Primera Persona, cinc anys d'històries

En la seva primera novel·la, 'Lancha rápida', l'escriptora i periodista nord-americà Renata Adler deixa caure una frase que ben bé podria figurar impresa a les entrades del festival Primera Persona: "No pots estar sempre pendent de quina és la clau o et perds allò que és més simple: ser un personatge protagonista a la teva pròpia vida". Des que va néixer, el 2012, el Primera Persona s'ha distingit precisament per fugir dels debats sobre "quina és la clau" i per buscar figures rellevants de la creació literària o musical disposades a assumir la seva condició de protagonistes de la seva pròpia vida i compartir les seves experiències. Aquí no hi ha taules rodones ni ponències ni venda de producte. Aquí hi ha gent que explica històries. Les seves històries.

Renata Adler és una de les convidades a la cinquena edició del Primera Persona, que se celebrarà els dies 6 i 7 de maig al Teatre del CCCB. També hi participarà Juan Marsé. Els organitzadors del festival, Kiko Amat i Miqui Otero, recorren a una anècdota de l'autor d''Últimas tardes con Teresa' per aportar una mica més de llum sobre les seves intencions: en el curs d'una entrevista, una periodista de la cadena mexicana Televisa va preguntar a Marsé si per ell era més important el fons o la forma, i ell va dir que el fons i va exposar les seves raons; però per un problema tècnic es va haver de repetir l'entrevista i, enfrontat a la mateixa pregunta, l'escriptor barceloní va respondre que el que era més important era sens dubte la forma, i va desgranar els seus arguments. "A Marsé, com a nosaltres, no li interessa gens la teoria; a ell el que li agrada és exlicar històries”, apunta Amat. “Volem que la gent expliqui la seva pròpia vida, no l'estructura de les seves novel·les", afegeix Otero.

MÚSICA CLÀSSICA I POESIA PUNK

Adler i Marsé no estaran sols explicant les seves històries. Pel Teatre del CCCB passaran també el pianista James Rhodes (autor del sensacional llibre de memòries 'Instrumental')James Rhodes , el poeta punk John Cooper Clarke, el franctirador pop canadenc Stephin Merritt, la dibuixant libanesa Zeina Abirached, l'imprevisible duo format per Pau Riba i Jaume Sisa, el grup de culte de la primera onada de l'indie pop anglès The June Brides, Sergi Pàmies (parlant del seu "defectuós" barcelonisme), Jordi Puntí (parlant de la seva obsessió per Xavier Cugat), els músics El Guincho i Aries i una xerrada sobre narcotràfic internacional.

ESPECTACLE DE VARIETATS

Notícies relacionades

The June Brides, un tresor pop

Barcelona, capital de la innovació social

Sembla una barreja estranya i un punt insensata. Probablement ho és. Però l'experiència dels quatre anys anteriors demostra que el còctel funciona, gràcies en gran mesura a un ingredient especial: la posada en escena. "És clar, no hi posarem dues cadires i dos individuos xerrant. ¿Qui ho vol veure això? Es tracta que cada presentació tingui un element teatral: un decorat, un acompanyament musical, projeccions de vídeo..., coses que la facin especial i única, de manera que el conjunt acaba sent més un espectacle de varietats que un festival literari convencional", explica Amat.

El criteri de selecció dels convidats (disponibilitat i pressupost a part) es basa sempre en el gust personal dels organitzadors. "La motivació principal és ensenyar a una altra gent coses que ens agraden i que, siguin o no conegudes, ens semblen rellevants". No hi ha cap altra limitació. I si això suposa agrupar en una mateixa sessió una trobada de Manolo García amb músics fans i una conversa entre Jonathan Coe i David Nobbs sobre novel·les angleses que són còmiques i tristes a la vegada, doncs es fa i punt. Amb tots els riscos que això comporta. Otero assegura que a Espanya "està molt penalitzat barrejar literatura i música pop". "La veritat –afegeix Amat- és que al cap de cinc anys això nostre encara és vist amb sorpresa".