Per favor, prohibiu aquest llibre. La guerra de les biblioteques als EUA

Les notícies sobre vetos a llibres als Estats Units ens arriben de tant en tant. Ahir, al Born Centre Cultural, en un dels actes de La Setmana de la Cultura Prohibida, Valerie Nye, autora d’Històries reals de batalles per la censura a les biblioteques americanes, aclaria que no es tracta de censura estatal, bàsicament. Els bibliotecaris dels Estats Units estan a primera fila d’una batalla plantejada pels seus propis lectors, disposats a pressionar perquè un llibre que els desagrada es retiri dels prestatges.

    ¿Qui són aquests censors voluntaris? Segons el departament que defensa la llibertat de lectura de l’ALA (l’Associació de Bibliotecaris Americans), en un 40% dels casos són pares. En un 27%, mecenes. En un 10%, la junta de qui depèn la biblioteca. En un 6%, grups de pressió. En un altre 6%, els mateixos bibliotecaris o professors. Nomes un 4% de les demandes vénen d’un organisme governamental.

    Això no estranya tant quan se sap que, després de l’11-S, el 50% dels nord-americans opinaven que la seva Constitució era massa generosa amb la llibertat d’expressió. El 2014, el percentatge seguia sent alt: el 38% de la població.

    Davant l’estupor de l’auditori barceloní, integrat per un centenar de bibliotecaris catalans, Nye mostra un núvol de paraules i conceptes (recopilats per l’ALA) amb els principals motius per exigir que un llibre deixi d’estar a disposició pública: inadequat per al grup d’edat, alcohol, tabaquisme, sexualment explícit, insensibilitat cultural, propaganda liberal, homosexualitat, punt de vista religiós, antifamília, racisme cap als blancs, promou la perversió, menció a Al·là, no conformitat de gènere, satanisme ocult... Un cúmul de pressions que van del fonamentalisme més tancat a la correcció política més inflexible.

    A la pantalla, Nye mostra un llibre (Vamos a Cuba) amb la imatge de tres nens cubans rient. Els grups de l’exili van exigir que es retirés d’una biblioteca escolar de Miami perquè donava una visió complaent del règim cubà. Els recursos i antirecursos es van repetir... fins a arribar al Tribunal Suprem. I sí, el llibre es va haver de retirar.

    Tot seguit es desenvolupa un taller sobre 10 casos reals. Denúncia per un llibre que explica què és un transgènere a nens de primària. Bibliotecària acomiadada per no retirar els llibres d’Anna Todd a l’institut. Debat en una universitat per tenir a la biblioteca Les onze mil vergues d’Apollinaire. Bibliotecari que vol tirar a les escombraries un Mein Kampf... Entre els assistents es veuen cares d’estranyesa. Sí que estan malament aquests americans.

Dels ovnis a Al·là

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Però arriba el torn de preguntes. L’obre una bibliotecària amb càrrec de consciència perquè va cancel·lar la subscripció a la revista Más Allá pel bé de l’única lectora que tenia, que «va començar a obsessionar-se molt» amb els ovnis. Fins aquí, el nostre cas és un recés de pau.

    Una altra col·lega del Baix Llobregat explica el cas d’un noi que la va increpar, agitat, després de veure el llibre El ala radical del Islam. «Al·là no és radical, no és violent, és amor», protestava. Va proferir algunes amenaces i no va admetre la seva confusió lingüística, encara que no va presentar una queixa formal que, si hagués arribat, hauria anat a parar al servei de mediació intercultural de l’ajuntament. Això ja inquieta una mica més. Encara que també tenim –expliquen alguns bibliotecaris sense voler donar noms– polítics que van pressionar el Govern perquè augmentés el percentatge de llibres religiosos, regidors que pressionen les llibreries dels seus municipis perquè se subscriguin a certs diaris de Madrid... «Perquè es retiri un llibre, aquí el que fan és agafar-lo i no tornar-lo», apunta la cap del servei de biblioteques de la Generalitat, Carme Fenoll. Així d’informals som, fins i tot per censurar.