Llarga vida al Capitán Trueno

«Pero la historia no termina aún aquí, amiguitos... Falta todavía un deseo que sale del corazón... ¡Muchas felicidades para todos vosotros!». Així desitjava unes bones festes de Nadal el mateix Capitán Trueno als seus lectors el 1959. El missatge sortia de la boca de l’heroi i dels seus inseparables amics, Crispín, Goliath i Sigrid, al final de la seva aventura El misterio de Thule, «el millor almanac» de la publicació, «amb diferència», segons Xavier Garriga, col·leccionista i expert en les gestes de la llegendària figura. La seva afirmació ve a tomb dels 60 anys, molt ben portats, això sí, que compleix el cavaller croat. Aniversari que Ediciones B celebra traient al carrer Todos los almanaques del Capitán Trueno, que reuneix els especials sobre l’heroi que es van publicar durant les festes de Nadal del 1959 al 1965.

El volum es pot trobar des d’avui a les llibreries i serà una de les novetats del Saló del Còmic que comença demà. El capità bufarà les espelmes el dia 14, quan es compliran les sis dècades d’¡A sangre y fuego!, el debut de les seves aventures, amb Jerusalem com a escenari, la tercera croada com a argument i Ricard Cor de Lleó com a coprotagonista. La data requeria un llançament sonat i els almanacs no són un material gaire conegut. «Alguns són exemplars molt difícils de trobar, i si s’aconsegueixen, el preu és desorbitat», apunta Garriga. La d’ara «és la primera recopilació en un sol volum de tots els almanacs, tant dels que es van publicar amb capçalera pròpia com dels que es van publicar a Pulgacito», explica l’expert, que ha assessorat en la recerca dels números i, a més a més, prologa el volum.

Hi ha hagut reedicions d’exemplars solts, però no de tots. Per exemple, El misterio de Thule no s’havia tornat a publicar mai en una edició que no fos pirata. El mateix passa amb Los Fantasmas (1960), El castillo del cuervo (1961), Duelos a muerte (1962) i Aventura en los Alpes (1963). L’edició facsímil, exactament com eren els originals, també és una novetat. El volum respecta el color de les portades i el blanc i negre o bitò dels interiors. «El color llavors sortia molt car», aclareix Garriga, això explica la barreja de formats. De manera que tenir-los tots, tal com es van publicar al seu dia i enquadernats junts, és un luxe. El mateix luxe que vivien els petits fans de l’heroi entre els anys 50 i 60, quan acabada l’escola i a les portes de les vacances hivernals sortien aquests especials que es diferenciaven de les historietes habituals perquè «eren autoconclusives i estaven relacionades amb les festes», aclareix Garriga. El mateix passava a l’arribar l’estiu. I el mateix feien tots els tebeos. «Era una pràctica habitual de Bruguera i de totes les editorials».

COM INDIANA JONES

La portada de l’actual volum és la mateixa que la de l’almanac preferit de Garriga, El misterio de Thule, tapa que porta la firma d’Ambrós (Miguel Ambrosio Zaragoza), el primer il·lustrador del còmic (al qual van seguir molts altres, com Fuentes Man, Martínez Osete, Tomás Marco i Ángel Pardo), i en opinió dels experts, el millor: «Els seus dibuixos tenen molt de moviment, sembla que els personatges surten de la pàgina», reflexiona Garriga. Això, juntament amb els guions de Víctor Mora (Barcelona, 1931), el pare de la llegendària criatura, converteix les historietes del Capitán Trueno en «una acció constant, són com les pel·lícules d’Indiana Jones, no hi ha mai un moment de descans».

Notícies relacionades

Víctor Mora, esperit de Capitán Trueno

El Saló del Còmic escalfa motors

Va ser Mora qui va proposar Ambrós (València, 1913-1992) com a il·lustrador quan Bruguera li va encarregar crear un nou personatge. A l’escriptor, influenciat pels tebeos de grans autors nord-americans com Milton Caniff i Alex Raymond, i per El Príncep Valent, del canadenc Harold Foster, l’atreia l’edat mitjana. Això explica el naixement del Capitán Trueno i el context històric de les seves aventures. El caràcter del personatge –«algú que per sobre de tot defensa els drets humans, i algú que, fins i tot sent un croat, té amics musulmans», subratlla Garriga– està directament relacionat amb el seu autor. Mora va ser «un comunista represaliat pel franquisme, fet que es nota en les historietes. Els valors hi són presents», afirma l’expert.

Això no va passar inadvertit als censors que advocaven per exalçar els valors franquistes i amb un zel que podia vorejar el ridícul: entre les bestieses de la censura, Mora sol recordar l’obsessió per fer desaparèixer les espases, de manera que molts cavallers acabaven saludant amb el puny alçat. Potser per això, Vázquez Montalbán afirmava que l’heroi era «un discurs progressista enmig de l’ortodòxia franquista». Llarga vida al Capitán Trueno.