Els 'profetes digitals' pugen a escena

El fundador de WikiLeaks Julian Assange, l'exanalista de la CIA Eduard Snowden i l'exsoldat Bradley Manning (que va passar a dir-se Chelsea el 2013) formen, a judici del dramaturg, director i actor Jorge-Yamam Serrano, la "santa trinitat digital". Així titularà el seu pròxim projecte, dedicat a reivindicar aquests tres "profetes" de l'era tecnològica que, "com en els seus temps els va succeir a Sòcrates, Jesús o Galileu", han sigut "rebutjats i perseguits" per dir la veritat. Per filtrar documents sobre els foscos tripijocs del poder. 

Després de recrear en el muntatge 'Camargate' l'esperpèntica conversa entre Alicia Sánchez-Camacho i Victoria Álvarez al restaurant La Camarga, Serrano ultima una obra sobre els tres 'wistleblowers' en què se serveix del paral·lelisme amb figures històriques per aprofundir en una màxima: "El profeta anuncia la veritat, i quan aquesta ens incomoda, ja que no podem eliminar-la, busquem desfer-nos de qui ens la transmet". Amb Assange, Snowden i Manning es repeteix, raona, "el mite de qui és qualificat de boig per cridar certeses a la plaça del poble i acaba acusat de fals profeta, traïdor, heretge". Màrtirs de la llibertat d'expressió per a alguns; traïdors per a altres, els seus casos arriben per primera vegada a escena de la mà del creador barceloní.

Serrano, que interpreta un periodista d'investigació a la sèrie 'La Riera', s'ha documentat a fons per armar una dramatúrgia a partir de fets i declaracions reals. Fins i tot ha contactat (o contactarà, matisa enigmàtic) amb algun dels protagonistes. "Plantejo tres històries, les seves tres situacions de reclusió, i en els entreactes incorporo una tríada de suport: Jesús, com a arquetip que es repeteix al llarg dels segles; i dos savis que van actuar de forma oposada davant el rebuig social a les seves conviccions: Galileu i Sòcrates". Mentre que l'astrònom es va retractar del seu inicial suport a la teoria heliocèntrica per salvar la pell, el filòsof, exponent de "la integritat absoluta", va anteposar els principis a la seva vida.

PRESONS, CONSOLATS I HOTELS

Defensaran els personatges dos actors i una actriu, que assumirà la nova identitat com a dona de Manning, que el mateix exsoldat va comunicar des de la presó militar de Kansas, on afronta una condemna de 35 anys. Per a aquest capítol, Serrano se centrarà en la carta que al febrer Manning va enviar a Amnistia Internacional, en què desvela els detalls del seu cas.

D'Assange recrearà el seu dia a dia al Consolat de l'Equador a Londres, on fa tres anys que està refugiat («van haver de rehabilitar el lavabo com a habitació per a ell i està fet pols»), recordarà la resolució de l'ONU a favor seu i destacarà una sentència del 'hacker': "Mantenir una persona ignorant és engabiar-la".

A Snowden, a l'empara de Putin a Rússia, l'ubicarà en un espai inconcret i a l'hotel de Hong Kong des d'on va filtrar documents de la CIA i la NSA. "No vull viure en un món on tot el que faig i digui sigui gravat", és la frase lapidària de l'informàtic, líder de la defensa de la privacitat, a qui recorre Serrano. "També m'he basat en 'Citizenfour', el fantàstic documental que va guanyar l'Oscar", apunta.

"GAMBERRADA TECNOLÒGICA"

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

"Avui la lluita per la llibertat de l'individu s'està lliurant amb l'encriptació i desencriptació de dades a la xarxa. ¡Hi ha una mandanga bestial de ganivets amunt i avall!", denuncia Serrano, interessat en "l'art més sublim: la veritat". Si en l'aplaudit muntatge '¡Que vaya bonito!' va despullar el seu jo més íntim, ara persisteix en un teatre de base documental. La nova peça no tindrà el to "faller" de 'Camargate', sinó un de més moderat en consonància amb el material dramatúrgic. Introduirà, això sí, una "gamberrada tecnològica"; un joc amb el públic per "mostrar en la forma el que explica el contingut". 

Alguna referència caurà també als 'papers de Panamà' que, observa Serrano, han tingut una recepció molt diferent dels WikiLeaks. "Aquests van tenir un rebuig enorme mentre que les filtracions de Panamà han sigut acceptades des del principi. Potser perquè Assange, Snowden i Manning van aplanar el camí, però també perquè no hi ha una figura a vilipendiar". No hi ha un profeta a qui carregar-li la creu.