Mazoni: "Potser la meva missió és dubtar"

Jaume Pla viu pres d’una inquietud genuïna. Al·lèrgic a la inèrcia, s’ho qüestiona tot abans de fer un pas. Després de sis discos de Mazoni en català, torna a gravar en anglès. I mentre la resta del gremi es debat entre l’elapé, l’epé o el senzill, ell es planta amb set cançons: 'Seven songs for a sleepless night'.

–Fa un any ja tenia clar que cantaria en anglès. 

–El 2013 ja vaig començar a pensar a treballar amb sintetitzadors. Per un altre costat, vaig reescoltar els discos de Holland Park [grup amb el qual cantava en anglès] i em van donar bon rotllo. No volia fer un altre disc i saber perfectament quin circuit faria. Volia trencar aquesta inèrcia. Perquè així com a 'Sacrifiqueu la princesa' ja vaig treballar amb sintetitzadors, no vaig posar en pràctica la idea de buscar un productor estranger i cantar en anglès. Són idees que he anat endarrerint.

–Però la majoria dels grups que van començar en anglès i van passar al castellà o al català no volen tornar a l’anglès. Love of Lesbian, Standstill, Joan Colomo, Mishima, The New Raemon, Sidonie... 

–Aquests 10 anys cantant en català han sigut un període molt llarg i potser no em sento tan vinculat a aquell moment. És com girar full. Potser, al no tenir un gran públic, no tinc por de provar coses noves. ¡No és tanta la gent que deixarà d’escoltar-me!

–Les seves lletres en anglès no seran mai tan riques literàriament com les que ha escrit en català. No domina tant l’idioma. 

–En la cultura mediterrània, els grans tòtems de la música són escriptors de lletres: Serrat, Sabina... En el món anglosaxó, sovint les lletres són un complement del so. M’interessava jugar aquesta carta: dedicar-me a la música i oblidar una mica les lletres. Volia fer-les més curtes i senzilles i centrar-me més a aconseguir un disc de so directe i molt immediat.

–I llavors entra un productor estranger com Brendan Lynch. 

–El trauma del productor l’arrossegava de fa temps. Feia dos discos que volia treballar amb un, però a última hora em costava cedir el control.

–Sembla un disc molt planejat per poder sonar en una sessió de DJ Amable o a qualsevol discoteca sense que decaigui la intensitat. 

–Sí, sí, per intentar estar a l’altura. Sóc conscient que passar del català a l’anglès és molt perillós. I, igual que no he volgut fer lletres llargues, pensava que si no feia una inversió bona en el so es veuria com una cagada. Estic una mica cansat de discos que es queden a mig camí.

–¿Parla dels seus? 

–No, en general. Prefereixo passar-me d’obvi a fer una cançó que estigui bé i prou. Aquest disc és descarat i cridaner. No amaga res. Per una altra part, tenia una altra espina clavada.

–¿Una altra? 

–Sí. Molta gent em diu que els discos més o menys li agraden, però que en directe és quan els convencem. Això em fa preguntar-me què els passa als discos. I aquí faig l’esforç de posar el disc a l’altura del directe.

–És el seu segon treball de set cançons, una mida ben estranya. 

–Aquest format curt em permet que els discos siguin més cohesionats, però quan faig 12 cançons hi ha peces que se’m descontrolen.

–¿És una possibilitat de futur? 

–No estaria malament. Potser és el que em surt bé. ¿I si la meva marca fos fer discos de set cançons? I això enllaça amb l’anglès. Visc amb la paranoia d’haver de fer el que se suposa que he de fer. ¿Fins a quin punt estic obligat a fer un disc en català? ¿Fins a quin punt estic obligat a fer un disc de 12 cançons? Són preguntes que sempre em faig.

–En directe porta dues coristes i en el disc Nuria Graham canta en el tema Never push a sailor. I abans ja havia provat cançons amb veus femenines. 

–Això ve del trauma, cada vegada més superat, del meu timbre de veu. Em considero més bon compositor que cantant i sempre havia pensat que sumar una veu bonica a les meves composicions seria l’hòstia.

–¿Ja pensa en el pròxim disc? 

–Vull compondre més cançons en anglès i incorporar-les al directe perquè ara el repertori en anglès és molt curt. És un repte amb mi mateix: el repte de presentar cançons que no he gravat. ¡Tot són lluites amb mi!

–¡Ja ho veig! 

–A vegades m’acusen que sempre dubto. ¡Però potser jo he vingut a dubtar! ¡Potser és la meva missió! Agraeixo tenir sempre aquestes espines perquè em donen vida. Neixen de la insatisfacció però generen satisfacció.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

–¿I aquestes noves cançons serien per a un següent disc en anglès? 

–Veig més possible que el pròxim disc sigui en anglès que en català.