Els mites de la pirateria
El periodista nord-americà Chris Ruen analitza a '#Gorrones' com les descàrregues il·legals empobreixen la creativitat
"El contingut gratuït no ens donarà millors llibres, discos o pel·lícules sinó que és una recepta segura per a la decadència"
/
Chris Ruen (Milwaukee, EUA, 1981) es va passar els seus anys d’universitari piratejant el que més estimava: la música. Es va sumar a la postura que els artistes són tots milionaris, i les discogràfiques, pocavergonyes curts de gambals. Es va convertir en periodista al mateix temps que va començar a treballar com a cambrer en un cafè de Nova York, centre de reunió de músics indies. Parlant amb ells es va adonar que acaparaven titulars però no en tenien ni cinc. Va començar a fer-se preguntes. Va investigar. I el resultat és l’assaig #Gorrones (Ediciones Quinto 20). Convidat a Madrid per la Coalició de Creadors, demana que s’afronti el debat de la pirateria seriosament i es desterrin mites. «El contingut gratuït no ens donarà millors llibres, discos o pel·lícules, és una recepta segura per a la decadència», afirma.
«JO NO PIRATEJO MÚSICA. UTILITZO SPOTIFY»
CERT Spotify és legal. Ara bé, ¿els músics guanyen diners amb aquest sistema? La resposta de Chris Ruen és contundent: «No». El periodista, no obstant, aplaudeix iTunes, servei de venda on line de música beneficiós per a usuaris i autors. Durant els primers set anys de vida d’iTunes Store, els usuaris van comprar 10.000 milions de cançons. Una bona notícia, però «comparem-la amb els 40.000 milions de cançons piratejades només el 2009».
«Als músics no els afecta perquè guanyen molt amb les gires»
FALS Els ingressos per concerts han augmentat als Estats Units. No obstant, ¿quina part arriba a la butxaca del grup? Molts dels principals recintes són propietat de la mateixa empresa, que decideix el preu de les entrades i el percentatge que en rep l’artista. Ruen recull el testimoni de la idolatrada cantant britànica Imogen Heap. El 2010 es va queixar que la caiguda de venda de discos l’estava afectant tant que no podia emprendre una nova gira. No tenia diners per afrontar-la. La música en viu va experimentar, de fet, una caiguda històrica el 2010.
«La pirateria beneficia els grups indies perquè així el públic els coneix»
CERT I FALS Se’ls coneix més, això és així, però no els beneficia. #Gorrones inclou una entrevista amb Kyp Malone, cantant i guitarrista de TV On The Radio. Després de treballar amb un segell petit, es van posar en mans d’una gran empresa discogràfica. Ho van fer per diners. «No podíem pagar-nos el cost de la vida a Nova York. No puc descarregar-me d’internet els diners per pagar el lloguer de la vivenda on visc ni la matrícula de l’escola de la meva filla», admet Malone. L’artista deixa clar que les gires no donen diners. Els ingressos dels concerts només serveixen per poder sortir a la carretera. Res més. «La música, simplement, es penja a l’aire per art de màgia. És com l’aigua. Doncs, cony, l’aigua tampoc és gratis. El rotllo antiempresarial d’alguna gent em fa molta gràcia. Les descàrregues només són possibles perquè grans empreses ens donen eines per fer-les».
«LA INDÚSTRIA MUSICAL HA SABUT LLUITAR CONTRA LA PIRATERIA»
FALS L’Associació de la Indústria Discogràfica Americana va llançar unes demandes «arrogants, mesquines i cruels» contra usuaris que descarregaven música. Entre el 2003 i el 2008, va establir accions legals contra uns 35.000 consumidors que havien piratejat cançons en xarxes P2P. La indústria «va assetjar desvergonyidament estudiants i els va intimidar amb sancions de fins a 250.000 euros».
«La lluita contra la legislació antipirateria va néixer del poble»
FALS Quan els Estats Units estaven debatent la llei antipirateria (coneguda popularment com a SOPA), el país sencer es va aixecar en armes contra el que considerava un tipus de «censura». Com ja va fer Robert Levine a Parásitos, Ruen deixa clar que sota aquesta presumpta rebel·lió social hi havia les empreses tecnològiques de Silicon Valley, inclosa Google, que va triplicar la seva despesa en accions de lobby fins a arribar als 3,74 milions de dòlars.
Notícies relacionades«Els terminis que té el ‘copyright’ són excessius»
CERT Són «grotescament llargs». Però això no significa que el copyright (dret de l’autor) sigui sinònim de censura. «Tot al contrari, és el que protegeix el treball dels artistes», subratlla. Si no hi ha copyright, tornem al mecenatge, com el de l’edat mitjana i el Renaixement. A falta de nobles i monarques, avui els mecenes són les grans empreses. «El patrocini empresarial implica que les expressions artístiques s’ajustin a certs límits que ajudin a vendre refrescos o cotxes», sentencia.
