Conca estrena una obra atribuïda a Cervantes

Encomiable esforç el de la Setmana de Música Religiosa de Conca i Antiqua Escena aixecant una de les produccions més innovadores de l’Any Cervantes. La conquista de Jerusalén por Godofre de Bullón, comèdia atribuïda a l’autor del Quixot, va pujar dimarts a la nit per primera vegada a un escenari al Teatre-Auditori local dins dels actes d’homenatge que la programació d’aquesta mostra dedica a la figura de l’escriptor. El muntatge s’ha edificat partint del manuscrit trobat a finals dels 80 i s’ha complementat amb una magnífica selecció musical de peces incidentals.

L’obra, que va tenir bona acollida malgrat alguns desajustos escènics, va ser descoberta per l’hispanista italià Stefano Areta durant les seves investigacions en els fons de la Biblioteca del Palau Reial de Madrid. L’investigador es recolza per a la seva afirmació en els nombrosos indicis que recolzen la paternitat cervantina de l’obra. A Adjunta al Parnaso, el mateix Cervantes recorda haver compost al tornar del captiveri d’Alger, juntament amb El trato de Argei i La Numancia, una comèdia denominada La Jerusalén. Des d’un punt de vista mètric i teatral, La conquista de Jerusalén presenta extraordinàries similituds amb aquestes peces.

Excel·lent dicció

Juan Sanz dirigeix el muntatge, amb escenografia del codirector d’Antiqua Escena. Juntament amb Ana Maria Puigpelat i Dolores Noguera, és també responsable de la cuidada adaptació del text per adequar-lo a les exigències d’una representació actual, però respectant rigor la còpia manuscrita. En el treball de recitació del vers hi ha col·laborat, a més de Puigpelat, Emilio Gutiérrez Caba. Aquesta tasca s’ha notat en l’excel·lent dicció dels vuit actors, entre ells Kiti Manver, que es desdoblen en 14 personatges al·legòrics i històrics.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

L’obra, que respon a les inquietuds ideològiques de Cervantes després del seu captiveri, se situa en el context de la història bèl·lica i religiosa de la primera croada. En el pròleg, un al·legòric personatge denominat Jerusalén exterioritza els patiments que viu la ciutat sota el jou musulmà quan les tropes que comanda Godofredo de Bouillon arriben a les portes de les muralles. Els croats acampen al voltant de la ciutat preparant el setge. Les escenes es van alternant entre el que passa al campament cristià i a l’interior de Jerusalem amb els musulmans atrinxerats. Aquest espai està representat per un castell medieval de forma circular, que s’obre segons les escenes.

A més a més de la trama logística de guerra, la història uneix dos episodis amorosos: el del cristià Tancredo amb la mora Clorinda, que acaba en tragèdia, i el de la princesa Herminia per l’esmentat Tancredo, que va ser el seu carceller. Les transicions musicals entre escenes agilitzen el relat. Les magnífiques interpretacions del conjunt de ministrers La Danseye, amb les seves gralles i cornetes que il·lustren els tocs de batalla, i les de Capella Prolationum i una solista vocal, que van interpretar obres de Francisco Guerrero, Juan de la Enzina i Mateo Flecha, van donar prestància al muntatge.