Primavera Sound, el gegant pop

No hi ha un altre moment de l'any en què Barcelona aculli una concentració tan gran de figures musicals destacades a escala mundial. El Primavera Sound torna a desembarcar, aquesta setmana, amb tot el seu poder, amb xifres que converteixen en nans la majoria d'aparadors de la competència: 349 actuacions, 19 escenaris (13 d'ells al seu recinte central del Parc del Fòrum) i una xifra d'assistents que fàcilment rondarà els 190.000 registrats en les dues últimes edicions. Tant els abonaments com les entrades per a dies concrets estan esgotats.

El Primavera es posa en marxa aquest dimecres al Fòrum amb un concert gratuït encapçalat per Suede, i desplegarà tot el seu poder en tres jornades, de dijous a dissabte, centrades en aquest recinte, programa al qual s'han de sumar els serrells en espais urbans com el CCCB i les sales Apolo i Barts. Afronta la seva 16a edició estabilitzat com a gegant del circuit no ja espanyol sinó europeu i mundial, i convertit en exemple de mostra de gran format i encaix urbà.

Amb una programació vasta que indueix l'assistent a practicar el zàping escènic o a haver de triar, a vegades dolorosament, i que convida al debat sobre el consum de la música en directe. Grans espais, el concert com a ritu lúdic compartit i una abundància que desborda la capacitat d'absorció de l'assistent. Pocs contextos conviden, però, al descobriment de propostes com un macrofestival d'aquest calibre.

MANEL I LOS CHICHOS

La recepta d'aquest any no difereix d'exercicis anteriors: alguns noms bandera de l'imaginari alternatiu, com Radiohead (que fa vuit anys que no actua a Barcelona), PJ Harvey i Sigur Rós; una colla de noms amb ganxo en el pop explorador i rodalia crescuts al segle XXI, com LCD Soundsystem, Beach House, Tame Impala i Animal Collective; petites quotes d'icones històriques i rareses (Brian Wilson revivint ‘Pet sounds’, Cabaret Voltaire, la faceta musical del realitzador cinematogràfic John Carpenter); figures de culte emergents (Kamasi Washington, Julia Holter) i una vintena de noms de l'escena catalana encapçalats per Manel. I un capítol propi per a la xocant presència de Los Chichos en nom la cultura del gueto, un gest als que acusen el festival d'elitisme universitari.

Artistes, molts d'ells, amb qui el Primavera manté vincles des de fa temps: LCD Soundsystem va debutar en l'edició del 2003, quan la mostra encara se celebrava al Poble Espanyol; a PJ Harvey la van fitxar el 2004 i el 2011, Animal Collective ja es va mostrar en ple auge el 2006… La nova edició és la conseqüència de 15 anys cultivant un imaginari al voltant d'una idea de música alternativa o independent, amb totes les reserves que puguin inspirar aquestes etiquetes quan arriben a un determinat estatus industrial. L'èxit és haver convertit en espectacle de multituds un univers de músiques apartades del corrent principal imposant fins i tot la marca del festival per sobre dels artistes: els abonaments es comencen a vendre cada any molt abans que transcendeixi el contingut de la programació.

‘STAR SYSTEM’ ANGLOSAXÓ

Notícies relacionades

Primavera Sound 2016: cinc joies ocultes

Cartell per dies i horaris del Primavera Sound 2016

El perfil artístic està obert a la diversitat d'accents del pop, el rock i la música electrònica, amb certs dèficits al voltant de la música negra i el hip-hop, i lluint una vocació marcada per l'‘star system’ anglosaxó establert a partir dels anys 90. Paràmetres que sedueixen una audiència jove encara que no emfàticament tendra: l'edat mitjana se situa entre 25 i 35 anys, públic que pot pagar un abonament que, en funció del moment en què es compri, costa entre 125 i 195 euros.

El 46% dels assistents són estrangers (preferentment, per aquest ordre, britànics, francesos, italians i alemanys) i la dimensió econòmica del festival competeix sovint, als titulars de premsa, amb les consideracions artístiques. Però parlem d'un esdeveniment que genera un impacte en la ciutat de 94,8 milions d'euros, i en què els assistents gasten una mitjana de 544 euros. Xifres que no representen un assumpte menor en temps de turbulències econòmiques.