Juan Diego Flórez: "Ara canto el repertori pur de Kraus"

Tercera visita a Barcelona del tenor Juan Diego Flórez en una mateixa temporada. Després de triomfar al Liceu en el seu debut com Edgardo a Lucia de Lammermoor i conquistar el Palau amb un recital, el rei dels tenors lírics es presenta per primera vegada al Festival Jardins de Pedralbes. L’artista, al costat de la soprano Joyce El-Khoury i la formació Arts Symphony Ensemble, oferirà dimarts que ve un concert amb el més representatiu del seu repertori. El cantant peruà, des de la seva casa de Viena, no amaga la seva felicitat per aquest retorn.

–Estrena un atractiu escenari, però haurà de cantar a l’aire lliure i amb amplificació.

–Cap problema. Ja estic habituat a desenvolupar-me en espais oberts. A Peralada també ho vaig fer, encara que en aquell auditori s’hi pot actuar sense micròfons. En els altres casos n’hi ha prou que un bon tècnic moduli el so perquè no entorpeixi l’emissió de la veu natural.

–¿Quin interès especial té el programa que oferirà aquesta vegada?

–Respon al repertori que estic cantant actualment. En el concert, a més de les meves àries en solitari, hi ha interpretacions que s’ajusten a la veu de Joyce perquè ens puguem compenetrar. La primera d’aquestes opcions serà un bonic duo de Romeu i Julieta, que es presta molt bé per fer-la amb una soprano.

–Cada vegada inclou més Verdi en els seus recitals.

– Sí, i li he de dir que en aquesta vetllada, a més de La donna é mobile, cantaré per primera vegada La mia Letizia infondere, bella ària de I lombardi, i que hi haurà un duo de La traviata. No faltaran a la cita quatre napolitanes recollides al meu disc Italia i hits com Una furtiva lágrima. Això, a part de les propines.

–En el seu debut com a Edgardo al Liceu es va recordar d’Alfredo Kraus, a qui quan era estudiant havia vist interpretar aquest paper al Met. L’exemple del mestre i referent, ¿li ha donat pautes a seguir?

–És cert que la meva passió per Lucia de Lammemoor es va encendre aquella nit de 1993 i també que la forma de portar la seva carrera em va ensenyar molt, sobretot a cuidar el repertori. Però la seva evolució i la meva no sempre han sigut coincidents. Ell no va cantar Rossini als seus inicis, centrats en el bel canto romàntic i l’òpera francesa. Jo sí que vaig començar amb el compositor italià i, en canvi, ara estic interpretant les òperes del més pur Kraus.

–Acaba de debutar a París amb Werther

–Aquest repertori m’omple molt i em sento satisfet perquè el meu horitzó s’amplia d’acord amb l’evolució de la meva veu. És molt bonic experimentar amb un altre estil i altres formes de conduir els sentiments. I estic també estudiant òperes rares, com Els hugonots, que faré a Berlín, i Il templer, que presentaré a Salzburg.

–¿Com compagina l’estudi de noves obres amb una agenda tan plena i les seves obligacions familiars?

–Aprofito tots els moments. Quan vaig al gimnàs a córrer sobre la cinta, o quan vaig en cotxe o en avió, per així tenir temps a casa i dedicar-lo a la família. Els meus fills no em donen treva i tracto de disfrutar d’aquells moments.

–Ha dit que la Simfonia pel Perú l’omple i l’ocupa molt.

–Dedico a la fundació tres o quatre dies a la setmana. Em comunico amb ells o em desplaço al meu país i a part faig concerts per recaptar fons. Tenim 18 escoles i més de 4.000 estudiants de procedència humil que troben en la música una forma de desenvolupament formatiu. Telefónica s’ha unit a aquesta empresa, i això permetrà fusionar la tecnologia digital amb el projecte educatiu. No parem de créixer.

–Gardiner afirma que està en el millor moment de la seva carrera.

–No el desmentiré. Aquest ha sigut un gran any per a mi, amb quatre rols nous. Estic entrant a fons en el repertori francès, amb papers com Romeu o Guillem Tell, sense abandonar el bel canto. A Pesaro celebraré els 20 anys del meu debut interpretant La donna del lago.

–Ha batut diversos rècords, com el de ser el primer a fer un bis amb l’ària dels nou do de pit. ¿Cantar en el sobreàtic vocal imprimeix caràcter?

–Aquests són moments inoblidables, que marquen. Ni sabia que era el primer a repetir Ah, mes amis. També van ser importants el meu debut al Met i a París, on va passar el mateix. Pel que fa a això de cantar alt, el que indica, simplement, és la facilitat per abordar un determinat repertori.

Notícies relacionades

Reflexions durant el confinament

Amor al musical

–¿És tan romàntic com indiquen algunes de les seves àries?

–Bé, sóc Capricorn i romàntic però també pragmàtic.