Trafalgar literari

Sé que a la meva anterior columna em vaig posar molt cervantí, així que em permetran que avui em refereixi al seu coetani i col·lega en excel·lències i aniversaris fúnebres, William Shakespeare. Ja saben que tots dos van morir fa quatre segles i que des de fa mesos es discuteix sobre si els anglesos estan tractant millor el seu autor de capçalera que nosaltres el nostre. Així que després de visitar els camps de Montiel i de la Manxa, vaig alçar el vol i vaig passar unes jornades per Londres i Stratford-upon-Avon, per comprovar in situ si és real o no semblant ofensa.

    Doncs bé, d’entrada els diré que la impressió que un s’emporta és que perdem, si no per KO, sí als punts, i amb una bona diferència. És cert que ells juguen amb avantatge, ja que estan de celebracions dos en un. Fa un parell d’anys es van commemorar els 450 anys del seu naixement i han allargat les celebracions durant dos més per fer-les coincidir amb els 400 de la seva mort. Però, al marge dels actes desenvolupats al propi país, el que han sabut fer molt bé és traslladar l’homenatge més enllà de les seves fronteres.

Notícies relacionades

Els feliços vells temps

Aprendre a liderar el negoci de la música

    Verbigràcia: el Globe, el teatre londinenc on Shakespeare va estrenar les seves grans obres, ha passejat durant aquests dos anys la seva versió de Hamlet per 205 països d’arreu del món; i el projecte The Complete Walk, en què es projecten 37 curtmetratges que il·lustren totes les obres del dramaturg, s’ha pogut disfrutar o es disfrutarà en ciutats com Madrid, Màlaga, Barcelona i Pamplona. Però el comparatiu també incideix en el mateix sistema educatiu.

    Per a un estudiant britànic declamar Shakespeare és com per a un d’aquí no declamar a ningú. Aquesta és la gran diferència. Aquesta i que, potser m’equivoco, tinc la impressió que a Espanya s’han publicat més estudis sobre l’autor anglès que sobre el nostre. Editorials com Anagrama, Stella Maris, Cátedra, Gredos i Galaxia Gutenberg s’han sumat a aquestes celebracions amb excel·lents llibres. Potser hauríem d’assumir d’una vegada i amb humilitat que, en tot aquest assumpte de Cervantes versus Shakespeare, també patim el nostre particular Trafalgar literari.