El retrobament amb Springsteen, en cinc claus

El compte enrere arriba al final i Bruce Springsteen i la E Street Band irrompran aquest dissabte (21.00 hores) a l'escenari del Camp Nou per oferir el primer concert a Europa del 'The River Tour'. El Boss no ve aquesta vegada a defensar un nou disc, sinó recolzat pel temari cabdal del doble àlbum 'The River' (1980), expandit en la caixa recent 'The ties that bind. The River Collection'. Procedim a precisar les claus d'aquesta nova visita de l'estrella de New Jersey.

RETORN AL 1980

La idea d'acompanyar l'edició del 'boxset' amb alguns concerts va derivar en una gira sencera per l'Amèrica del Nord i, d'allà, a un 'tour' europeu on els pavellons donen pas als estadis. Bruce Springsteen no ho té tot tan calculat com sembla, hi ha flamarades d'improvisació i decisions a curt o mitjà termini. I aquesta ens permet un retrobament amb 'The River', el disc (doble) que al seu dia va agitar la narrativa 'springsteeniana' obrint el focus davant un paisatge d'històries i personatges pròxims i de diversos tons anímics, de la festa fins a la introspecció més abismal a través del rock’n’roll, l'accent 'roots' i les fibres negres.

El riu com a metàfora de la joventut perduda, emancipació, casaments de penal, figures fosques i sense rumb, el preu a pagar, romanticisme i vincles que uneixen: 'The ties that bind'. Material que al seu dia va situar el Boss en un espai més real, tractable de tu a tu, que en l'èpic 'Born to run', i amb més amplitud de mires que a 'Darkness on the edge of town'.

REPERTORI AMB INCÒGNITES

L'anunci que els concerts a Europa no inclouran la interpretació íntegra de 'The River', sinó una selecció de les seves cançons, ha generat debat entre els fans. Uns se senten desil·lusionats i altres ho veien venir i entenen que el guió d'un estadi no pot ser el mateix que en un pavelló. En particular pel que fa a les cançons més intimistes, de 'Fade away' i 'Stolen car' a les cabaloses 'Drive all night' (fetitxe que Springsteen no ha interpretat mai a Barcelona) i 'Point blank'. Esperem, no obstant, que alguna soni aquest dissabte.

Però aquest canvi fa del concert de Barcelona una capsa de sorpreses, un foli en blanc. Inici de gira europea amb canvi de regles i un oceà de cançons en què triar i remenar. Com ja va passar una vegada, en l'arrencada mundial del 'Reunion Tour' (Palau Sant Jordi, 1999), ningú sap quina estructura tindrà el recital d'aquest dissabte. Fans erudits tremolen davant la possibilitat d'un 'greatest hits' calaix de sastre. Que no s'estengui el pànic. El Boss sap com construir un concert i es fa difícil d'imaginar-se que 'The River', fins i tot sense sonar sencer, no aporti la columna vertebral i el relat de la nit.

CIUTADÀ BRUCE

La seva decisió, fa unes setmanes, de suspendre el concert a la localitat de Greensboro com a protesta davant la llei que, a Carolina del Nord, insta els transsexuals a fer servir uns lavabos específics als locals públics ha reafirmat la seva posició progressista en vigílies del seu assalt als escenaris europeus. "Algunes coses són més importants que un concert de rock i la lluita contra els prejudicis i el fanatisme n'és una", va afirmar Springsteen en un comunicat.

Que lluny que queden les interpretacions, fa tres dècades, de 'Born in the USA' com a himne del 'reaganisme'. Springsteen va jugar durant anys amb una certa ambigüitat, o potser a Europa no vam saber llegir amb precisió el sentit i el rerefons del seu orgull americà. Però el 2004 va recolzar Kerry davant Bush, i el 2012, Obama. El 2016 no s'ha pronunciat en el duel Hillary-Sanders.

UNA E STREET BAND DIFERENT

Si a mitjans de la dècada passada el vam veure tres vegades amb altres formats, en aquesta sumem encadenades tres visites seguides amb la E Street Band. En una versió retocada respecte a la que el va acompanyar quan va presentar 'The River'’ fa 35 anys: vam perdre tristament Danny Federici (2008) i Clarence Clemons (2011), rols assumits ara per Charles Giordano i Jake Clemons (nebot del malaguanyat saxofonista), a qui se sumen tres integrants incorporats anys després del doble àlbum original: Patti Scialfa (1984), Nils Lofgren (1984) i Soozie Tyrell (2002). En el nucli supervivent, el guitarrista Steve van Zandt, el teclista Roy Bittan, el bateria Max Weinberg i el baixista Garry Tallent.

LA SINTONIA AMB BARCELONA

Notícies relacionades

El Camp Nou es prepara per rebre Springsteen

¿Què saps de 'The River' de Bruce Springsteen?

Aquest 'The River Tour' porta el Boss per 15a vegada a Barcelona des del seu debut, precisament en la gira original del doble àlbum, el 1981, i el concert de dissabte serà el 20è que ofereix a la capital catalana. Xifres, en fi, molt superiors a les de qualsevol altra ciutat espanyola: la següent de la llista, Madrid, acumula just la meitat de recitals, un total de 10. Cosa que alimenta la tesi de la sintonia especial de l'artista amb Barcelona. Impressió a la qual influeixen altres fets, com la selecció de la ciutat en itineraris europeus breus (1992, 2002) o la gravació al Sant Jordi del DVD 'Live in Barcelona'.

Hi haurà qui seguirà tenint dubtes sobre la importància de Barcelona per a Bruce Springsteen. Però no n'hauria de tenir sobre la importància de Springsteen per a Barcelona. I per als catalans, com il·lustren, per exemple, les iniciatives del pastisser Albert Dorna, autor, fa uns anys, d'una mona de xocolata amb una figura del Boss d'un metre i 20 centímetres. Dorna se les ha empescat perquè l'artista cedeixi els drets de la seva cançó 'If I should fall behind' en la seva interpretació, amb arranjament de cobla a càrrec de Sergi Cuenca, al Ball dels Gegants de la Patum de Berga, el 29 de maig.