El menú de benvinguda del Primavera Sound 2016

Com ja és tradició, el Primavera Sound celebra una jornada inaugural al Parc del Fòrum a què estan tots convidats, posseïdors de polsera del festival o no. A la música independent (o, simplement, la que no sona tan sovint en les grans emissores) se la titlla sovint de poc inclusiva, però el Primavera ho nega amb accions com aquesta: passin, disfrutin i, si els agrada, apuntin-se al menú complet l'any que ve.

La música del Primavera no és necessàriament música feta per a uns quants. Pot ser un possible plaer de molts esperant a ser descobert i disfrutat per molts. És difícil, per exemple, resistir-se a les melodies acurades i lletres enginyoses dels barcelonins Doble Pletina (17.00 hores.), que probablement no deuen haver tocat mai davant de tanta gent. En el segon àlbum, ‘Así es como escapó’ (2016), aparten una mica la delicadesa acústica per cedir pas a la inventiva electrònica, el joc amb caixes de ritmes i sintetitzadors. Gir afortunat.

Un altre grup local de renom, El Último Vecino (18.00 hores), ha reunit a ‘Voces’ (2016) un munt de tornades que per a ells voldrien molts grups del 'mainstream'. En la presentació de l'àlbum a la sala Apolo van causar un alt nivell d'exaltació entre el públic. I si tornen a fer-ho tan bé, és probable que el seu directe sigui d'aquells que engrandeixen seriosament el club de fans.

RECTA FINAL INTERNACIONAL

Notícies relacionades

El Último de la Fila tornarà amb una gira el 2026

Magí Garcia: «La lluita contra el que és ‘woke’ és una obsessió americana que aquí han copiat els més idiotes de la classe»

Sr. Chinarro (19.00 hores) és un clàssic de culte del pop espanyol. Al principi era bastant fosc en el so i recargolat en les lletres, però en els últims temps, Antonio Luque, àlies Sr. Chinarro, s'ha decidit per aires una mica més diàfans en tots els sentits. I li prova. Presentarà el repertori d'‘El progreso’ (2016).

Per a la recta final queden dos grups internacionals: un a reivindicar, els suecs i psicodèlics Goat (20.30 hores), coneguts per tocar amb impossibles màscares i vestuaris; i un que no necessita presentació, els clàssics del britpop Suede (22.00 hores), que podrien viure de rendes però s'estimen més seguir cuinant àlbums rellevants com el recent ‘Night thoughts’ (2016).