La música es fa virtual
El tancament de la històrica botiga Castelló és un símbol del declivi del sector discogràfic i de la desmaterialització dels continguts culturals
w-icul-mercado-musica
El mantra ha canviat: ja no es culpa la fatídica pirateria del tancament de botigues de discos, com va succeir durant una llarga dècada, perquè les turbulències tenen a veure amb un fenomen d’un calat molt superior, un calat de fons i associat als hàbits del consum en tots els camps, també el de la música. El trànsit de l’objecte físic a l’entorn digital comporta, si no la desaparició, com a mínim el sever empetitiment de sectors comercials que anys enrere van ser poderosos, com ho il·lustra el tancament, anunciat aquesta setmana, de l’emblemàtica botiga de discos Castelló.
RESULTATS POSITIUS / L’ocàs d’aquesta botiga amb 88 anys d’història, vaixell insígnia del sector a Barcelona, que va plantar cara a les cadenes internacionals i va convertir el carrer de Tallers en eix del comerç discogràfic, és un símbol d’aquella decadència d’una manera d’entendre la música arrelada al segle XX i associada als successius formats: discos de pedra, singles, epés, àlbums de vinil, compactes. L’objecte físic sembla extingir-se, o gairebé, però no la música, ni tampoc la indústria musical, que després d’un llarg cicle de decadència i confusió comença a registrar els seus primers resultats positius a través de la gestió de continguts a la xarxa.
Un cop sentenciada Castelló, que abaixarà la persiana a final de mes afectada pels canvis en el consum (agreujats per un IVA que el 2012 va passar del 18% al 21%), a Barcelona hi queden, essencialment, tres tipus de punts de venda: les minvants parcel·les discogràfiques de les grans superfícies, certs comerços modestos de nova planta vinculats a la música independent i algunes botigues resistents amb història, amb Revólver (botiga que el 1990 es va instal·lar a Tallers per l’efecte locomotora de Castelló) i Disco 100 com a estendards.
EL FONS DEL MERCAT / Aquestes últimes es rebel·len davant la idea que el disc s’enfonsi. «Si cuides la clientela, t’especialitzes, vas renovant els fons i gestiones bé la botiga, hi segueix havent un mercat», assegura Jesús Moreno, propietari de Revólver, que compta amb 15 treballadors i que disposa d’unes xifres que «no han baixat des de fa anys». Reconeix que «quasi no hi ha clients de menys de 30 anys», però confia que el punt de flotació es mantingui «mentre aguantin els de 30 i 40 cap amunt». Un pronòstic molt significatiu.
La iniciativa del Record Store Day, dia internacional de la botiga de discos, que aquest any se celebrarà el 16 d’abril, constitueix un microfenomen: a Revólver asseguren que en aquesta jornada poden despatxar mil discos i recaptar 25.000 euros. S’ha de parlar del repunt del vinil, convertit en objecte de prestigi, sobretot en matèria de discos clàssics i icònics. Un format que «ha tornat per quedar-se», incideix Jesús Mayor, de Disco 100. Però estem parlant d’un territori de melòmans apartat del gran corrent principal.
Aquí tot apunta a l’streaming, l’escolta de música en línia, sense necessitat de baixar-se arxius i adaptable al mòbil, que supleix l’ordinador com a gran receptor de continguts. Aquest és el principal actor del canvi de tendència d’una indústria que, després d’haver tocat sostre el 2001 (603 milions d’euros recaptats), va caure any rere any per arribar al seu punt més baix el 2013 (120 milions). El 2014 va registrar, per primera vegada, un augment (150 milions), una tendència que s’ha repetit el 2015 (160), segons dades de Promusicae. Aquests increments es deuen completament a l’alça de la parcel·la digital: 63 i 79 milions.
El pagament d’una quota mensual combinat amb la publicitat han fet possible la remuntada d’ingressos de les companyies que, per ara, seguim anomenant discogràfiques. Que a plataformes com Spotify, Deezer, Google Play Music i Tidal s’hi hagin sumat en els últims mesos els serveis d’Apple Music i Youtube confirma l’streaming com a model hegemònic, en concordança amb l’evolució d’un altre sector, el del cine i la televisió, aquests a través de plataformes com Wuaki.tv, Filmin i Netflix.
Notícies relacionadesEs coneix de sobres, no obstant, l’escepticisme que generen aquests serveis entre els autors i els executants: estrelles com Thom Yorke (Radiohead) i Beck s’han queixat de les seves baixes retribucions, mentre que Prince i Taylor Swift n’han retirat els seus catàlegs. Ja no parlem de creadors menys populars.
RUMB AL NÚVOL / Es tracta de peces que encara han d’encaixar, però, mentre ho fan, o no, les botigues de discos segueixen tancant i ja no sembla raonable culpar la clientela ni apel·lar a injustícies còsmiques. Si bé al llarg del segle XX les nostres llars es van anar omplint d’objectes, ja fos llibres o discos, ara sembla que tornen a buidar-se. Rumb al núvol, cap una invisible però alhora atapeïda virtualitat.
