Els 10 moments clau de la cerimònia dels Oscars

Un presentador inspirat, qüestions de raça abordades amb humor i alguns bons discursos marquen la cerimònia dels Oscars 2016

dcaminal32986974 hollywood  ca   february 28  confetti drops as osc160229101554

dcaminal32986974 hollywood ca february 28 confetti drops as osc160229101554 / KEVIN WINTER

6
Es llegeix en minuts
JUAN MANUEL FREIRE / BARCELONA

Un presentador inspirat, qüestions de raça abordades amb humor, actuacions musicals entregades, un nen estrella i alguns discursos memorables. No va ser la millor gala dels Oscars possible, però va tenir prou al·licients i girs per ser païda sense traumes.

 

EL MONÒLEG12 PUNTS PER A CHRIS ROCK

EL MONÒLEG12 PUNTS PER A CHRIS ROCK

 

Al llarg de la gala, Chris Rock, va abordar de diverses maneres enginyoses l'assumpte que inevitablement escalfaria tota la cerimònia: la discriminació racial. El seu monòleg inicial en particular va ser un triomf. “Si nominessin els presentadors, ni tan sols tindria aquesta feina”, va dir abans de contextualitzar el problema ja longeu de la diversitat. Si els negres no havien protestat en dècades anteriors, potser és, va dir, "perquè estaven massa ocupats sent violats i linxats per preocupar-se per qui guanyava el premi a la millor fotografia". Gairebé va acabar amb un lema eslògan senzill i clar: “Volem oportunitats”.

 


 

L'ESQUETX'OSCARS NO TAN BLANCS'

L'ESQUETX'OSCARS NO TAN BLANCS'

 

 

Un altre encert va ser l'esquetx #OscarsSoWhite, en què es col·locava actors negres en importants papers de les pel·lícules nominades. Unes bones rialles a costa de Hollywood. Whoopi Goldberg empenyia un pal de fregar darrere de Jennifer Lawrence a ‘Joy’ i Tracy Morgan era ara ‘La noia danesa’, però dos moments van brillar especialment: la nova versió de ‘Marte’ en què l'astronauta, al ser Chris Rock en lloc de Matt Damon, es quedava aïllat per sempre més a l'espai exterior; i, sobretot, la nova ‘El renacido’ amb la còmica Leslie Jones del ‘Saturday night live’ en el paper de... l'ós.

 


 

EL DISCURS UNA CRÍTICA ADAM MCKAY

EL DISCURS UNA CRÍTICA ADAM MCKAY

En principi, la idea de col·locar els agraïments personals a noms desconeguts per al públic en una franja inferior havia de servir perquè els premiats: 1) anessin al gra i 2) fessin, amb sort, discursos memorables en lloc de només deixar caure noms. Cap de les dues coses es va donar gaire, però Adam McKay va posar el punt crític al recollir l'Oscar al millor guió adaptat per 'La gran apuesta'. Va dir: “Si no voleu que el gran capital controli el Govern, no voteu per candidats que prenen diners de grans bancs, petroli o bilionaris estranys: ¡que s'acabi ja!”.

 


 

LA SORPRESA (PART 1) ELS EFECTES ESPECIALS MÉS BARATS S'EMPORTEN L'OSCAR

LA SORPRESA (PART 1) ELS EFECTES ESPECIALS MÉS BARATS S'EMPORTEN L'OSCAR

Informació a tenir en compte: ‘Ex machina’ és la pel·lícula més barata nominada als millors efectes especials des d'‘Alien’ el 1979. Els seus efectes enlluernen per bells i per ajustar-se a l'arrel de la història, no per exhibicionistes o explosius. La petita producció (de 15 milions de dòlars) competia en aquesta categoria amb un 'blockbuster' com la nova entrega de ‘Star Wars’ (de 200 milions). I amb un enemic tan difícil com l'ós d'‘El renacido’. Segurament els amants de la ciència-ficció melancòlica van acabar ballant com Oscar Isaac en aquest moment del film.

 


 

LA REACCIÓEL SALT DEL SEIENT DE JACOB TREMBLAY

LA REACCIÓEL SALT DEL SEIENT DE JACOB TREMBLAY

 

Ja des de l'hora de l'alfombra vermella, el nen protagonista de ‘La habitación’ causava sensació amb el seu esmòquing d'Armani i les seves maneres despreocupades i carismàtiques. En un dels moments més entranyables de la gala, Jacob Tremblay -que a més d'esmòquing d'Armani lluïa mitjons de Darth Vader i botons de puny del Falcó Mil·lenari-, va botar de la seva butaca per poder veure millor l'aparició de R2D2, C3PO i BB8. Del que van fer els tres androides a l'escenari ja gairebé ningú se'n recorda, però el salt curiós de Tremblay, que després va presentar premi, és petita llegenda.

 


 

LA CANÇÓ ENTREGADA LADY GAGA

LA CANÇÓ ENTREGADA LADY GAGA

L'última gala dels Oscars no va servir només per abordar qüestions de raça, sinó també de gènere i, com veurem després, ecologistes. La cançó de Lady Gaga per al documental ‘The hunting ground’ -sobre les violacions a estudiants en campus universitaris- va ser presentada pel vicepresident dels EUA, Joe Biden, que va rebre l'ovació dret. I Gaga també va rebre una ovació per la seva apassionada interpretació d'un tema que la toca de prop, perquè ella mateixa és una supervivent d'abusos sexuals. A l'escenari va estar acompanyada per desenes d'altres supervivents agafats de la mà.

 


 

EL MITE ENNIO MORRICONE, PRIMER OSCAR

EL MITE ENNIO MORRICONE, PRIMER OSCAR

Havia de passar. Podria haver passat anys abans, gairebé qualsevol any dels últims 70, però almenys va passar. Ennio Morricone s'emportava per fi el seu primer Oscar per la banda sonora de ‘Los odiosos ocho’, potser una de les més breus de la seva discografia: 25 minuts a què s'han afegit porcions de la seva música no usada a ‘La cosa’ de Carpenter. En el seu discurs, el mite italià va dir que “no hi ha una gran banda sonora sense una gran pel·lícula que la inspiri”. Si mirem la seva discografia, hi trobem exemples del contrari: ell ha transcendit sovint el material de base.

 

 

 


 

LA FICADA DE POTA SAM SMITH S'ADJUDICA UN FALS MÈRIT

LA FICADA DE POTA SAM SMITH S'ADJUDICA UN FALS MÈRIT

Els melòmans es van estirar els cabells ahir a la nit quan ‘Writing’s on the wall’, potser la cançó Bond menys brillant de la història, composta evidentment en 20 minuts, guanyava l'Oscar. Un petit apunt: temes avui considerats clàssics com ‘Goldfinger’, ‘You only live twice’ i ‘Diamonds are forever’ ni tan sols van ser nominats. Però és que, a més, al recollir el premi, Sam Smith es va voler adjudicar el mèrit de ser el primer home obertament gai a obtenir un Oscar. Per això es va basar en un comentari d'Ian McKellen sobre la dificultat dels actors obertament gais per rebre l'estatueta; només va parlar d'actors.

 

Diversos periodistes d'arreu del món van fer broma amb el tema, com Mark Harris: “¡Ara Sam Smith hauria d'anar a Broadway per convertir-se en el primer guanyador obertament gai d'un Tony!”.

 

 

 


 

EL DISCURS (2) DICAPRIO CITA EL CANVI CLIMÀTIC

EL DISCURS (2) DICAPRIO CITA EL CANVI CLIMÀTIC

 

Almenys dos grans defensors de la lluita global contra el canvi climàtic es van donar ahir cita a l'alfombra vermella: Mark Ruffalo i Leonardo DiCaprio. El primer no va poder guanyar el seu Oscar al millor actor secundari, però el segon sí que va aconseguir abraçar el guardó a millor actor. En el seu elegant, sòlid (i molt preparat) discurs va voler aprofitar per recordar-nos que el 2015 va ser “l'any més càlid del registre” i que “el canvi climàtic és una realitat”. No és una façana, és l'enèsima mostra de preocupació per una (sí) realitat que amenaça de generar paisatges propis de ‘Mad Max’ per tot el planeta.

 

El que no entenem és per què no van enfocar l'ós quan va sonar el nom de Leo.

 


 

LA SORPRESA (2)‘SPOTLIGHT' ES CONVERTEIX EN MILLOR PEL·LÍCULA

LA SORPRESA (2)‘SPOTLIGHT' ES CONVERTEIX EN MILLOR PEL·LÍCULA

 

Entre un sector dels oscaròlegs s'havia estès la idea que, malgrat l'empenta d'‘El renacido’, el drama periodístic ‘Spotlight’ tenia molts números per guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula. Després d'obtenir l'Oscar al millor guió original, les seves opcions semblaven més grans, i la profecia es va complir. Resulta encoratjador que una pel·lícula sobre els valors una mica oblidats de la vella guàrdia periodística obtingui aquest honor. Però, ¿aquest Oscar podria significar, almenys temporalment, un respecte més gran per la premsa i unes renovades ganes del públic de pagar per continguts?

 

El periodista Dave Itzkoff del ‘New York Times’ va exhibir els seus dubtes en un encertat tuit:

 

Notícies relacionades