Un museu de pel·lícula per a Chaplin

Ala mansió on Charles Chaplin va viure durant 25 anys a Vevey (Suïssa), a la riba del llac Léman, s’obrirà el 17 d’abril un espectacular museu que recrea la vida privada i pública d’un dels actors i directors més destacats del segle XX. Els impulsors del projecte, que hi han invertit 60 milions d’euros, pretenen ressuscitar el cineasta que va rebre un Oscar honorífic el 1972 «per l’incalculable efecte obrat en l’art del segle, el cine».

La ubicació del museu és idíl·lica: el Manoir de Ban, un jardí de quatre hectàrees amb arbres centenaris i vistes sobre el llac Léman i els Alps francesos. Chaplin va comprar la finca el 1952, quan es va instal·lar a Suïssa per fugir, segons alguns, de la persecució del Comitè d’Activitats Antiamericanes, i, segons uns altres, dels impostos dels Estats Units. Allà va viure, amb la seva dona, Oona –amb qui es va casar quan ell tenia 54 anys i ella, 18–, i els seus vuit fills, fins a la seva mort, el dia de Nadal del 1977.

TRES EDIFICIS

El museu, que porta el nom de Chaplin’s World, compta amb tres edificis: la mansió de 500 metres quadrats en la qual vivien els Chaplin, on es mostra la vida familiar; el graner, que s’ha convertit en el restaurant The Tramp; i un edifici de formigó sense finestres, The Studio, de 1.350 metres quadrats i en el qual s’exposa, com si es tractés d’un important estudi de Hollywood, la llarga trajectòria de Chaplin en el món del cinema.

El museu, dissenyat per l’arquitecte suís Philippe Meylan i el museòleg canadenc Yves Durant, dos dels impulsors del projecte, impressiona des de la primera sala: un teatre de 160 butaques, decorat com la pel·lícula 'El circ' (1928), en què els visitants veuran en pantalla gran un resum de la vida de Chaplin (1889-1977). 

«Repassar la vida de Chaplin és repassar la vida del cine i del segle XX, ja que va viure dues guerres mundials i el pas del cinema mut al sonor», afirma Durant mentre un grup d’obrers treballa a marxes forçades per donar els últims retocs al centre. «Va néixer en una família molt pobra a Londres, però va aconseguir obrir-se pas i, a partir del 1914, quan se’n va anar a Hollywood, es va convertir en un gran del cine».

En el decorat següent, una reconstrucció d’'Easy Street', pel·lícula del 1917, es mostra un carrer degradat que ajuda a comprendre la difícil infància de Chaplin, que sempre va tenir debilitat pels papers de vagabund. Igual que en els estudis de veritat, el sostre ha sigut substituït per un entramat de vies i cables per on es mouen els focus i altres artefactes cinematogràfics.

A la sala següent, una reproducció de la cabanya de 'La quimera de l’or' (1925) i una altra dels engranatges de 'Tiempos modernos' (1936) augmenten la immersió en el peculiar món de Chaplin. Però és en el següent decorat, un carrer on apareixen la barberia d’'El gran dictador' (1940), la seva primera pel·lícula parlada, en la qual ridiculitzava Adolf Hitler, i el restaurant d’'El inmigrante' (1917), on sembla que Chaplin vagi a fer la seva aparició.

En aquest mateix carrer hi ha una comissaria de policia, un altre clàssic del cineasta, amb una cel·la amb un jaç en la qual un dels murs ha estat enderrocat per accedir a un banc. La cambra cuirassada és el següent escenari, abans d’arribar a una última sala que reprodueix el backstage de Candilejas (1931), pel·lícula de tint autobiogràfic en la qual va compartir cartell amb Claire Bloom, una actriu anglesa que actualment té 85 anys i que té previst assistir a la inauguració, juntament amb diversos fills de l’actor i director.

«En els decorats hi haurà 36 personatges de cera i 35 pel·lícules realitzades per al museu, que es mostraran en set pantalles diferents», assenyala Durant. «A més, es passaran fragments dels més de 80 films que va realitzar. Fa 10 anys vam començar a negociar amb la família, que ens ha cedit els seus arxius, i vam comprar la casa el 2008».    

 

MOBLES ORIGINALS

A la mansió on vivia Chaplin, amb tres plantes i àmplies sales, s’han recuperat els mobles originals i s’ha reproduït l’ambient familiar. «Tant al menjador com a la biblioteca hi haurà fotos de la seva vida privada, a més dels llibres i discos que tenia», comenta Durant. «No va anar a escola, però era un gran lector. També li agradava molt la música i fins i tot va compondre per als seus films».

Notícies relacionades

Una gastrobotiga per vendre històries enllaunades

Tuneladores, ‘Moby Dick’ i Lovecraft, al Macba

En una de les sales s’exposaran fotos de les moltes personalitats que va conèixer: Picasso, Gandhi, Churchill, Einstein, Marlon Brando... «A Einstein el va conèixer el 1931, en l’estrena de 'Candilejas', i es van fer molt amics», apunta Durant. «Els unien les idees pacifistes. No hem d’oblidar que va ser candidat a premi Nobel de la pau el 1948».

Una altra sala està dedicada als nombrosos viatges que Chaplin va fer pel món. «Va visitar més d’un centenar de països –explica Durant–, alguns amb un gran èxit. Quan va arribar al Japó, per exemple, almenys unes 40.000 persones van anar a rebre’l a l’estació de Tòquio».