb el megaèxit Lean on de Major Lazer, DJ Snake i MØ, ells no hi responen amb por, sinó amb orgull. (Joan): «És molt guai que et comparin amb una cançó així. ¡Major Lazer ens flipen! Però jo, com a compositor, puc dir que l’única que és igual és el primer acord. Després, la cançó no hi té res a veure».

Si els pregunta fins on volen arribar, no es tallen: «Fins al màxim possible», afirma David. «La bomba de la cançó ens dóna moltes ales i possibilitats de passar Yall a la moda, les instal·lacions, fer esdeveniments de nou… Tot el que envolta la nostra marca».