Joan Lluís Bozzo: "Dagoll Dagom necessita el teatre familiar"

Joan Lluís Bozzo prepara 'Scaramouche', el nou repte de la històrica companyia Dagoll Dagom. Com 'Mar i cel', el seu èxit més gran, el nou musical compta amb una partitura del compositor i pianista Albert Guinovart. El llibret s'inspira en la novel·la homònima de Rafael Sabatini (1875-1950) ambientada en la revolució francesa, portada al cine en l'època daurada de Hollywood per George Sidney el 1952. 

-¿Per què 'Scaramouche'? 

-Era una idea que l'Albert Guinovart ens va proposar fa temps. És una novel·la històrica sobre la revolució francesa que es va convertir en un famós film protagonitzat per Stewart Granger. Eleanor Parker, Janet Leigh i Mel Ferrer, que feia de dolent. És la pel·lícula més famosa del gènere de capa i espasa, encara que el film és una versió edulcorada on, per exemple, no apareix mai la paraula revolució, típic del Hollywood d'aquella època. La nostra versió parteix de la novel·la, té idees de la pel·lícula i també personatges nous.

-Però el protagonista no varia. 

-Scaramouche és una espècie de Zorro, una persona emmascarada que fustiga l'aristocràcia i es camufla en una companyia de teatre de comèdia del art. A la vegada té un altre conflicte obert ja que està enamorat d'una noia promesa amb un marquès amb fama de ser el millor espadatxí de França. La lluita d'espases, la comèdia de l'arti la revolució francesa són els eixos sobre els quals pivota l'espectacle.

-¿Com serà la música? 

-Albert Guinovart s'encarrega d'això. L'orquestra tindrà uns efectius semblants als utilitzats a ‘Mar i Cel’.

-¿L'escenenografia també serà tan espectacular? 

-No hi haurà un element icònic com el vaixell pirata, això és impossible. L'escenografia d'Alfons Flores ha de reflectir diferents ambients: el món de l'aristocràcia, el del teatre de carrer i el del poble.

-Necessitarà un gran repartiment. 

-Hi haurà 18 actors, quatre seran rols principals i 18 més, secundaris. Avui dia el teatre privat es fa amb dues o tres persones i sense decorat. La professió d'escenògraf està en perill si seguim així. Contractar 18 actors és un luxe. Crear obres de gran format és arriscat però Dagoll Dagom necessita el teatre familiar, que no infantil, alerta. Per rendibilitzar aquest tipus de muntatges has de dirigir-te a un públic ampli. 'Scaramouche' intenta captar l'interès del públic adult amb els conflictes de la revolució francesa i dels espectadors més joves amb els duels d'espases.

-¿Interessen les espases en l'era dels videojocs? 

-¡Però si gran part de l'èxit de 'Star Wars' es basa en això! Poden ser làser, però són duels d'espadatxins.

-'Touchée'. 

-Les nostres obres han de tenir diferents nivells de lectura. Com a adult de 'Scaramouche' et pot interessar la revolució com a bressol del sistema de partits polítics, de la divisió dreta-esquerra, el concepte de nació, el feminisme… Als més joves, a més dels duels, els pot atrapar el to de còmic i els equívocs. 'Scaramouche' té molt de comèdia d'embolics.

-¿Observa paral·lelismes entre la revolució francesa i el que passa avui amb els que demanen un canvi de sistema? 

-Llavors tot va començar perquè el tercer estat, que era la majoria de la població, no se sentia representat. Ara també hi ha gent que no combrega amb les lleis actuals. En aquella època el poble es trobava en un estat de total indefensió perquè els mecanismes jurídics no li donaven veu. La revolució francesa va ser un moviment popular que va canviar el sistema de poder, encara que en realitat tots els avanços ja s'havien aconseguit abans. La independència nord-americana va donar origen a una democràcia i una república amb un sistema parlamentari. I els drets de l'home també es van aprovar abans als Estats Units. 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

-Veig que l'apassiona la història. 

-Cada vegada que munto un espectacle faig una immersió total en el text i la seva època. És una cosa que disfruto. En aquest cas és com si hagués fet una tesi doctoral. He trobat uns personatges fascinants. Però ara ja estic en una altra pantalla. Ja no acumulo informació perquè el llibret ja està escrit. Ara toca seleccionar els intèrprets per poder assajar a l'estiu i estrenar l'obra per la Mercè al Teatre Victòria.