Els desnonaments, cantats per Sílvia Pérez Cruz

Nova jornada de cine català en el festival de Màlaga. Dirigida per Eduard Cortés (Los Pelayo), Cerca de tu casa és una pel·lícula gens convencional i valenta, un musical sobre els desnonaments amb Sílvia Pérez Cruz a l’elenc. Tot convida a la curiositat i a l’empatia, però el guió acaba naufragant perquè la quantitat de subratllats (que pobres que són els pobres) esgoten la paciència. 

    La propera pell és, no obstant, una pel·lícula clàssica. La més assequible d’Isaki Lacuesta. I també la més brillant de totes les que competeixen per la Biznaga d’Or. Codirigida amb Isa Campo, és un drama familiar amb dosis d’intriga que posseeix la virtut de considerar intel·ligent l’espectador. Els seus directors busquen distribuïdor pels passadissos del certamen andalús. Els amos dels cines tenen recels i no s’acaben de creure que al realitzador de Los pasos dobles li hagi sortit un film convencional. «Poseu-lo ben gran a les vostres cròniques», va fer broma ahir el cineasta amb la premsa.

TOC PERSONAL / Cerca de tu casa sí que té distribució i s’estrenarà al setembre. El seu director tenia clar des del principi que la protagonista havia de ser Pérez Cruz, que debuta com a actriu. Sense ella, no hi havia pel·lícula. «No sóc gaire admiradora dels musicals, però si em van trucar a mi era perquè volien una cosa molt personal», explica la cantant, que ha compost tots els temes del film. Pérez Cruz es posa a la pell d’una dona a qui el banc li treu la casa. Ella, el seu marit i la seva filla es queden sense sostre i busquen refugi a casa dels avis. La seva lluita amb l’entitat bancària i els seus problemes familiars conformen un guió en què, de manera natural, es barregen cançons i coreografies.

    «No sóc actriu, tot això és un món nou per a mi i he sentit molt de vertigen. Fa tres anys que l’Eduard [Cortés] em va comentar per primera vegada el projecte que tenia al cap. Va ser una seducció en tota regla», va admetre a Màlaga la cantant, compositora i multiinstrumentista de Palafrugell. El resultat és una pel·lícula «interessant i necessària», en paraules del seu director, que va confessar que estava «completament enamorat» de la cinta.

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

    Mentrestant, Isaki Lacuesta i Isa Campo sempre han treballat junts, però aquesta és la primera vegada que dirigeixen una cinta a quatre mans. Pot ser que La propera pell sigui el títol més assequible (en el millor sentit de la paraula) en la seva carrera, però inclou temes comuns en la seva trajectòria: l’absència d’una figura paterna, la identitat i la impostura. Gran part de l’èxit del film és comptar amb un protagonista (Álex Monner) que es menja la pantalla i s’hi deixa la pell interpretant un noi que, després de vuit anys desaparegut, torna amb la seva mare. Ara bé, ¿és qui diu ser? Gràcies a les subliminals pistes que donen els directors, serà l’espectador qui ho descobrirà. O no.