'Pa' que lo baile Pablo i la Salut'
Unes 600 persones es van reunir per recordar el desaparegut percussionista rumber Pablo Santcovsky
La jornada es va celebrar a l'Espai Quiró, un solar gestionat per diverses associacions del barri
fcasals33725520 barcelona 30 04 2016 festivalet de record a un rum160501173249 /
L’Espai Quiró és el solar que antigament ocupava la clínica Quirón i on hi ha projectat edificar un centenar de vivendes socials per a gent gran. Mentre s’inicien o no les obres, el barri n’ha obtingut la cessió per instal·lar-hi un hort urbà, organitzar-hi tallers i programar-hi cine a l’aire lliure. Però l’activitat de dissabte va ser encara més lúdica i social.
El 30 d’abril del 2015 va morir de forma inesperada el percussionista rumber Pablo Santcovsky. Tenia 34 anys. El seu adéu va ser un terrible cop per al seu entorn social. En concret, per a l’Esplai Matinada-Portics de Gràcia, del qual primer va ser alumne, després monitor i per últim pare. Per això, l’esplai feia mig any que pensava a organitzar una festa per acomiadarlo com es mereixia: en comunitat i a ritme de rumba.
La intenció inicial era organitzar l’acte a la plaça de la Virreina de Gràcia. El districte va desestimar el pla i els va proposar contactar amb l’Espai Quiró, gestionat per la Plataforma Sanllehy, l’Associació Cultural La Miranda i la nova Associació de Veïns La Salut, entre altres entitats del barri. Potser ens trobem davant la millor idea de l’any.
Repertori variat
A mitja tarda, desenes de nens ballaven amb la Patroband, un grup de l’esplai. El repertori combinava cançons del Club Super3 amb oldies de la banda sonora de Grease. La primera fila estava acupada per nenes de 7 anys. Més enrere, adolescents i pares. En un racó, quatre nois durs amb els cabells llargs. I un cotxet de nadó, aparcat a tocar del generador.
La Patroband va proposar La masovera com a bis, però les nanes volien Vull estar amb tu, d’Els Catarres. Va decidir el grup i va sonar La masovera. Pares, mares, avis, nens i nenes van formar un cercle i van ballar desaforadament. Els nois durs van veure que l’única manera d’acostar-se a les noies era sumar-se al ball. ¡Fins i tot el de la samarreta d’Iron Maiden va ballar!
Tot seguit va aparèixer l’Equipo B, un parell de pallassos disposats a ensenyar als nens a fer malabarismes diversos. En pocs minuts desenes d’ells sostenien un plat en l’aire girant sobre un pal. Pilotes de futbol travessaven el solar. Motoristes de 4 anys superaven els solcs del terreny. Se sentia més la cridòria de les criatures que el reggae de fons. Senyor advocat, la vida del barri emet més decibels que la música. I, en aquest cas, la música era part de la vida del barri. Tenia una molt poderosa raó d’existir.
Una nova primera fila
Va sortir a escena Meztuca, una de les moltes bandes rumberes en què va militar Pablo Santcovsky. Es van separar el 2009, però es van reunir per a aquesta ocasió. L’escenari tot just tenia mig metre d’altura i els nens i nenes van inventar un nou concepte de primera fila: ja no consisteix a estar els primers davant l’escenari, sinó a asseure-s’hi al caire formant un cordó de seguretat infantil atent als músics amb els ulls com plats.
Meztuca no només va tocar gratis per recordar Pablo, sinó que fins i tot va avançar els diners per muntar les barres i comprar la cervesa i els entrepans. Sent sociòleg, rumber, pedagog i gracienc amb nombrosos amics, van respondre a la crida centenars de persones: rumbers, sociòlegs i alumnes de l’esplai. De seguida es van col·lapsar les barres de l’Espai Quiró, es van acabar els 225 entrepans i també es van omplir diversos bars dels voltants.
Ja era nit tancada quan van aparèixer Cheb Balowski. Diuen que es van separar fa 10 anys, però vist el seu explosiu directe, costa bastant de creure. El seu mestissatge a la magribina va fer que els adults botessin com criatures i que les criatures improvisessin coreografies mai vistes. A mitjanit, una dotzena i mitja de músics van acomiadar la jornada festiva amb una versió de Caramelos de Los Amaya. David Torras, cantant i ventilador dels Ai Ai Ai, es va sumar a la tropa a Sarandonga, que va cobrar tot el sentit amb el vers: «Un sorbito por nosotros y otro por los que no están».
Havia amenaçat tempesta durant tot el dia, però la vetllada de rumba, amistat i vida celebrada en un espai gestionat pel barri va foragitar els núvols grisos definitivament mentre uns cantaven «Sarandonga, pa’ que lo baile la Salut» i altres responien «Sarandonga, pa’ que lo baile el Pablo».
