Màlaga obre la porta al cine 'indie' català

L’endemà de projectar-se 'Gernika¡ (pel·lícula d’una envergadura brutal en la qual Koldo Serra ha treballat amb un pressupost de sis milions), Màlaga va donar pas ahir al cinema 'indie' català. El documentalista Ander Duque, bilbaí de naixement i barceloní d’adopció, debuta com a director d’una pel·lícula de ficció amb 'Zoe', retrat d’una mare soltera a qui la crisi deixa sense llar que va rodar en set dies, sense equip i ni un euro a la butxaca. Sense ningú de so ni il·luminador ni ajudant. Només ell i la càmera. D’altra banda, Carles Torras (Barcelona, 1974) dirigeix una pel·lícula de guerrilla però de pressupost mitjà i amb ajuda de TV-3. Rodada en anglès i sota el segell de la seva productora, 'Callback' és l’interessantíssim i desassossegant retrat d’un sociòpata que viu a Nova York, ciutat dura i cruel. Tots dos, a més de presentar a la premsa les cintes, buscaven pels passadissos del festival distribuïdor. Es mereixen trobar-lo.

'Zoe' parla d’Espanya, de la crisi, de l’atur, de les dificultats per alimentar la teva filla. És cinema social, però apolític, sense laments ni pamflets. La protagonista (Rosalinda Galán, l’única actriu professional) busca desesperadament feina com a cambrera en un poble andalús. A falta de casa pròpia, busca sostre entre família i amics. A falta d’un filet, per sopar hi ha pipes o castanyes. No vol que la seva filla (la seva neboda a la vida real) s’adoni de la precarietat, així que converteix la realitat en un conte. Tot això fa que el to de 'Zoe' no sigui planyívol. El lament, diu el cineasta, provoca rebuig. «Si hagués anat a un productor amb aquesta història, m’hauria dit que no. Així que la vaig fer sol. Sense pressupost ni guió, només amb un esquema argumental», explica Duque, el primer sorprès quan va rebre la trucada per participar a la secció oficial.

EL SOMNI AMERICÀ

Notícies relacionades

Bombes sobre Gernika

Can Lluís reobrirà a l’estiu amb nous amos russos

Entre les competidores de 'Zoe' hi ha 'Callback', amb la qual Torras –ja conegut a Màlaga ('Open24', 'Trash')– hauria de tenir un espai al palmarès. Més pròpia d’un festival com Sitges, és un 'thriller' atípic que va néixer després que el director passés un temps a Nova York, ciutat tan fascinant com terrible, extrema, dura, competitiva, classista i sorollosa. Inundada de símbols del somni americà i amb esclats de violència que fan que l’espectador es regiri diversos cops, mostra un aspirant a actor amb la mirada perduda que es guanya la vida com a mosso de mudances i busca espais lliures per anar a l’església evangèlica, de la qual Torras sap bastant (va fer el documental 'American Jesus').

Amb ressons de 'Taxi driver', és el descens a l’infern d’un home que no encaixa en la societat. «Té una personalitat disfuncional, però també un costat somiador», diu el cineasta sobre el protagonista, a qui dóna vida un actor xilè de veu poderosa: Martín Bacigalupo.