Nazis i Tortugues Ninja a Etiòpia

Aconsellat per un bon amic, Miguel Llansó (Madrid, 1979) va llegir d'un tirada ‘Atletas de las Tierras Altas’, el fabulós llibre de Nacho Docavo sobre els atletes etíops i les seves increïbles gestes esportives. Home inquiet, de ment espurnejant, Llansó feia un temps que no sabia què fer a Espanya, així que, després d'haver cursat un màster en estudis africans, no ho va dubtar ni un instant: se n'aniria a Etiòpia a fer “cine aventura” a l'estil del seu admirat Werner Herzog. El fruit d'aquest viatge emprès el 2009 han sigut dos documentals, dos curts i un llargmetratge, ‘Crumbs’, que ha arribat aquest divendres als nostres cines‘Crumbs’. “Deixar anar amarres sempre és bo per explorar la creativitat”, assegura Llansó amb absolut coneixement de causa.

Més enllà del seu inusual origen etíop, ‘Crumbs’ és cine extraterrestre, en sentit literal; palpitant poètica procedent de l'espai exterior. “Jo la definiria com una pel·lícula d'amor surrealista en un futur postapocalíptic, però sobretot és una pel·lícula sobre persones que estan molt perdudes, que són les engrunes a què es refereix el títol en anglès”, relata Llansó amb desarmant afabilitat. El film, estrany i alienígena, vindria a parlar de l'aventura d'un home nan (Daniel Talasse) que viatja per fascinants, gairebé irreals, paisatges etíops buscant el Pare Noel per complir el desig de la seva nòvia (Selam Tesfaye). En el seu viatge es troba amb soldats nazis amb cap de ratolí, naus espacials, trens abandonats i detritus de la cultura popular com Superman, Michael Jackson, les Tortugues Ninja o Michael Jordan. Com si ‘Mad Max’ es trobés amb Tarkovski i Herzog, o una cosa semblant.

“A Crumbs hi ha moltes reflexions i experiències barrejades, però sobretot volia parlar sobre la desintegració de la cultura i la civilització a mans de la globalització”, explica el director madrileny. “Tot parteix de l'observació d'una ciutat fascinant com Addis Abeba, que està patint molts canvis per l'agressivitat més terrible del capitalisme. Aquest ultracapitalisme basat en la globalització de les escombraries i de la merda, la pitjor part i la més lletja de la cultura popular, està arrambant amb tots els seus llocs màgics, els està convertint en engrunes”, analitza Llansó, que de jove no va estudiar cine, però sí filosofia.

EL TREBALL A ETIÒPIA

L'“aventura vital” de Llansó a Etiòpia mereix atenció. Becat en gestió cultural per treballar a l'ambaixada espanyola a Addis Abeba, el seu primer treball cinematogràfic va ser un documental sobre l'atletisme etíop i els seus triomfals fondistes. “Concretament, sobre joves atletes i el procés des que viuen al poble fins al nivell internacional”, recorda. Però el documental es va perdre. “Ens el van robar en un tren a Bèlgica. Algú es va emportar la motxilla amb l'ordinador i les cintes. Vam oferir una recompensa, però res. Desesperació i tristesa. No vaig dormir en tres nits. Era més d'un any de feina”. El segon, per sort, sí que existeix: “És sobre un corredor etíop de 95 anys que, bé, ara en té més de 100 i segueix corrent. Una cosa al·lucinant. Hi ha moltes teories sobre l'increïble èxit dels fondistes etíops. L'ADN, l'alimentació, el nivell de glòbuls vermells, la tradició…”.

Superat l'estudi de l'atletisme local, Llansó va dirigir després dos curts, 'Where is my dog?' i 'Chigger Ale', un estrany 'exploit' sobre un clon de Hitler a Addis Abeba, d'alguna manera el punt de partida de ‘Crumbs’, que ja protagonitzava el seu actor fetitxe, Daniel Talasse.

“Vaig conèixer Talasse a través d'un amic comú mentre actuava a ‘Bodas de sangre’ al Teatre Nacional d'Etiòpia. Una versió molt boja en pla comèdia tarantiniana. Pels etíops, 'Bodas de sangre' és com un culebró llatinoamericà i els fa morir de riure. En qualsevol cas, Talasse és una persona increïble. Persona estranya, de cos irregular, nan, va ser adoptat quan era petit per un grup teatral i ha fet com 14 obres de teatre i gairebé 20 pel·lícules. Admirable”, explica el director.

Sent fan, com dèiem, d'Herzog, Llansó va viure en el rodatge de ‘Crumbs’ el seu ‘Fitzcarraldo’ particular. “Rodar a Etiòpia és una aventura: furgoneta i tira milles. És fàcil i difícil a la vegada. És fàcil perquè et poden prestar una locomotora dels anys 70 perquè rodis tot el dia per només 30 euros. El que és difícil és que et poden venir uns paios amb un Kalàixnikov enmig del rodatge i demanar-te diners i… T'explicaré la història: vam descobrir un ‘lodge’ abandonat enmig d'Awash, una zona de sabana. Un lloc flipant, un hotel a mig construir que havia deixat allà un àrab enmig del desert. Vam pagar diners a un guàrdia per entrar-hi a rodar, però després van venir altres guàrdies que van dir que eren els amos de l'hotel amb els fusells. I més tard, altres, que van començar a discutir amb els segons. Nosaltres allà, pensant que potser ens dispararien un tret, rient nerviosament”, relata Llansó, que recorda també com el director de fotografia, Israel Seoane, va caure en unes arenes movedisses: “Si arriba a anar sol s'hi queda fet un esquelet. Per sort le'n vam poder treure entre diversos, amb l'ajuda d'uns pals, fent una cadena humana”.

'CRUMBS', UNA PEL·LÍCULA COMERCIAL

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Llansó ha estat l'últim any presentant 'Crumbs' en festivals internacionals, entre els quals hi ha Rotterdam. "M'agradaria que la pel·lícula es veiés suficientment per poder fer-ne una altra", comenta el director. ¿I es veu fent algun dia cine, diguem-ne, convencional? "¿Convencional? ¿Et refereixes amb actors famosos i coses així?... Doncs no ho sé". Llansó dubta. "Sóc un idealista, perquè ¡em pensava que 'Crumbs' era una pel·lícula comercial! Ara he escrit el guió d'una pel·lícula que a mi em sembla supercomercial: ciència-ficció d'aventures, amb una història que se segueix molt bé. Però, en fi, crec que no tinc gaire ben entès encara el concepte del comercial: la vaig enviar als meus agents de venda, que són polonesos. I em van dir que per a festivals molt bé, però que...".

Bateria dels grups de música estranya Ensaladilla Rusa i Extinción de los Insectos amb José Atomizador (autor de la banda sonora de 'Crumbs'), Llansó es declara seguidor de Sergio Caballero, codirector del festival del Sónar i autor de dues pel·lícules de vocació marciana com 'Finisterrae' (2010) i 'La distancia' (2014), cosines germanes de 'Crumbs': "M'encanta Sergio perquè les seves pel·lícules són comercials i entenedores. I són gracioses. No cal ser un intel·lectual per entendre-les, només s'hi ha de posar una mica de la teva part", afirma el director, que considera que, a més d'Herzog, els seus referents són "el surrealisme de Buñuel, el free jazz, el punk, la literatura de Philip K. Dick i Kurt Vonnegut, i l'imaginari ple d'exageració i de color de Fellini, Leone i Berlanga". Un creador fora dels límits.