Michael Fassbender: "Em sento identificat amb els que viuen al marge de la societat"

Des que va interpretar Boby Sand (el membre de l’IRA que va morir el 1981 arran d’una vaga de fam en una presó de Belfast) a Hunger, la carrera de Michael Fassbender es va disparar. L’actor, irlandès d’origen alemany, va rebre la seva primera nominació a l’Oscar el 2014 al donar vida a un negrer a 12 anys d’esclavitud. La segona li va arribar aquest any encarnant la icona de la tecnologia Steve Jobs. Ara, als seus 39 anys, torna a ficar-se en la pell de Magneto en la franquícia de X-Men: Apocalipsis, que se situa el 1983 quan el mutant més poderós que ha existit mai desperta després de milers d’anys i es troba amb un món que no li agrada. Amb l’ajuda de Magneto intentarà acabar amb la humanitat i restablir un nou ordre mundial, però haurà d’enfrontar-se al Professor X, Mística i un grup de joves mutants que tractaran d’aturar-lo.

–¿Què té la franquícia de X Men que l’animi a tornar-hi per tercer cop?

–El millor d’aquests còmics i de les pel·lícules que n’han sorgit és la història, la d’aquest grup de persones que han sigut rebutjats per la societat i forçats a viure’n al marge. Crec que molta gent s’hi pot sentir identificada.

–¿Vostè, per exemple? 

–Sí, absolutament. Els anys de la pubertat poden arribar a ser molt confusos i plens d’inseguretat. Jo vaig tenir la sort de refugiar-me en la música, on vaig trobar la meva llar. El heavy metal em va permetre deixar anar totes les meves frustracions i els meus problemes. Més tard, va arribar l’actuació i aquí vaig aconseguir acabar definitivament amb les meves pors i tensions.

–¿Què ha significat tornar a interpretar Magneto i ser el més veterà del grup? 

–Sento una mica de melancolia al pensar que ja he passat a la reserva (rialles) i veure com els més joves se situen en la primera fila. Han passat sis anys i les coses han canviat molt. M’encanta tornar a trobar-me amb els meus vells amics i companys perquè a aquestes altures ja som una família, però també m’ha agradat conèixer els que seran els nostres successors.

–¿Era fan dels còmics, vostè? 

–No, confesso que ni de nen ni d’adolescent vaig llegir gaires còmics. El que més em va agradar quan vaig començar a estudiar el personatge va ser indagar la seva història personal, quan Erik coneix Magda al camp de concentració i després se separen per a més tard tornar a trobar-se, enamorar-se i formar una família que acaba perdent quan el poble crema casa seva. Crec que això és la clau per entendre per què es converteix en Magneto. Se’m va acudir que potser fos interessant veure’l en família i que el fet d’haver deixat enrere tots aquests horrors el fes abandonar els seus poders per intentar portar una vida normal, potser treballant en una fàbrica metal·lúrgica. L’hi vaig explicar a Simon Kinberg (guionista) i li va semblar bona idea incorporar-ho.

–Ara està immers en el rodatge d’Alien: Covenant. ¿Com està sent l’experiència de tornar a treballar amb Ridley Scott després de la seva col·laboració a Prometheus? 

–Extraordinària. És impressionant veure’l treballar amb un equip de gent tan gran, que parla diferents idiomes, amb tants decorats i departaments. És tot un mestre barrejant les últimes tecnologies amb elements més primitius, com ja vam veure a Blade Runner. Miro d’absorbir al màxim possible els seus coneixements.

–¿Què ens pot explicar del film? 

–Res. Tot és un secret i el director em mataria. L’única cosa que puc dir és que els decorats són magnífics i que hi surten molts alienígenes (rialles). A la gent l’entusiasmarà.

Notícies relacionades

X-Men, un univers mutant

Més músicai solidaritat que política

–¿Quina és la clau del seu èxit?

–Treballar de valent i prendre’s la professió de manera molt seriosa. A més, és fonamental haver tingut la sort de treballar amb els millors.