La festa de Comediants 'ocupa' el Palau Robert

Comediants, la històrica companyia teatral catalana, reviu els seus 44 anys d’història amb una exposició al Palau Robert. Molt a prop d’allà, a l’edifici Can Serra, seu de la Diputació de Barcelona, es projecten 10 hores d’imatges amb espectacles, sèries, documentals i també la pel·lícula Karnabal, que Comediants va realitzar amb Carles Mira el 1985. Els dos espais acolliran la mostra fins al 28 d’agost.

    La festa, les tradicions mediterrànies i el teatre de carrer formen part de l’ADN del treball de Comediants, que han envaït de forma pacífica el Palau Robert. L’exposició Comediants, inventors d’un nou llenguatge posa en relleu el vendaval d’aire fresc que va suposar el llenguatge de la companyia després dels anys grisos del franquisme. Aquest grup d’actors, músics i artistes van sorprendre amb transgressores i imaginatives propostes que van animar diverses festes de la Mercè, l’última el 2014.

LA COMUNA DE LA VINYA / La mostra compta amb vídeos, fotografies i objectes, entre els quals destaquen impressionants peces de vestuari i màscares, senyes d’identitat del grup. És impossible exhibir tot el material d’aquesta companyia amb base a La Vinya de Canet de Mar, on es conserva tot. El seu centre de creació també va ser comuna durant anys. «Tot allò va canviar quan vam començar a tenir fills, va deixar de ser pràctic viure així», explica Joan Font, director de Comediants i comissari de l’exposició amb Dani Freixes.

    Comediants es va projectar al món després de l’èxit de l’espectacle amb què van acomiadar els Jocs Olímpics de Barcelona-92. «Ja no es fan produccions com aquella», lamenta Font. «Les normes de seguretat actuals ho impedirien». També aquell any olímpic la companyia va participar en l’Expo de Sevilla amb una divertida rua de la qual s’exposa una maqueta en miniatura.     

    L’exposició compta amb imatges de la seva primera representació, Non plus plis (1972), la seva aportació a la primera Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega (1981), les seves obres de teatre i les seves accions en espais únics com l’aqüeducte de Segòvia, la Pedrera, la plaça Simón Bolívar de Colòmbia i l’Òpera de Sydney.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

    «Hem actuat a gairebé tot el món i en llocs increïbles», diu Font. Però el carrer és per a ell el gran escenari a reivindicar. «A diferència d’una sala de teatre, el que passa al carrer no ho pots controlar», assegura. 

    El director de Comediants recorda que a principis dels anys 70, encara sota el franquisme, una actuació de Non plus plis a Madrid va acabar com el rosari de l’aurora precisament perquè els actors i el públic van sortir a celebrar el final de festa de l’espectacle al mig del carrer. S’acabava convidant la gent a ballar perquè no només els poderosos (representats per un milionari, un rei, un militar i un bisbe) disfrutessin de la festa. La celebració va acabar «amb la intervenció dels grisos i amb mangueres d’aigua», rememora el creador.