De punks, arpes i Toblerone

La Nit dels Museus comença aviat, quan encara no ha caigut el sol. És una cita, impulsada per la Unesco en la qual col·laboren 130 països, que renova el seu èxit des de fa 9 edicions i s'ha convertit en un ritual ciutadà, una mena de despertar de la primavera cultural en la qual els barcelonins s'atreveixen a baixar a l'arena copada pels turistes, evitar-los i visitar uns espais als quals, potser, la resta de l'any no han fet gaire cas. En realitat, no es tracta exactament de veure una exposició, que també. En alguns llocs com el MNAC o el Macba apreciar les obres exposades és gairebé impossible per l'afluència, sinó de tenir una experiència especial, descobrir alguns espais desconeguts i perdre la por (aquesta és la clau) a això d'entrar en un museu. La Nit dels Museus és a les exposicions el mateix que Sant Jordi amb el llibre, atapeïments inclosos, la majoria dels que hi són no acostumen a ser els fidels però fer-ho una vegada a l'any és una curiosa passejada.

La programació donava l'oportunitat d'organitzar-se un trajecte insòlit. Es podia començar, per exemple, a la plaça dels Àngels, al davant del Macba. Molta gent a l'entrada (encara que en aquesta edició s'hagi prescindit dels dj que animaven molt i potser això ha propiciat menys visitants) mentre que els 'skaters' intentaven coronar amb més dificultats les seves piruetes habituals. Dins, l'exposició dedicada al punk mostrava als que estan en la cinquantena com les consignes de la seva joventut, "no hi ha futur",  tenen avui un clarivident ressò. Mentre alguns es fotografiaven amb un Johnny Rotten de cartró pedra (cosa que en altres circumstàncies seria impensable) els més joves es mostraven atònits davant la violència del que s'hi exposava, la recreació de l'habitació ensangonada on van morir els atletes israelians a mans de Setembre Negre o la tipografia realitzada amb excrements humans que va portar més d'un a preguntar-se per la tècnica de la seva realització. Altres es deixaven portar per la dansa contemporània de Manuel Rodríguez a qui les diferents plantes de l'edifici oferien una bonica perspectiva.

Notícies relacionades

Barcelona es bolca en la Nit dels Museus

Les empreses que il·luminen el Nadal de BCN

Diametralment oposat en intencions -dues arpistes animaven la vetllada- era la visita al Palau Güell, que amb aforament limitat va deixar gent amb ganes de visitar la mansió gaudiniana del mecenes. Les entrades s'havien repartit a les sis de la tarda i només s'hi podia accedir a l'hora prevista. Caminar pels salons i sota les voltes paraboïdals de les golfes oferia, per contrast, una calmada sensació de 'chill out' i la passejada per la terrassa, gairebé a la mitjanit, una exquisidesa.

Poc abans de la una, l'hora oficial de tancament de les activitats, a la Gran Lògia Provincial de Catalunya, a la Gran Via, encara hi havia una llarga cua de curiosos que intentaven descobrir el tradicional secretisme maçònic. L'any passat va ser la primera vegada que es va incloure en el programa. En aquest, 2000 persones van aconseguir ficar el nas als temples de la Lògia, dues sales en realitat carregades de símbols, columnes salomòniques i amb paviments escacats, menys grans del que semblaria indicar el seu títol oficial. Lluny dels contubernis dels malsons franquistes, aquests maçons s'entesten a demostrar com de savis, justos i humanistes intenten ser (cosa difícil de creure, ja que en aquesta lògia, en concret, no s'admeten les dones), però el caçador de curiositats es va poder quedar ben servit. ¿Algú s'ha preguntat per què les xocolatines Toblerone tenen forma triangular? Doncs perquè el senyor Tobler, el seu creador, rendia honors al Gran Arquitecte de l'Univers. Ell és tan sols un d'una llarga llista de maçons en l'ombra.