¡Jo també sóc fill de Gonzalo Hermosa!

El mocochinchi és un refresc que s’obté submergint en aigua durant sis hores un quilo d’orellanes de préssec, afegint-hi després canyella, claus i sucre, i bullint l’aigua dues hores més. Se serveix fred i amb un préssec al fons del got. Aquesta dolça recepta, típica boliviana, és la que tenia una vintena de persones fent cua a la terrassa de Be Disco, una discoteca situada al polígon industrial El Pla de Molins de Rei.

    És diumenge a la tarda i el polígon està desert, però al travessar la porta de Be Disco tot canvia. El promotor calculava atraure 800 persones i més de 1.100 ja han passat per taquilla. Hi ha representants de nombroses agrupacions bolivianes: Tinkus San Simón, Caporales La Fraternidad, Tinkus Badalona... Els més animats són els de l’Associació Cultural Boldecor de Granollers. I el més sorollós és Jorge, que amb un megàfon fa riure el personal amb les seves ocurrències.

    Tots vénen per participar en una trobada que inclou danses tradicionals, graellada i sortejos. Però el reclam principal és l’actuació de Chila Jatun. Aquests nou músics són fills i nebots de Los Kjarkas, la banda de música folklòrica més famosa de Bolívia. Tenen tres discos, però comparats amb Los Kjarkas, que sumen 45 anys en actiu, són uns principiants. Uns principiants que ja ­arrasen.

‘Photocall’ interminable

El photocall és un deliri. Chila Jatun són joves, guapos i estrelles al seu país. A una nena li firmen la samarreta. A un nen, el braç. A un adult, el charango. La cua és interminable. Jorge amenitza l’escena al seu aire: «¡Cochabamba us saluda!», brama amb el megàfon. «¡Jo també sóc fill de Gonzalo Hermosa!», diu. Riallada monumental. Gonzalo Hermosa és cofundador de Los Kjarkas i pare de diversos membres de Chila Jatun. Una locutora de Nueva Dinámica anuncia que l’acte es transmet en directe per a Bolívia. Allà també es deuen estar partint de riure.

    El concert començarà una hora i mitja tard. Ha passat tant de temps que els nadons ja dormen als seus cotxets, els nens juguen a fet a amagar per la disco i la colla de Boldecor veurà el concert asseguda. Això sí, quan els Chila Jatun surten a escena, tots reviuen. Hi ha poques sensacions tan intenses com emigrar a l’estranger i veure cantar un ídol de la teva terra. És un explosiu còctel emocional d’admiració, nostàlgia, excitació i distància que et desborda. Una mare filma amb el mòbil i canta amb els ulls plorosos.

    Chila Jatun no porten vestits folklòrics com Los Kjarkas, però els seus instruments sí que són tradicionals. ¿És possible generar un fenomen de fans amb charangos, quenas, quenachos i altres flautes andines? Sí, encara que tot té el seu truc. A més de les melodies tradicionals, tenen desenes de balades romàntiques i més dolces que el mocochinchi.

Notícies relacionades

'Pa' que lo baile Pablo i la Salut'

¡Els de la barra, que callin!

    Bella mujer, amb aquesta rítmica trepidant, provoca que una vintena de bolivians improvisin una dansa tinku, amb els seus rotunds moviments de guerrer. També han ocupat l’escenari dues parelles de ballarins amb vestits tradicionals per donar encara més color a la festa. En realitat, tota la música boliviana té un irresistible i animós caràcter infós per les cinc cordes del charango, la varietat de flautes i la seva rítmica sincopada. Sembla composta i arreglada entre les aus de l’altiplà i les de la selva.

    Són les nou del vespre. El polígon segueix desert, però a Be Disco la festa està en el seu màxim apogeu quan el grup repeteix Boquita de miel. Els primers espectadors surten esgotats però contents: han pogut reunir-se amb els paisans, beure mocochinchi i veure un grup de la seva terra. I a més, es diu que a l’octubre Los Kjarkas actuaran a Barcelona.