El còmic català ocupa el festival de Lió

Acostar posicions, posicions culturals amb Catalunya i el seu còmic, és una de les premisses que Mathieu Diez, director del Festival Lió BD, aconsegueix fer realitat des de fa dos anys amb la complicitat de l’Escola Joso de Barcelona i que aquest cap de setmana, en els dies clau de la seva 11a edició, ha cristal·litzat en una destacada presència d’autors catalans en un certamen que, amb permís d’Angulema i de Saint-Malo, s’ha consolidat entre les grans cites de la 'bande dessinée'.

    Qui ha estat més enfeinat és sens dubte Roger Ibáñez: ha recollit el gran premi del saló per la sèrie negra ambientada al Raval 'Jazz Maynard 5' (Diábolo), amb guió de Raule, ha dibuixat acompanyat per música en directe en un concert a l’Amfiteatre de l’Òpera, ha reinterpretat in situ una de les obres mestres del Museu de Belles Arts i ha participat en l’exposició 'Influències creuades'. Aquesta mostra d’homenatges mutus, que es va veure a Barcelona durant el Saló del Còmic, ha reunit a Lió quatre autors francesos i quatre de catalans –a més a més de Roger Ibáñez, Josep Homs (Millennium), Jordi Lafèbre ('Los buenos veranos') i Ricard Efa ('El soldado')–, tots sota el paraigua de la Joso.

    Merescudament cotitzat, Rubén Pellejero ha passejat el seu èxit pel Festival de Lió com a flamant dibuixant del ressuscitat Corto Maltés, 'Bajo el sol de medianoche' (Norma), amb guió de Juan Díaz Canales. «Uns t’agraeixen emocionats que hàgim recuperat el personatge d’Hugo Pratt i les noves generacions que no l’havien llegit ho fan per descobrir-los-hi», explica després d’una llarga tanda de firmes. No hi ha faltat un altre històric, Miguel Gallardo ('María y yo'), ni Javi Rey, que ha presentat el seu segon àlbum amb guionistes francesos ('Un maillot pour l’Algérie').

    Entre la majoria de festivals que proliferen per la geografia gal·la, molt locals i centrats gairebé exclusivament en firmes d’autors, el Lió BD destaca amb un altre format. «És multidisciplinari, posem l’energia en activitats i actes culturals per tota la ciutat (més de 130 des del 18 de maig al juliol, que congreguen 70.000 visitants) amb música, art..., implicant-hi museus, l’òpera, teatres, biblioteques, cines, escoles..., perquè la gent visqui i descobreixi el còmic des d’altres àmbits», explica el seu director.

    L’altra gran característica del saló, que congrega 230 autors, és el seu afany per «establir llaços internacionals de col·laboració per fer creació junts». Ja han fructificat amb Quebec, l’Argentina, Xangai, Algèria i, sobretot, Catalunya, amb què Lió no se sent no només unida per un tren d’alta velocitat sinó per la complicitat amb l’Escola Joso i en particular amb el seu director d’estudis, Josep Maria Polls. Aquesta joint venture –que seguirà en el futur i el 2015 es va materialitzar en el 'Webtrip', un intercanvi gastronòmic de dibuixants de les dues ciutats plasmat en historietes– també va aconseguir a Lió, el 21 de maig, el rècord Guinness del còmic més llarg del món (1,6 quilòmetres en 1.600 vinyetes), realitzat per 200 alumnes de l’escola Émile Cohl i la Joso.

Notícies relacionades

1,6 quilòmetres de vinyetes: el còmic més llarg del món

Entre l’atractiu i l’excés

La influència

«A Espanya és molt difícil viure del còmic. El mercat francès ho permet i els editors estan molt contents amb els dibuixants espanyols», assenyala Homs. «Els culpables que tinguem fama de seriosos, professionals i de tenir bon nivell –afegeix Javi Rey– són gent com Homs, Pellejero o Roger», més veterans en la 'bande dessinée'. «Aquest nivell –apunta Roger Ibáñez– ve perquè abans a Espanya només ens arribaven les obres dels grans mestres francesos i tu t’esforçaves per estar a la seva altura. Això ens ha col·locat per sobre de molts francesos perquè quan entres en el mercat veus que no tots són cracs». L’important, sentencia, és «ser fidel al teu estil i no intentar imitar a ningú». Un consell que ha aplicat  bé el Lió BD.