Victoria Abril: "La glòria no ensenya res, els errors sí"

Després de vuit anys sense participar en una pel·lícula espanyola, Victoria Abril estrena aquest divendres 'Nacida para ganar', la nova pel·lícula de Vicente Villanueva, en què s'autoparodia interpretant-se a si mateixa per convertir-se en la imatge visible d'un dubtós negoci de cosmètica de venda piramidal. L'actriu reivindica el seu lloc d'honor al nostre cine a cop d'ironia i talent i tira per terra la seva imatge d'esquerpa amb la premsa en aquesta entrevista concedida a EL PERIÓDICO en què es mostra tan agradable com pròxima.

¿Què és el que més li va interessar del projecte quan va arribar a les seves mans? El guió. Quan el vaig rebre vaig al·lucinar. Vaig començar a investigar qui era Vicente Villanueva i vaig mirar tots els seus treballs previs. Té una característica molt particular, aquest director, una cosa molt complexa i sofisticada. Quan et poses a interpretar un dels seus diàlegs, estàs dient una cosa, però al mateix temps has de sentir i expressar-ne una altra. Els seus personatges són extremadament tridimensionals.

En realitat la pel·lícula sembla còmica, però té una càrrega de tristesa i melancolia al subsòl… Increïble. És un drama divertit, una comèdia tràgica. Perquè no té cap gràcia el que li passa a la pobra Encarna (el personatge que interpreta Alexandra Jiménez). És el que a mi m'agrada, la barreja de gèneres. De sàtira, ficció, realitat, de capgirar les coses. Vicente té un barret de copa màgic ple d'idees sorprenents.

¿Com és això d'interpretar-se a una mateixa? És divertit a partir que acceptes els codis de l'autoparòdia. Al capdavall és un personatge de ficció, perquè no hi ha res més llunyà a mi que aquella Victoria Abril. Quan a Vicente se li va acudir aquella idea esbojarrada vaig pensar: ¿Aquesta harpia és Victoria Abril? ¡No em deixaran entrar a Espanya vint anys més! Així que em vaig posar mans a l'obra per fer un curset accelerat d'humor anglès per riure'm de mi mateixa.

A la pel·lícula es transforma de mil maneres diferents. És necessari transformar-se contínuament. Jo ho utilitzo per al meu treball, però no per a la meva vida. No s'ha de tenir por. La por no evita el perill, i no hi ha res pitjor que quedar-se a mitges. S'ha d'apostar fins al fons. Per això volíem que cada vegada que el personatge aparegués a la pantalla fos una Victoria Abril diferent, i com més esbojarrada, millor. Rossa, morena, afro, pepera. Totes les Victoria Abril. N'hi ha tantes com pel·lícules.

'Nacida para ganar' és una pel·lícula molt original i arriscada. ¿A vostè li agrada seguir apostant per projectes així? A mi el que m'agrada és treballar amb autors de veritat. Que escriguin, que dirigeixin, que tinguin les coses clares i una visió personal. Que tinguin un món propi.

¿I això és cada vegada més difícil de trobar? Sempre ha sigut difícil, però aquí has de tenir aguditzada la intuïció per descobrir nous talents. En realitat un actor l'únic que fa és escollir entre el que li arriba, com si fos un mercat.

Vuit anys sense treballar a Espanya… ¿tant imposa als directors d'aquí? El que passa és que a partir de complir els 40 vaig començar a tenir problemes per trobar papers. M'arribaven pel·lícules molt dolentes, i és clar, en fas unes quantes, però després et mina l'autoestima. Vaig decidir fer una parada i dedicar-me a la música. Van ser sis anys, els més feliços de la meva vida.

Notícies relacionades

Una gastrobotiga per vendre històries enllaunades

Tuneladores, ‘Moby Dick’ i Lovecraft, al Macba

¿Ha arribat a sentir-se més estimada a França que aquí? Jo a França hi vaig anar per amor. I després m'hi vaig quedar per una qüestió de respecte. Allà les actrius no són tractades com a dones públiques, els paparazzis no es finquen a casa seva. Es preserva la vida privada. I això, quan tens fills és important. La veritat és que aquí tinc fama d'antipàtica i allà sóc bastant estimada.

Mirant enrere, ¿en la seva carrera hi ha algun paper al qual li tingui especial carinyo? Per a mi cada pel·lícula és un esglaó de la meva escala. Que m'ha ajudat a pujar, i a aprendre, i a ensenyar-me a ser el que sóc. I si treus un graó, se t'ensorra l'escala. Perquè fins i tot les males pel·lícules, els fracassos, són els que més ensenyen. I són les equivocacions les que et permeten corregir coses. Els encerts no ensenyen res. La glòria no ensenya res, els errors sí.